El vagó de tercera classe

L’Honoré Daumier fou un gran caricaturista marsellés del segle XIX, home d’idees radicals, que alternà la caricatura política amb la de costums. Una de les seves litografies més famoses és la que reprodueixo, El vagó de tercera classe, pintada entre el 1862 i el 1864 i que es troba actualment a Winterthur (Suïssa), formant part de la col·lecció Oskar Reinhart.

El que em crida l’atenció d’aquest quadre és que en la fesomia dels seus personatges podríem resumir l’avorriment de qualsevol vagó de metro dels nostres dies. Una colla de persones obligades per la rutina a compartir un espai reduït fins al seu destí i que, tanmateix, s’ignoraran al llarg de tot el trajecte. L’ancià del bastó deu viatjar absort en algun record. El nen del mig dorm, com sempre acostumen a fer les criatures durant els trajectes llargs, quan ja han provat els pocs jocs assequibles en la bancada d’un vagó. El personatge gras del seu costat sembla veure’s obligat a compartir l’ambient igualitari d’aquest grup; es diria que la cosa no va amb ell, té un cert aire de supèrbia que el mostra distant dels altres passatgers. Al seu darrera, un home amb barret de copa mira amb un cert interès per la finestra, segurament vol saber en quin lloc del trajecte es troba, a l’igual que una senyora al seu davant. I al fons, altres personatges igualment absorts en els seus pensaments, un d’ells amb aspecte de fer una capcinada.

En aquells temps el mitjà alternatiu de transport hauria estat la diligència, un espai molt més reduït i, conseqüentment, amb molt menys passatgers. És probable que, entaforades les persones en aquell habitacle de fusta, obligades a compartir la mirada i el refrec de colzes i genolls, no fos fàcil submergir-se en els propis pensaments i ignorar als demès durant tot el trajecte. Per força, la conversa havia de ser més fàcil que en el tren, si més no forçada per les circumstàncies. També avui, la conversa és més probable a l’interior d’un turisme que en el tren, el metro o l’avió.

Quasi bé podríem dir que, amb la industrialització i la modernització del transport, hem apropat els pobles i hem aïllat les persones.