La premonició dels promotors i la llei òmnibus

Una mica en broma, vaig dir en el post anterior d’aquest bloc que els tècnics jurídics de la Generalitat han estat força enfeinats, per a poder parir en sis mesos i mig l’avantprojecte de “Llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica”. Rectifico, i tot i que tinc tot l’afecte del món pels meus companys funcionaris, he de dir que la feina, pel que sembla, l’han fet altres.

La revista “APCE Habitatge”, editada per l’Associació de Promotors Constructors d’Edificis de Barcelona i Província (APCE), publicava en el seu número d’abril un article titulat “Mesures legislatives urgent de simplificació normativa”. Encara es pot llegir a la web de l’associació. Aquell article, signat per Josep Donés en qualitat de Secretari General de la Federació Catalana de Promotors Constructors d’Edificis, proposa ni més ni menys que l’aprovació d’una llei òmnibus que reculi totes les propostes que en matèria d’urbanisme i habitatge proposa el seu gremi. Recomano una comparació entre el contingut d’aquest article i el de l’avantprojecte en tràmit. Es veurà que totes i cadascuna de les peticions dels promotors han estat recollides en el document legislatiu, a més de motes altres que no consten a la revista en qüestió. L’article, per cert, va precedit d’un altre signat per l’Honorable Conseller de Territori i Sostenibilitat, en el que exposa el seu compromís ferm amb el sector i la seva voluntat d’emprendre actuacions per a posar a disposició dels constructors instruments àgils, flexibles, ràpids d’aplicar i menys costosos en temps i diners.

De fet, no és estrany que els governs parlin amb els sectors econòmics afectats alhora de planificar la seva producció normativa. Afegiria que fins i tot és recomanable. Per això trobo molt bé que el gremi de promotors s’hagi implicat fent propostes. La seva publicació un mes abans que sortís a la llum el projecte governamental pot ser fruit de les virtuts premonitòries dels seus redactors, simple casualitat, o el producte d’una estreta col·laboració.

Queda el dubte de si el govern, a més, ha parlat amb els agents socials sense vinculació econòmica directa amb l’urbanisme. Per exemple respecte a l’afectació ambiental de plans i programes. Com que aquest tema no el trobem recollit a la revista dels promotors immobiliaris, l’haurem de cercar en l’òrgan d’expressió d’algunes associacions ecologistes, encara que dubto que hi trobem cap proposta de liberalització dels requisits ambientals. O potser sols es parla amb determinats interessats en el tema? Ha parlat també amb els promotors de la província de Girona per a desprotegir una part del parc natural del Cap de Creus?

No diguem, és clar, dels altres sectors. Deu tenir alguna revista el gremi de promotors d’espectacles públics i activitats recreatives que, per exemple, reculli les aspiracions dels amos de discoteca? Hi ha alguna revista de motoclubs que demani l’accés lliure dels moteros al medi rural? És qüestió de cercar-les, però potser aquests gremis són més discrets en la seva feina i no van publicant les seves indicacions al govern.

En definitiva, benvinguda sigui la col·laboració amb els agents econòmics afectats. Llàstima que sembla que es limita a escoltar als que n’han de treure algun benefici (econòmic, és clar), però tot no es pot tenir i algun dia les lleis també es faran per a la resta de la humanitat.