Una dita castellana prou coneguda assegura que “en todas partes cuecen habas”. No sé quin és el seu equivalent en català, però jo li canviaria el verb i diria que de faves en reparteixen per tot arreu. I sinó vegi’s el que està a punt de passar a la rica Alemanya o a la molt seriosa Gran Bretanya, el que passa a Hongria, el que segueix passant a Grècia, sense oblidar-nos d’Espanya, és clar, i el que acabarà passant a tota la Unió Europea. S’està perfilant per tota la vella Europa una retallada general de l’estat del benestar, amb efectes directes sobre els sistemes de pensions, les relacions laborals, la funció pública, les prestacions socials, la sanitat, etc.
El Faraó va somiar amb períodes de vaques grasses i de vaques flaques, i Josep va predir, segons la Bíblia, un període de set anys d’abundor i un altre de set anys d’escassetat. Si ens deixem d’històries bíbliques i mites religiosos i llegim les hemeroteques, veurem que l’actual era una crisi llargament anunciada, de la qual tant sols se n’ignorava el moment en que esclataria o en que algú decidiria que ja era hora que esclatés. No sabem si durarà set anys com les vaques flaques d’Egipte o realment és la fi d’un cicle que ha de portar a la refundació del capitalisme o al cataclisme final.
El que si que és ben clar és que ningú, en els actuals governs de la Unió Europea, ni tota ella en conjunt, és capaç, ara per ara, de posar la brida al cavall desbocat de les fluctuacions econòmiques que recorren els parquets borsaris, a l’especulació financera i al sisme inacabable de les economies globalitzades. Ara com ara, l’economia i per extensió el benestar dels ciutadans, és més fràgil i volàtil que mai. Amb tanta confusió i amb tants sobresalts diaris, el que agrairíem tots els mortals és que algú marqués un camí a seguir, que algú fos capaç d’insuflar confiança en el futur, que algú digués clarament, sense demagògia ni banalitats, què s’ha fet malament i què es pot fer per a corregir-ho.
I aquí ve el desesperant de tot plegat. Perquè que les coses no van bé no cal que se’ns digui, que ja ho veiem, però com s’arreglaran no ho ha dit ningú encara, probablement, em temo, perquè ningú ho sap.
Se’ns diu, per exemple, que fins ara s’ha negat la crisi, concretament que l’ha negat en Zapatero, ja que pel que sembla cal personalitzar en algú la font de tots els mals. I cal reconèixer que, al menys durant un temps, l’ha negat. La qüestió és que, si no ho hagués fet, ara estaríem millor? Si s’afirma això, és pot respondre amb dades concretes què hauria estat diferent?
Se’ns diu, també, que no es van prendre a temps les mesures oportunes per a evitar arribar a aquesta situació. I es parla, és clar, del govern Zapatero, que sembla que és l’únic que hi podia fer quelcom en el món mundial i no ho va fer. És clar que jo em pregunto quines eren aquestes mesures oportunes. Les mateixes que s’han pres ara? Les que tampoc devien prendre a temps els governs d’Alemanya, la Gran Bretanya, Hongria, Grècia i tots els demès de la Unió Europea? També en té la culpa en Zapatero de tot el que passa a aquests països? S’havien de congelar les pensions fa dos anys i no ara? És això el que es vol dir?
S’assegura que fins ara s’ha malgastat tant com s’ha pogut, per part del govern, és clar. Vol dir això que la culpa de la situació actual la té el xec-bebè, per exemple? Segurament que tot hi ajuda, però l’especulació immobiliària i la bombolla conseqüent l’ha creat en Zapatero? Els diners que els bancs deixaven abans de tancar l’aixeta, sense mirar-s’hi massa, i que ha permès a molts viure un temps per sobre de les seves possibilitats, ens els deixava en Zapatero? I és en Zapatero qui ha tancat aquesta aixeta?
Alemanya, la Gran Bretanya, Hongria, Grècia i tota la resta de països de la Unió Europea han estat també uns malgastadors, poc previsors i ineptes? Segons el PP, hem de pensar d’aquells governs el mateix que del nostre, o el nostre és diferent? Pitjor en tot?
Val, que m’ho expliquin. Que em diguin, per exemple, que és exactament (he dit exactament, o sigui concretament, o sigui sense demagògies, ambigüitats ni tòpics), què s’havia d’haver fet a temps, què es pot fer ara i, sobre tot, què es farà en el futur. I de tot això, exactament què és diferent del que s’ha fet fins ara i del que s’està fent.
També estaria bé que s’expliqués perquè mentre a la resta de països europeus les mesures contra la crisi es consideren un tema d’estat i s’adopten amb el consens i col·laboració de govern i oposició, a Espanya són utilitzades pel principal partit de l’oposició com a arma electoral contra el govern, sense que importi el més mínim que es destrueixi la poca confiança internacional que ofereix l’economia espanyola.
