Sembla que en una campanya electoral tot s’hi valgui. Ja estem acostumats a les dosis extres de populisme o demagògia que acostumen a prodigar-se en les dates prèvies a unes eleccions. Fins i tot diria que en aquests dies som més permissius a l’hora d’avaluar alguns polítics, però no deixa de sorprendre’m l’habilitat dels líders del PP de Catalunya per saltar-se a la torera qualsevol principi, els seus inclosos, a l’hora de fer propostes que puguin esgarrapar un grapat de vots de sota les pedres, si cal.
Ja fa un temps que l’estratègia electoral del PPC es basa en la vella màxima de que, si no tens la solució per als problemes, el millor que pots fer per a que no es noti és crear-ne de nous. D’aquí aquesta dèria d’atiar els sentiments xenòfobs en temps de crisi. És una vella tàctica populista de tota la vida que sempre dóna un cert resultat electoral, a costa de perjudicar la convivència i la llibertat i de dificultar la pròpia integració dels immigrants que suposadament es persegueix.
On són les propostes econòmiques del PP per a sortir de la crisi? Alguna en deuen tenir. Són les mateixes que la de la ultradreta xenòfoba? La proposta és la mateixa que la de la formació dels hereus de Fuerza Nueva? “Primer els de casa”, com diuen els de Plataforma per Catalunya? No deixa de ser sorprenent que en aquesta escenificació el PP faci propostes que és evident que no poden prosperar des del moment que la Generalitat no té competències per a dur-les a termes. Em refereixo a l’invent del contracte per als immigrants que la Sra. Camacho proposa en aquestes eleccions catalanes com si el futur govern de la Generalitat tingués potestat per a imposar-lo. Pot el govern de Catalunya expulsar del seu territori a un immigrant que es negui a subscriure’l, o a un que estigui en atur de llarga durada? L’expulsió de Catalunya significa posar-lo a la “frontera” amb l’Aragó o amb la Comunitat Valenciana? El pot expulsar d’Espanya? És que ara el PP demanarà per a la Generalitat competències en aquesta matèria?
És una bajanada de gran calibre, destinada a aconseguir uns vots que, d’altra manera, podrien anar a la ultradreta. I estaria bé que el PP de Catalunya reflexionés sobre el que significa que la competència que ha de témer sigui la de la ultradreta.
És simptomàtic igualment que pretengui exigir als immigrants un coneixement del català que no creu necessari per als professors universitaris. Si més no, ve a dir que els principis són intercanviables segons el llocs i el moment, o segons les conveniències electorals.
Seguint amb aquesta trajectòria populista, la Sra. Sànchez-Camacho es despenja ara amb la proposta d’una paga extra anual de 240 euros a tots els jubilats catalans per a compensar la congelació de les pensions. Una proposta atractiva per als pensionistes, si més no per als que menys cobren. Per als pensionistes catalans, és clar, perquè el que està demanant ara el PPC és que els pensionistes catalans cobrin una pensió més alta que els de la resta de l’estat, quelcom que xoca frontalment amb la tan esbombada igualtat de tots els espanyols que el PP no es cansa de pregonar com a excusa per a atacar l’autogovern de Catalunya.
No tinc cap dubte que l’endemà de les eleccions aquestes propostes s’esvairan sense més. La seva finalitat és estrictament electoral, com demostra la seva incoherència amb els principis que el PP acostuma a proclamar. És xenofòbia de conveniència i oportunisme polític. Res més. A la vista de l’enquesta del CIS publicada ahir, quatre vots de darrera hora li poden donar la clau del govern de Catalunya.
Ja fa un temps que l’estratègia electoral del PPC es basa en la vella màxima de que, si no tens la solució per als problemes, el millor que pots fer per a que no es noti és crear-ne de nous. D’aquí aquesta dèria d’atiar els sentiments xenòfobs en temps de crisi. És una vella tàctica populista de tota la vida que sempre dóna un cert resultat electoral, a costa de perjudicar la convivència i la llibertat i de dificultar la pròpia integració dels immigrants que suposadament es persegueix.
On són les propostes econòmiques del PP per a sortir de la crisi? Alguna en deuen tenir. Són les mateixes que la de la ultradreta xenòfoba? La proposta és la mateixa que la de la formació dels hereus de Fuerza Nueva? “Primer els de casa”, com diuen els de Plataforma per Catalunya? No deixa de ser sorprenent que en aquesta escenificació el PP faci propostes que és evident que no poden prosperar des del moment que la Generalitat no té competències per a dur-les a termes. Em refereixo a l’invent del contracte per als immigrants que la Sra. Camacho proposa en aquestes eleccions catalanes com si el futur govern de la Generalitat tingués potestat per a imposar-lo. Pot el govern de Catalunya expulsar del seu territori a un immigrant que es negui a subscriure’l, o a un que estigui en atur de llarga durada? L’expulsió de Catalunya significa posar-lo a la “frontera” amb l’Aragó o amb la Comunitat Valenciana? El pot expulsar d’Espanya? És que ara el PP demanarà per a la Generalitat competències en aquesta matèria?
És una bajanada de gran calibre, destinada a aconseguir uns vots que, d’altra manera, podrien anar a la ultradreta. I estaria bé que el PP de Catalunya reflexionés sobre el que significa que la competència que ha de témer sigui la de la ultradreta.
És simptomàtic igualment que pretengui exigir als immigrants un coneixement del català que no creu necessari per als professors universitaris. Si més no, ve a dir que els principis són intercanviables segons el llocs i el moment, o segons les conveniències electorals.
Seguint amb aquesta trajectòria populista, la Sra. Sànchez-Camacho es despenja ara amb la proposta d’una paga extra anual de 240 euros a tots els jubilats catalans per a compensar la congelació de les pensions. Una proposta atractiva per als pensionistes, si més no per als que menys cobren. Per als pensionistes catalans, és clar, perquè el que està demanant ara el PPC és que els pensionistes catalans cobrin una pensió més alta que els de la resta de l’estat, quelcom que xoca frontalment amb la tan esbombada igualtat de tots els espanyols que el PP no es cansa de pregonar com a excusa per a atacar l’autogovern de Catalunya.
No tinc cap dubte que l’endemà de les eleccions aquestes propostes s’esvairan sense més. La seva finalitat és estrictament electoral, com demostra la seva incoherència amb els principis que el PP acostuma a proclamar. És xenofòbia de conveniència i oportunisme polític. Res més. A la vista de l’enquesta del CIS publicada ahir, quatre vots de darrera hora li poden donar la clau del govern de Catalunya.
0 comentaris :: Populisme descarat
Publica un comentari a l'entrada