Apunts sobre corrupció

Pot ser que en Jaume Matas, expresident del govern balear i exministre de medi ambient, no tardi en dormir a la presó, si no ingressa la fiança astronòmica que el fiscal demana per a que pugui romandre en llibertat provisional, i sempre que ho acordi el jutge instructor. No serà més que l’enèsim cas de corrupció que empastifa la política d’aquest país, un fenomen al qual hem acabat per acostumar-nos, fins al punt que ja no hi donem importància.

Jo diria que el més preocupant de tot plegat no és que el Sr. Matas s’aprofités del seu càrrec per a lucrar-se personalment, perquè a fi de comptes la justícia caurà sobre ell, que és el mínim que cal esperar. En el fons, que els corruptes desfilin emmanillats cap a la presó ens hauria de fer pensar, no que la corrupció és un fenomen generalitzat, sinó que en aquest país se la persegueix i es castiga als culpables. Perquè també podria passar el contrari, que aquí no es jutgés ningú per corrupció, i que aquesta proliferés impunement. No és aquesta la imatge que dóna un personatge com en Jaume Matas a la banqueta dels acusats, i en aquest sentit ens en hem d’alegrar.

El que passa és que això no funciona així, fins al punt que cada vegada que un polític o un empresari és imputat en un cas de corrupció, s’estén més la sensació de desgovern i impunitat. Al marge que això sigui intrínsecament contradictori, hi ajuda força la permissivitat i l’ambigüitat dels partits polítics a l’hora d’afrontar aquest problema. Per seguir amb l’exemple que ens ocupa, no és de rebut que el partit li hagi de demanar al Sr. Matas que presenti la baixa voluntària. D’acord que la presumpció d’innocència és sagrada, però a l’igual que en els bars es reserva el dret d’admissió, el partit està facultat per a fer fora de les seves files, provisionalment si es vol, qualsevol persona que no compleixi amb els principis fixats pels seus estatuts. I sense haver llegit els estatuts del PP, estic segur que no s’hi veu amb bons ulls l’enriquiment personal a costa de l’erari públic. Hauria estat bé que quan l’assumpte va arribar al Jutjat, el PP simplement hagués expulsat del partit al Sr. Matas. Si els partits no donen exemple, qui ho farà? Qualsevol cosa que facin ara, com acceptar la baixa temporal que ha sol·licitat l’exministre, sense condemnar els seus actes, no serveix de res de cara a l’opinió pública.

El mateix es pot dir de la resta de partits. L’actitud del PSOE o el PSC en aquesta mena d’afers, o la de CIU, ha estat sempre igual de tèbia, contribuint a escampar la sospita, d’altra banda sense fonament, que tots els polítics són iguals.

Però hi ha altres aspectes incomprensibles en aquest tema de la corrupció política. Resulta que aquesta manera de fer no té càstig a les urnes, i d’això en tenim la culpa els votants, no els partits. Amb tot el que ha passat a València, no s’albira la més mínima possibilitat que el PP perdi l’immens poders de que disposa en aquella comunitat. Igualment passa a Madrid i en altres llocs. A les Balears, on també estan acostumats a aquests tripijocs, el PP no governa per una simple qüestió aritmètica, no perquè perdés les eleccions. I és possible que aviat governi a l’Estat espanyol. No és perquè sigui el PP, o potser sí, però no sembla que el desgastin els repetits casos de corrupció.

El mateix passa en molts ajuntaments que s’han vist involucrats en casos semblants, siguin quin sigui el partit polític que els governa. Sorprenen les manifestacions de ciutadans a favor d’alcaldes imputats en corrupteles i en autèntics delictes.

L’actitud dels partits no seria la mateixa si cada cas de corrupció que els afectés tingués un cost electoral. Els lladres sempre serien lladres, però de ben segur que els farien fora a la primera de canvi si haguessin de perjudicar al propi partit.

A mi, francament, se’m fa difícil explicar que la corrupció pugui tenir algun rèdit electoral. En qualsevol cas, per allò de la higiene mental i tenir algunes idees clares, abans de caure en el tòpic que tots els polítics són iguals i que això és normal, he pres alguns apunts que no voldria perdre de vista:

a) La corrupció afecta a tots els partits proporcionalment al poder polític que han adquirit. Si en un partit hi ha més corruptes que en un altre, és perquè està en una situació de poder més forta.

b) Que hi hagi corruptes a tots els partits, no vol dir, ni de lluny, que tots els polítics siguin corruptes. Estic completament segur que la immensa majoria de polítics són honrats, però les pomes podrides fan malveure la classe política i dels polítics honrats no se’n ressalten les virtuts en els diaris.

c) Que els casos de corrupció aflorin a la llum pública i es castiguin és símptoma directe d’higiene democràtica. Significa que es denuncien i es persegueixen, no que n’hi hagi molts.

d) La idea d’impunitat l’escampen principalment els partits polítics, amb la seva actitud tolerant envers als propis casos de corrupció.

e) De que la corrupció no tingui un cost electoral, i en alguns casos fins i tot tingui premi, en tenim la culpa els votants. Si som lliures per a votar com vulguem, i ho som, sols depèn de nosaltres fer-los pagar aquesta permissivitat.