Un cementiri nuclear i l'enterrament de la coherència

L’alcalde de la població de Santervás de Campos (80 veïns), demana el cementiri nuclear “per a crear una mica vida”. I ja van quatre candidats, després de Yebra (Guadalajara), Ascó (Tarragona) i Villar de Cañas (Cuenca). Tots ells defensen la seva candidatura a acollir el magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears, encara que qui sembla tenir més números per a ser-ne l’adjudicatari és Ascó. I tots ells, també, fonamenten la seva candidatura en els beneficis que comportarà per al poble. Això de que un cementiri doni vida a un poble em recorda una mica els anuncis de la secció de necrològiques de La Vanguardia, que anuncien cementiris “plens de vida”.

Però conyes apart, el que hauria de ser un debat en el que es posessin sobre la taula els interessos del municipi i els de tot el territori, així com la necessitat de comptar, en un lloc o altre, d’una instal·lació d’aquestes característiques, o el grau de seguretat que cal esperar en la gestió dels residus, i moltes altres qüestions que donarien arguments més o menys sòlids a favor o en contra del MTC, se n’ha anat a fer punyetes enmig de l’oportunisme polític, el càlcul electoral i la demagògia més descarada.

Hi ha posicionaments que són bens clars: els dels antinuclears i els favorables a l’energia nuclear. Es pot estar en un costat o en un altre, però en aquest debat tots sabríem de que parlem. Però i els partits? Quin és el paper dels partits polítics en aquest espectacle? La successió dels fets no pot ser més lamentable. Ascó anuncia la seva candidatura i els partits catalans dubten durant dos dies sobre què fer. No és que els vingués de nou, doncs coneixien les intencions del consistori des de feia molt temps i, d’altra banda, la candidatura és més que lògica, tractant-se d’un municipi plenament “nuclear” (dues centrals nuclears en actiu, una altra al municipi veí i una altra en procés de desballestament també a Vandellós). El que van estar pensant durant dos dies és com els afectaria això electoralment.

I al tercer dia es va aixecar la polèmica. CIU, una formació política que defensa l’energia nuclear i a la qual pertany l’Alcalde d’Ascó, es manifesta contrària a la instal·lació del MTC en terres catalanes, no fos cas que li tornessin els maldecaps del Pla Hidrològic. I el PSC, o millor dit en Montilla, per no semblar menys “enrollat” que els altres (com diu el de Polònia), s’apressa a dir que Catalunya ja ha complert amb la seva quota de solidaritat. I a sobre s’embronca amb els seus parents polítics dels ministeri d’indústria. Al final, ja no sabem qui és pro i qui és contra en això de l’energia nuclear.

Queda clar que per als dos partits “nuclears” de Catalunya les instal·lacions nuclears els semblen una càrrega. No diuen, és clar, que es refereixen a una càrrega electoral. Probablement ho haurien tingut més fàcil si Ascó no hagués formulat la seva candidatura i hagués estat una “imposició de Madrid”. Però, mira per on, no ha estat així i aquesta vegada no podrem utilitzar els arguments identitaris i victimistes que tant bé ens van en altres ocasions.

En tot aquest guirigall hi ha preguntes a les que ningú respon, perquè les forces polítiques pensen més en la desintegració dels vots que en la dels àtoms. Per exemple:

1. És preferible que els residus nuclears de les centrals es segueixin guardant en piscines al costat de cada central, com es fa ara en les centrals de tot Espanya, inclosa Ascó, o que es centralitzin en instal·lacions tancades tipus MTC? És més segur el mètode actual o el cementiri nuclear?
2. No és força contradictori que qui defensa la seguretat i conveniència de l’energia nuclear, presenti els magatzems de residus nuclears com a una càrrega pel territori?
3. És millor una instal·lació d’aquestes per a cada central o una de sola per a totes?
4. S’han concretat els suposats perills del MTC?
5. Els detractors de l’energia nuclear tenen arguments de tipus mediambiental per a estar-hi en contra, que es poden compartir o no. Quins arguments tenen els polítics defensors d’aquesta font d’energia per a rebutjar el cementiri nuclear en terres catalanes?
6. En definitiva, PSC i CIU poden dir clarament, sense embuts, en què perjudica, al seu entendre el MTC que demana Ascó? Algun argument econòmic, mediambiental, sociològic, ....., diferent dels arguments electorals?

La única posició clara i raonada, ara com ara, és de l’ajuntament d’Ascó. Potser l’encerta o potser s’equivoca, però al menys la seva motivació és concreta i manifesta: el progrés del seu municipi.

I una darrera qüestió: per què l’autonomia local s’ha de defensar quan es tracta de Vic i s’ha de combatre quan parlem d’Ascó? Simple càlcul electoral. El demès és l’interès general, i no sembla que compti gaire. Si a Ascó, finalment, no s’hi instal·la el cementiri nuclear, sí que, al menys, donaran cristiana sepultura a la coherència política d’aquest país.