I ja de pas, que m’expliquin perquè necessitem un canvi de govern (exactament, si us plau), i de què dimonis servirà.
El Faraó va somiar amb períodes de vaques grasses i de vaques flaques, i Josep va predir, segons la Bíblia, un període de set anys d’abundor i un altre de set anys d’escassetat. Si ens deixem d’històries bíbliques i mites religiosos i llegim les hemeroteques, veurem que l’actual era una crisi llargament anunciada, de la qual tant sols se n’ignorava el moment en que esclataria o en que algú decidiria que ja era hora que esclatés. No sabem si durarà set anys com les vaques flaques d’Egipte o realment és la fi d’un cicle que ha de portar a la refundació del capitalisme o al cataclisme final.
El que si que és ben clar és que ningú, en els actuals governs de la Unió Europea, ni tota ella en conjunt, és capaç, ara per ara, de posar la brida al cavall desbocat de les fluctuacions econòmiques que recorren els parquets borsaris, a l’especulació financera i al sisme inacabable de les economies globalitzades. Ara com ara, l’economia i per extensió el benestar dels ciutadans, és més fràgil i volàtil que mai. Amb tanta confusió i amb tants sobresalts diaris, el que agrairíem tots els mortals és que algú marqués un camí a seguir, que algú fos capaç d’insuflar confiança en el futur, que algú digués clarament, sense demagògia ni banalitats, què s’ha fet malament i què es pot fer per a corregir-ho.
I aquí ve el desesperant de tot plegat. Perquè que les coses no van bé no cal que se’ns digui, que ja ho veiem, però com s’arreglaran no ho ha dit ningú encara, probablement, em temo, perquè ningú ho sap.
Se’ns diu, per exemple, que fins ara s’ha negat la crisi, concretament que l’ha negat en Zapatero, ja que pel que sembla cal personalitzar en algú la font de tots els mals. I cal reconèixer que, al menys durant un temps, l’ha negat. La qüestió és que, si no ho hagués fet, ara estaríem millor? Si s’afirma això, és pot respondre amb dades concretes què hauria estat diferent?
Se’ns diu, també, que no es van prendre a temps les mesures oportunes per a evitar arribar a aquesta situació. I es parla, és clar, del govern Zapatero, que sembla que és l’únic que hi podia fer quelcom en el món mundial i no ho va fer. És clar que jo em pregunto quines eren aquestes mesures oportunes. Les mateixes que s’han pres ara? Les que tampoc devien prendre a temps els governs d’Alemanya, la Gran Bretanya, Hongria, Grècia i tots els demès de la Unió Europea? També en té la culpa en Zapatero de tot el que passa a aquests països? S’havien de congelar les pensions fa dos anys i no ara? És això el que es vol dir?
S’assegura que fins ara s’ha malgastat tant com s’ha pogut, per part del govern, és clar. Vol dir això que la culpa de la situació actual la té el xec-bebè, per exemple? Segurament que tot hi ajuda, però l’especulació immobiliària i la bombolla conseqüent l’ha creat en Zapatero? Els diners que els bancs deixaven abans de tancar l’aixeta, sense mirar-s’hi massa, i que ha permès a molts viure un temps per sobre de les seves possibilitats, ens els deixava en Zapatero? I és en Zapatero qui ha tancat aquesta aixeta?
Alemanya, la Gran Bretanya, Hongria, Grècia i tota la resta de països de la Unió Europea han estat també uns malgastadors, poc previsors i ineptes? Segons el PP, hem de pensar d’aquells governs el mateix que del nostre, o el nostre és diferent? Pitjor en tot?
Val, que m’ho expliquin. Que em diguin, per exemple, que és exactament (he dit exactament, o sigui concretament, o sigui sense demagògies, ambigüitats ni tòpics), què s’havia d’haver fet a temps, què es pot fer ara i, sobre tot, què es farà en el futur. I de tot això, exactament què és diferent del que s’ha fet fins ara i del que s’està fent.
També estaria bé que s’expliqués perquè mentre a la resta de països europeus les mesures contra la crisi es consideren un tema d’estat i s’adopten amb el consens i col·laboració de govern i oposició, a Espanya són utilitzades pel principal partit de l’oposició com a arma electoral contra el govern, sense que importi el més mínim que es destrueixi la poca confiança internacional que ofereix l’economia espanyola.
I ja de pas, que m’expliquin perquè necessitem un canvi de govern (exactament, si us plau), i de què dimonis servirà.
0 comentaris :: A tot arreu foten faves
Publica un comentari a l'entrada