Peces que vénen de sèrie

D’una pel·lícula de Michael Mann, Colateral, una d’aquestes que serveixen per a passar l’estona sense massa maldecaps, extrec una frase que el taxista protagonista li etziba a un assassí a sou: Joder, hay piezas que vienen de serie y un ser humano debería tenerlas todas. Es refereix al que sembla que hauria de ser propi de la humanitat: la intel·ligència, la comprensió, la pietat, l’amor, ...., i no específicament per aquest ordre.

Val a dir que lluny de les pel·lícules, aquestes peces quasi sempre hi són, però sovint tenen algun defecte de fàbrica, i a vegades esdevenen totalment inservibles. Alguna cosa falla, per exemple, si som capaços d’acceptar amb naturalitat la misèria de molts per a mantenir la riquesa d’uns quants. Segur que quelcom no funciona si podem distingir entre “guerres justes” i “guerres injustes”, o “guerres legals” i “guerres il·legals”. I l’avaria deu ser molt grossa quan la crueltat triomfa sense penediment sobre qualsevol altra consideració.

Són peces que no tenen recanvi. La pregunta és si poden ser reparades i per qui. Admetre que no tenen solució és tant com admetre la derrota i, de pas, convertir el mal en inevitable. Però a la pregunta de qui pot repara-les, la meva resposta és concloent: sols nosaltres mateixos, i ningú més, pot reparar aquest desastre.

El cos humà admet moltes intervencions, i amb sort i perícia (i molta ciència) la malaltia pot ser guarida. L’ànima, en canvi, es perillós deixar-la en mans de tan curandero aficionat i/o interessat com volta pel món. A la desesperació de la fam, la pobresa i la guerra hem de respondre amb resignació cristiana? Diuen els operaris d’aquesta empresa tant gran que és l’església catòlica que sí, que pitjor és la pobresa espiritual. I les empreses de la competència, o diuen el mateix o prediquen l’odi i la destrucció.

Si aquells a qui confiem les nostres consciències ni tant sols coneixen les beceroles de la seva ciència, de què ens serveixen? Si pretenen reparar la peça de la intel·ligència amb l’obscurantisme i la fe cega, si pretenen substituir la comprensió pel fanatisme, la pietat pel despotisme, i confonen l’amor amb la religió, val més que ens ho fem solets, que ens en sortirem més bé. I això no és ateisme ni religió, és agnosticisme. Potser sí que hi ha més coses i un dia ens les trobarem, o potser no, però ara com ara el que hi ha és això i el que cal millorar és l’immediat.

0 comentaris :: Peces que vénen de sèrie

Publica un comentari