A expenses de qualsevol bocamoll

La responsable de sanitat de la ciutat-estat d’Hamburg ho ha tingut clar. Els seus tècnics li hauran dit que la causa de la intoxicació alimentària que, a dia d’avui, ja ha provocat 18 morts a d’Alemanya i al menys 520 malalts greus, podia trobar-se en uns cogombres importats d’Espanya, i li ha faltat temps per a fer-ho públic. Ara que s’ha desmentit que l’origen del brot es trobi en els cogombres espanyols, resulta fàcil titllar la senadora d’irresponsable per la seva precipitació, que ha provocat en pocs dies pèrdues incalculables a l’agricultura espanyola, no sols a les exportacions de cogombre, sinó a la fruita i la verdura en general. Vistes les conseqüències, tot són retrets. En favor seu, caldria reconèixer que no deu ser fàcil prendre decisions amb divuit morts sobre la taula i uns informes tècnics als quals, en principi, cal donar credibilitat.

Al marge, però, que la Sra. Prüfer es precipités en les seves declaracions, aquesta és una mostra més de la fragilitat del sistema econòmic mundial. No es tracta en aquest cas d’una planificació econòmica equivocada, de la mala praxis dels responsables econòmics nacionals o internacionals, no és resultat d’una crisi larvada al llarg del temps, ni d’un estat de sobreproducció, ni de condicions climatològiques adverses que arruïnin la collita d’un any. És sols el mal moment d’una persona amb responsabilitats, que ha decidit fer públics uns indicis sense esperar a tenir més dades. La patinada pot ser molt gran o resultar anecdòtica. En aquest cas resulta cara per a molta gent que viu del camp, però és una patinada que no requereix de cap temps de preparació ni cap mena de premeditació.

Si una persona pot tenir un mal dia i provocar pèrdues milionàries al sector agrari amb unes declaracions de premsa, què no es pot fer amb tota la mala intenció del món? Vegis sinó els sobresalts que d’un temps ençà sacsegen els mercats financers internacionals. Cada vegada que alguna agència internacional de qualificació dona una nota negativa al deute d’un país, aquest es veu obligat amb urgència a adoptar mesures de contenció del dèficit que sempre suposen, sense excepció, una retallada dels serveis públics. Resulta, al final, que més enllà de les estratègies polítiques i econòmiques dels estats, dels seus encerts i equivocacions, l’espasa de Damocles de l’opinió sempre imprevista dels gurus mundials de l’economia penja sobre els nostres caps, amenaçant en llençar-ho tot per la borda en poques hores.

No sabem qui són aquests gurus, quina cara fan els responsables d’aquestes agències de qualificació internacionals que suposadament gaudeixen de la presumpció infal·libilitat, però n’hi ha prou amb que obrin la boca per a que els mercats es tornin bojos, els governs s’estrenyin el cinturó i els ciutadans perdin feina, poder adquisitiu i serveis públics.

En el món de la globalitat la informació s’estén a l’instant sense que sigui possible parar-la amb eficàcia. Podem accedir quasi a l’instant a un pou de dades que ni tant sols havíem somiat, i prendre decisions en poca estona. També ens podem equivocar instantàneament, i així com el fluir de la informació resulta ja imparable, també ho són les conseqüències de tota decisió que una persona o un grup de persones responsables adoptin. Si són decisions de risc, el risc es globalitza en pocs minuts. Una vegada dit el que va dir, de res hauria servit que al cap d’una hora la senadora Prüfer canviés d’opinió. I si un responsable de Standard & Poor’s, Moody’s, Fitch o qualsevol altra agència de qualificació financera surt un dia a dir que el risc del deute espanyol és més elevat perquè fa mal temps, perquè no li agrada el govern Zapatero, perquè troba equivocada la política econòmica de l’estat espanyol, o perquè aquell dia encara no ha pres cafè i tot ho veu més espès, la durada de la crisi s’allarga un parell d’anys.

Ja és prou complicat gestionar la crisi. D'alguna manera s’hauria d'aconseguir que, a sobre, l’economia mundial no es trobi a expenses d’algun bocamoll. I no oblidem que de bocamolls n’hi ha d’imprudents, d’innocents i de mal intencionats, i tots fan mal.