El país de les meravelles

Abans de llegir el diari d’avui, tenia pensat un article llarg i pesat per a publicar en el bloc sobre temes que no interessen a ningú. Ho confesso, ja l’he escrit i el dia que el bloc em sembli poc avorrit potser el publicaré. El cas és que m’he adonat que l’actualitat és tan espatarrant, és tan singular aquest país, que els fets parlen per sí sols i més val no fer-ne massa comentaris, no fos cas que ens caigués la cara de vergonya.

O sigui que em limitaré a transcriure alguns apunts que he extret de la premsa d’avui.

• Una eurodiputada compara la lògica dels toros amb la d’un home que mata a coces a la seva dona. Aclareixo que ha anat al Parlament a defensar la ILP per a prohibir les curses de braus, però ha aconseguit que se li emprenyés tothom, partidaris i detractors dels toros.
• Un càrrec municipal del PSC li diu a la Mònica Terribes que és una “malfollada” per tal com li ha fet l’entrevista al President Montilla. Aquest tio li volia fer una favor al President?
• Una fallada informàtica bloqueja els jutjats de tot Catalunya. No sé on és la notícia, els jutjats estan bloquejats des de sempre. Com poden notar que falla la informàtica, si mai ha anat bé?
• La Conselleria d’Interior i la d’Economia es tiren els plats pel cap, a compte de les inspeccions a les instal·lacions elèctriques. Jo em pensava que un tripartit era un govern de tres partits, no un govern per a cada partit.
• El marit de la Sandra Bullock li podria haver estat infidel (no és d’aquest país, però la notícia és tan important que no me’n puc estar de dir-la)

Però de veritat de veritat, que el que més m’ha impressionat és descobrir que el president d’Ibercaja es diu Amado Franco. Ho dic amb tots els respectes per aquest senyor, que no conec de res i l’existència del qual desconeixia fins avui mateix. A més, cadascú porta el nom que els seus progenitors o els seus padrins han tingut l’ocurrència de posar-li, i aquest bon home segur que no ho va triar això, el dia que va néixer, en l’any llunyà de 1945. Val que en aquella època a alguns els convenia estar bé amb el règim, però fillets de Déu!, hi ha noms que haurien de ser delicte, i pares que s’ho haurien de fer mirar.

Vaja, que aquest país no ens l’acabarem mai.