L'Alcalde de Vic no pot negar l'empadronament als immigrants

No empadronar als immigrants sense papers és una il·legalitat, per molt que el Consistori de Vic s’obstini en dir el contrari. Les lleis poden agradar o no, i si no funcionen, mecanismes té la democràcia per a canviar-les. Però l’alcalde de Vic no pot modificar-les per ell sol, ni tant sols emparant-se en el dictamen dels serveis jurídics de l’Ajuntament que diu que ha sol·licitat, uns serveis que no poden ignorar sense prevaricar, ells i l’alcalde, que el padró municipal d’habitants constitueix un registre de les persones que resideixen en el municipi, siguin legals o il·legals, siguin honestos o delinqüents, siguin el què siguin, i constitueix la prova de la seva residència en la localitat. En això, el Ministre de Treball i Immigració té raó quan diu que “no és possible amb la llei a la mà negar l'empadronament d'una persona que acrediti amb documentació fefaent la seva identitat i la seva residència en un municipi"

No empadronar una part de la població, la que sigui, significa ignorar voluntàriament la realitat. L’Ajuntament pot optar per la ignorància, ell sabrà si l’interessa conèixer qui té a casa, però resulta que, a més, l’empadronament és un dret de les persones. A no ser, és clar, que a més de l’empadronament, se’ls vulgui prohibir la residència, qüestió que l’Alcalde deu saber prou bé que no és de la seva competència.

És que els serveis socials de Vic estan col·lapsats per culpa de la immigració il·legal? No conec els problemes que tenen els serveis municipals en aquella ciutat, però si a l’hora de repartir culpes comencem per la immigració, acabarem estenent-les a tots aquells que fan ús dels serveis socials (immigrants, pobres, marginats, ....). És clar, per a que un servei funcioni a la perfecció el millor és que no tingui usuaris.

Tot plegat no fa més que alimentar el discurs xenòfob i racista dels Anglada i companyia, que fonamenten en la suposada impossibilitat dels serveis comunitaris per a acollir les necessitats dels nouvinguts i en el fet que “els d’aquí” es veuran privats, per culpa seva, d’aquests serveis. Un discurs que malauradament acull avui mateix la Pilar Rahola en un article força desafortunat a La Vanguardia.

És evident que la immigració genera problemes, per als propis immigrants i per al país que els acull, més quan es tracta d’immigració il·legal. I és també evident que en temps de vaques flaques els problemes s’aguditzen. A tanta evidència, jo afegiria que les millors solucions no són les draconianes, que tenen molt de demagògiques i poc de solució, sinó les realistes i mesurades. La solució no pot ser la de l’ajuntament de Vic, entre altres coses perquè si el què pretén l’Alcalde és que els immigrants il·legals marxin de Vic, posant-se ell mateix en la il·legalitat, és difícil que ho aconsegueixi privant-los d’un altre paper. Tret, és clar, que tot plegat no porti a les astracanades de la Itàlia berlusconiana o als aldarulls del Ejido. Quan s’emprèn el camí de la demagògia la democràcia i els drets humans van quedant enrere.