Comencem bé, i ho dic sense ironia. En els processos electorals d’aquest país no és habitual que les derrotes es reconeguin amb honestedat, ni que les victòries s’assumeixin amb humilitat i responsabilitat. El resultat electoral és el que és, i quasi sempre hi ha un clar guanyador i un o més perdedors, que perden clarament però que no sempre ho volen reconèixer. Jo diria que si uns i altres saben entomar bé els resultats i llegir amb sensatesa el missatge popular, tots hi guanyem. I sembla que per aquí anem.
La victòria de CIU és clara i indiscutible, tant com la derrota del PSC i d’ERC. I malgrat tot, uns i altres s’han llençat des d’un primer moment missatges força tranquil·litzadors envers una autèntica col·laboració per a afrontar els reptes que té aquest país ara mateix, gens menyspreables. Felip Puig, per Convergència, ja es va manifestar des d’un primer moment, fins i tot quan els resultats no eren més que un sondeig, favorable a cercar els pactes necessaris amb les altres forces polítiques per a assolir aquests reptes, i el President de CIU i futur President de la Generalitat ho ha corroborat.
Per la seva banda, el PSC entoma amb esportivitat el resultat, com no podia ser d’altra manera, i no defuig la responsabilitat de treballar per aquest país des d’una oposició lleial més presta a la col·laboració que a l’enfrontament. El gest del President Montilla renunciant al seu escó i impulsant un procés de renovació probablement necessari en la direcció del partit l’honora profundament. Chapeau, President!
Caram, que ara tots són amics, i això no és habitual! També ERC ho ha entomat amb responsabilitat, igual que ICV-EUiA, a la qual no li ha anat tant malament com preveien les enquestes. Els demès van a la seva, però no es pot negar que el PP ha assolit un avanç important i que Solidaritat d’en Joan Laporta també obté un notable èxit, encara que segurament esperaven més.
En definitiva, que comencem bé, amb bon rotllo, i això és bo, però és important que duri més enllà de la investidura, perquè tal com estan les coses tots hi fan falta per a redreçar aquest país. Segur que CIU pot governar sola i és normal que ho faci, però és molt desitjable que els principals partits col·laborin estretament durant tota la legislatura per a fer que això s’aguanti, especialment pel que fa a la superació de la crisi. Ni el govern pot anar a la seva, ni és desitjable que ho faci l’oposició, al menys en les circumstàncies actuals. Que duri el bon rotllo, que tots hi guanyarem i podrem estar orgullosos de la nostra classe política.
La victòria de CIU és clara i indiscutible, tant com la derrota del PSC i d’ERC. I malgrat tot, uns i altres s’han llençat des d’un primer moment missatges força tranquil·litzadors envers una autèntica col·laboració per a afrontar els reptes que té aquest país ara mateix, gens menyspreables. Felip Puig, per Convergència, ja es va manifestar des d’un primer moment, fins i tot quan els resultats no eren més que un sondeig, favorable a cercar els pactes necessaris amb les altres forces polítiques per a assolir aquests reptes, i el President de CIU i futur President de la Generalitat ho ha corroborat.
Per la seva banda, el PSC entoma amb esportivitat el resultat, com no podia ser d’altra manera, i no defuig la responsabilitat de treballar per aquest país des d’una oposició lleial més presta a la col·laboració que a l’enfrontament. El gest del President Montilla renunciant al seu escó i impulsant un procés de renovació probablement necessari en la direcció del partit l’honora profundament. Chapeau, President!
Caram, que ara tots són amics, i això no és habitual! També ERC ho ha entomat amb responsabilitat, igual que ICV-EUiA, a la qual no li ha anat tant malament com preveien les enquestes. Els demès van a la seva, però no es pot negar que el PP ha assolit un avanç important i que Solidaritat d’en Joan Laporta també obté un notable èxit, encara que segurament esperaven més.
En definitiva, que comencem bé, amb bon rotllo, i això és bo, però és important que duri més enllà de la investidura, perquè tal com estan les coses tots hi fan falta per a redreçar aquest país. Segur que CIU pot governar sola i és normal que ho faci, però és molt desitjable que els principals partits col·laborin estretament durant tota la legislatura per a fer que això s’aguanti, especialment pel que fa a la superació de la crisi. Ni el govern pot anar a la seva, ni és desitjable que ho faci l’oposició, al menys en les circumstàncies actuals. Que duri el bon rotllo, que tots hi guanyarem i podrem estar orgullosos de la nostra classe política.
0 comentaris :: Bon rotllo i que duri
Publica un comentari a l'entrada