Finalment, l'Eluana ha estat alliberada

Eluana Englaro, la noia italiana que ha estat 17 anys en estat vegetatiu, ha mort avui. Podem dir que, finalment, ha cessat la tortura que s’exercia sobre el seu cos, impedint-li de morir amb dignitat. Perquè tothom sabia que el seu estat era irreversible. I perquè tothom sabia que l’Eluana, de fet, va deixar de viure aquell dia feixuc de fa 17 anys, en que un accident de trànsit la deixà postrada en un llit, inerme i en estat vegetatiu.

No hi ha hagut cap raó de pes, cap, per a mantenir-la artificialment en aquest estat. Ningú, estic segur que ningú, pot voler que, en les seves circumstàncies, el mantinguin en aquest estat durant un temps indefinit. La dignitat de la persona humana ha d’estar per sobre del fanatisme i l’obcecació dels que pretenen imposar-nos la seva moral per sobre de qualsevol consideració.

Certament, la vida humana és sagrada. Però ho és també la dignitat de la persona. I l’Eluana no vivia, a l’Eluana, com a d’altres en casos semblants, se la forçava a no morir. La seva mort, a la fi, ha estat el seu alliberament.

No em puc estar de dir que fer el què s'ha fet per a no deixar-la morir no és altra cosa que tortura. I que es tracta d’una tortura imposada per aquells que, precisament pels valors morals que diuen defensar, més en contra hi haurien d’estar. Si la salvació de les nostres ànimes depèn d’aquesta gent, que Déu ens agafi confessats !