Què volem per a la Conca ?

D’un temps ençà, la Conca d’Òdena no para de ser l’objecte de plans, projectes i especulacions de tota mena sobre el seu futur urbanístic, econòmic i social. S’acaba d’aprovar fa poc el Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena, publicat al DOGC el dia 9 de febrer d’enguany, després d’una llarga i polèmica tramitació, i ja és a exposició pública el Pla Director Urbanístic per a la concreció i delimitació de la reserva de sòl per a l’establiment de l’Eix transversal ferroviari.

No sols això. És en tràmit igualment el Pla especial urbanístic de l’aeròdrom d’Igualada-Òdena, pendent d’aprovació definitiva per la Generalitat. I és a punt d’executar-se, sembla, el tram de Calaf a Igualada de la conducció d’aigua des de la Llosa del Cavall, així com el tram de l’anomenat Eix Diagonal entre Vilanova i la Geltrú i Manresa, passant per Vilafranca del Penedès i Igualada.

I resten encara sobre la taula alguns assumptes pendents de resolució però no menys importants, com la ubicació de l’aeroport corporatiu, l’emplaçament definitiu de l’outlet o la implantació d’un important sector industrial al nord de la Conca.

El què em pregunto és si som capaços de pair tot això. Perquè el cas és que dóna la impressió que la gent de la Conca no sabem encara on som i on volem ser. Estic segur que, a nivell personal, molta gent té clares les seves idees, i probablement tothom qui hi tingui algun interès serà capaç de donar uns arguments per a estar a favor o en contra d’això o d’allò. Però, mentre discutim si són “galgos o podencos”, el futur de la Conca s’està gestant fora d’aquí.

Portem anys lamentant l’oblit de l’Anoia a l’hora de dissenyar aquest país. La nostra comarca ha estat ignorada històricament en comunicacions i infraestructures, i ens planyem tot sovint d’això. És, també, la comarca amb més atur de tot Catalunya, i econòmicament la més deprimida.

Però, a aquestes alçades, encara ens estem preguntant si la Conca d’Òdena és un àmbit rural i ha de seguir sent-ho, o si hem de créixer urbanísticament. Vegi’s sinó el debat sobre el Pla Director. I mentre discutim sobre el traçat de l’eix ferroviari i si el volem o no, algú ja l’ha dibuixat en un mapa i ja és a exposició pública. Sortirà alguna plataforma defensant que el tren no ha de passar per la Conca? Tot podria ser. Si fos així, probablement es farien sentir més que ningú i donaria la impressió que, en aquest país nostre, ja en tenim prou amb el carrilet.

Ni tant sols hem estat capaços de posar-nos d’acord en si volem pertànyer a una vegueria del Penedès o a la Catalunya Central, encara que sembla que el vent bufa a favor de Vilafranca, que n’esdevindria la capital. I molt menys ens hem plantejat mai, ni de lluny, d’assolir un paper protagonista en aquesta història. Potser seria massa ambiciós, però resulta curiós que ni tant sols s’hagi plantejat.

Algú em podria dir que les coses són molt clares perquè ell les hi té. Se’m podrà dir que la societat civil no vol el pla director perquè la plataforma s’hi ha mostrat en contra, però a la societat civil hi ha molta més gent fora que dins la plataforma. I algú em podrà dir que Igualada i la Conca s’han manifestat clarament per Vilafranca a l’hora de repartir vegueries. Miri, hi ha molta gent que encara no hem opinat sobre això. Algú podrà dir que cal preservar a tota costa el paisatge de la Conca perquè és un àmbit rural que no pot desaparèixer, i algú podrà dir que ja n’hi ha prou de mirar-nos el melic i que cal apostar pel futur i pel progrés.

Tots som capaços de dir-hi la nostra, i en això estem, però estem discutint encara sobre el què som en realitat i, per si de cas, anem dient que no a tot el que se’ns posa per davant. Algú decidirà per nosaltres, ja ho està fent, i quan tot estigui “dat i beneït”, ens posarem d’acord en que no volíem res de tot això, o que ho volíem tot i no ens ho han donat. Massa tard, perquè no eren ni “galgos ni podencos”, era el tren que se’n anava sense nosaltres.