Més sobre el contracte de l'ambulatori, o tot queda a casa

Per aquelles casualitats de la vida (suposant que creguem en les casualitats), s’ha fet públic l’informe de la Sindicatura de Comptes sobre la fiscalització del Consorci Sanitari de l’Anoia, pocs dies després que a aquest li fos adjudicat el contracte de gestió del nou ambulatori d’Igualada. Aquest informe constata la feblesa econòmic-financera de l’ens, assenyalant literalment:

“Una observació general referida al Consorci Sanitari de l’Anoia és la constatació de la feblesa economicofinancera de l’entitat que es mostra tant pels desequilibris patrimonials (com són els fons propis negatius per 10.522.703,79 € i el fons de maniobra negatiu de 22.643.989,55 €), els valors de les ràtios descriptives de la situació economicofinancera i el resultat de l’anàlisi de partides concretes del balanç– com, per exemple, en el fet que els deutes amb bona part dels proveïdors superin en més del 50% els imports facturats en l’exercici.

El Consorci i els ens consorciats haurien d’emprendre de forma immediata les mesures necessàries que permetessin el restabliment de l’equilibri patrimonial de l’entitat i que asseguressin la seva sostenibilitat econòmica. En aquest sentit és imprescindible efectuar un seguiment del compliment dels resultats de l’entitat que incorpori, òbviament, el compliment del Pla d’Empresa estipulat.”

Per al que hi entengui d’aquestes coses, és una lectura interessant la de tot l’informe. Els demès ens quedem amb l’idea que la sostenibilitat econòmica de l’entitat està en perill, segurament no greu, però en perill al cap i a la fi. El mateix informe esmenta un seguit de consideracions que permeten dubtar de la bona gestió econòmica i financera del Consorci. És possible que no n’hi hagi per tant. Segurament que els gestors del Consorci ho deuen veure així. Afirmo, a més, que si la Llei pot ser interpretada de la forma que s’ha fet a l’hora d’adjudicar el contracte de l’ambulatori al CSA, també es pot interpretrar de tal manera que l’informe del Síndic no tingui cap mena de relació amb el contracte de marres.

I posats a afirmar, transcric el que diu l’article 51.1 de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic: Para celebrar contratos con el sector público los empresarios deberán acreditar estar en posesión de las condiciones mínimas de solvencia económica y financiera y profesional o técnica que se determinen por el órgano de contratación. Este requisito será sustituido por el de la clasificación, cuando ésta sea exigible conforme a lo dispuesto en esta Ley.

Per la seva banda, el plec de clàusules administratives particulars que regeix la contractació dels serveis sanitaris en aquest contracte, estableix al seu annex 5 el següent:

MITJANS D’ACREDITACIÓ DE SOLVÈNCIA ECONÒMICA I FINANCERA I TÈCNICA O PROFESSIONAL

1. Solvència econòmica i financera. S’haurà d’aportar la documentació suficient que acrediti aquesta solvència mitjançant la presentació, de com a mínim, dos dels següents mitjans:

a) Comptes anuals de l’entitat, dels dos darrers exercicis, o els seus extractes, auditat o signat pels administradors, del qual es desprengui que l’entitat presenta una situació d’equilibri financer.

b) Xifra de negocis globals dels tres darrers anys, que justifiqui un volum de negoci anual al voltant de l’import anual del contracte.

c) Informe d’entitats financeres on es declari que l’empresa gaudeix de la solvència financera necessària per prestar els serveis objecte del procediment de contractació al que concórrer.

Si, per raons justificades, un licitador no pot facilitar la documentació indicada en els punts anteriors, podrà acreditar la seva solvència econòmica i financera per qualsevol altra documentació considerada suficient per la Mesa de Contractació.

No dubto que el Consorci haurà aportat la documentació acreditativa, segons el plec, de la seva solvència econòmica i financera, a més de l’altra que se li demanava, si més no la xifra de negocis globals dels tres darrers anys i informe de les entitats financeres. És possible que també hagi aportat els comptes anuals des darrers dos exercicis, els quals no consten en l’informe del Síndic, que es refereix a l’exercici de 2007. O sigui que segurament haurà passat per una entitat perfectament solvent pel que fa a l’aspecte econòmic i financer. No parlo ja de la solvència tècnica, que no està en dubte.

Però en qualsevol cas, per aclarir conceptes i que després cadascú tregui les conclusions que pugui o vulgui:

a) Per part del CatSalut s’ha adjudicat el contracte de gestió de serveis sanitaris d’atenció primària en l’àmbit de l’Àrea Bàsica de Salut Igualada 2, al Consorci Sanitari de l’Anoia, un ens on el CatSalut té majoria absoluta en tots els àmbits de decisió i que compleix tots els requisits objectius per a ser considerat “mitjà propi” de l’administració, tret de figurar formalment amb aquesta consideració en els seus estatuts, un requisit aquest que “encara” no ha complert (no hi ha temps per tot)

b) El CatSalut ha considerat, com a administració contractant, que aquest “quasi mitjà propi” que és el Consorci Sanitari de l’Anoia, gaudeix de la solvència econòmica i financera suficient per a contractar, a més de la solvència tècnica. O sigui que el CatSalut s’ha autoproclamat solvent, per entendre’ns.

c) L’informe del Síndic de Comptes fa referència a l’exercici de 2007 i, per tant, com si no hi fos. A més, ha arribat tard.

Sols una darrera consideració. Serà per estalviar o per a que tot quedi a casa, o potser perquè el contracte no s’escapi completament de les mans de l’Ajuntament d’Igualada, però el CatSalut s’ha proposat no sortir a buscar fora el que pot trobar a casa seva. Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit. Llàstima d’allò dels principis de publicitat, concurrència i transparència, i llàstima de la pròpia legislació contractual, que sembla que faci nosa.