Més sobre les zones blaves

S’està endegant un bon enrenou amb el tema de les zones blaves. En una entrada anterior d’aquest blog vaig dir que, faci el que faci, un govern mai l’encertarà en temes com aquest, als quals, no sé perquè, la majoria de la gent som hipersensibles.

Tanmateix, això no excusa al govern de la ciutat per a fer i desfer sense un mínim de sensibilitat, amb el pretext que mai estem contents. Dic això, perquè em comença a semblar que aquí tenim un problema greu de comunicació. Puc entendre que el govern de l’Entesa no preveiés la forta reacció d’alguns sectors de la ciutadania envers l’ampliació de les zones blaves que s’està duent a terme. Però a aquestes alçades de la polèmica ja hauria d’haver reaccionat, perquè ens estem perdent en futeses com les trucades suposadament gravades d’un regidor de l’oposició, o si n’hi havia prou amb un decret de l’Alcaldia per a l’ampliació de les zones blaves, i mentre, alguns ciutadans als quals no ens interessa tant fer política, ens agradaria que se’ns expliqués què hi guanyem i què hi perdem amb tot això.

Jo personalment crec que, en conjunt, una ampliació de zones blaves ha de facilitar l’aparcament i la rotació de vehicles per la ciutat. Però no es pot fer de qualsevol manera. Sobre la taula hi ha propostes interessants, com per exemple la dels primers quinze minuts gratuïts, que ni tan sols han estat debatudes, o preguntes que mereixen una resposta força raonada, com per exemple perquè és necessària una zona blava al voltant de l’hospital mentre a l’aparcament soterrani s’hi crien teranyines, i que no obtenen cap resposta de l’equip de govern de la ciutat. És una bona mesura la implantació d’una tarja que, amb la col·laboració de l’UBIC i crec que de La Caixa, permeti un descompte per a l’aparcament en zones blaves. Però això no és una explicació. On són els estudis de mobilitat que justifiquen l’ampliació? Crec sincerament que hi deuen ser, però seria intel·ligent començar a mostrar-los i, sobretot, a explicar-los. Perquè..., s’han fet, oi?

Repeteixo que manca comunicació. Si una mesura és bona, cal defensar-la amb convenciment i amb arguments. Si no es fa així, potser que no sigui tan bona.

I, d’altra banda, tampoc em sembla seriós que, des de l’oposició, es faci d’aquest tema un “casus belli”. El diàleg hi ha de ser per ambdues parts, i el to que s’està emprant ja comença a semblar desmesurat. Un qüestió: convindria que quan des de l’Ajuntament es diu que s’ha gravat una trucada d’un regidor de l’oposició amb la policia local, a més de fer-nos l’indignat, diguéssim, al menys, si és veritat que aquesta persona, d’alguna manera, va coaccionar al policia. Perquè sinó ja sembla la història del PP madrileny, més preocupat en atacar a l’acusador que en desmentir l’acusació.

I un últim apunt. Passi el què passi en el Ple de dimarts, no per cridar més es té més raó. I la recollida de moltes signatures en contra no implica forçosament la voluntat de la majoria, si no s’ha intentat també de recaptar-ne a favor.