El Papa amb barretina

Va un senyor de Galícia i diu per la tele que el fet que el Papa parli en català en la seva propera visita a Barcelona és el millor que li podia passar a aquest idioma en no sé quants anys. No és un acudit. Com que es porten dites ja tantes bestieses arrel de la visita papal, no ve d’una i no li donaria més importància, sinó fos perquè el senyor en qüestió és ni més ni menys que el màxim dirigent del partit espanyol que més es distingeix pels seus atacs al català, i ho diu a més a la televisió pública catalana. Vol dir que, segons ell, fa més per a l’idioma un sermó papal xampurrejat en català, que no tota la política lingüística duta a terme fins ara per les institucions catalanes i que el seu partit i gent d’altres formacions polítiques pretenen carregar-se. Jo tenia a Don Mariano per un home seriós, però tinc la impressió que se’n fot de nosaltres. És igual, ells a la seva i els catalans a la nostra.

Però com que, mal que ens pesi, el despropòsit no és patrimoni de cap grup ni de cap personatge, passa que per aquí molts s’ho han cregut, fins al punt de posar un vestit “catalanista” al viatge papal que de ben segur al pontífex li va gran, i que comença a tenir tots els aires d’un veritable nacionalcatolicisme a la catalana. Jo entenc que molts catalans s’alegrin de la visita del Papa i, d’una forma o altra, li donin la benvinguda, i entenc també que molts altres no ho facin. És una qüestió de consciència, discutible com totes. Per això considero que no ha de causar escàndol que alguns grups manifestin activament el seu rebuig a la visita, mentre ho facin pacíficament i sense faltar al respecte d’aquells que, a més de sentir-se cristians, se senten confortats per la presència del pontífex.

No cal enfadar-se per això. Sobra l’acritud i l’enuig amb que molts opinadors retreuen l’atreviment dels que han gosat fer pública la seva disconformitat amb la parafernàlia que acompanya als viatges del Papa. I sobra també l’aferrissada defensa del Pontífex, no al·ludint a les virtuts del que és o el que representa, sinó a la suposada hipocresia que diuen descobrir en una progresia que, segons ells, és més benèvola amb l’Islam que amb el catolicisme. Ja he dit que és temps de bajanades.

Que a sobre es presenti tot plegat com una gran ocasió per al català, no és altra cosa que la continuació de l’acudit d’en Rajoy. Està bé que el Papa parli una estona en català, i si a sobre fem enrabiar una mica als de la Conferència Episcopal Espanyola, fins i tot dona gust. Però el Papa parla un munt d’idiomes. Suposar que el món es sorprendrà per la irrupció del català en el missatge papal i que això suposarà una gran promoció del català urbi et orbe, és suposar molt més del raonablement suposable. El català seguirà igual dilluns que diumenge. A un creient eslovac, per posar un exemple, que segueixi per la tele la visita del Papa, l’únic que l’importarà serà la part del sermó que pugui entendre. Li han demanat al Papa que es posi una barretina? Això sí que impactaria!

El cas és que, a sobre, un grup de personalitats catalanes ha signat un manifest de benvinguda al Papa, que s’ha publicat a Itàlia en italià, potser per a que tingui temps de llegir-lo abans de venir. Aquest manifest ha estat presentat a Catalunya com a un manifest catalanista de benvinguda, especialment per alguns mitjans catòlics. Amb tots els respectes pels signants, majoritàriament de CIU, però també alguns del PSC o de cap partit, i representants de diverses institucions, en aquest país de catalanistes n’hi ha molts, molts més dels que signarien voluntàriament aquest manifest. Em sembla fora de lloc forçar l’associació del catalanisme amb el catolicisme. Algunes actituds s’assemblen més a la del nacionalcatolicisme espanyol que al catalanisme pragmàtic, laic i transversal de la societat catalana.

Altra cosa és la dimensió reivindicativa que des d’alguns sectors es vol donar a la visita del Papa. Es tracta d’aprofitar la visita per a fer visible el sentiment nacional dels catalans. D’aquí la campanya empresa per Omnium Cultural i altres grups per a que es mostri la senyera en el recorregut papal. També aquest gent són catalanistes i, tanmateix, no tenen res a veure amb la benvinguda al Papa. I finalment, molts catalanistes ens quedarem a casa i... mirin, si el Papa ve, doncs benvingut sigui, i sinó més amples.