És normal que la formació del Pla d’ordenació urbanística municipal de la ciutat generi entre la ciutadania un intens debat, i és normal també que en aquest debat siguin més les veus contràries o crítiques que les favorables al nou POUM. Dic això parlant en termes generals, sols per a no perdre de vista que el soroll mediàtic sobre aquest tema té molt de subjectiu, sol ser apassionat i sovint esdevé més un debat polític que altra cosa.
Quedi clar, abans de res, que les crítiques al pla poden ser molt justes i raonades, però que es formulin en veu molt alta sols vol dir que els que les profereixen criden molt, no que siguin molts. I quedi clar, també i per a evitar malentesos, que tant el pla com la forma com s’està portant la seva gestació em semblen un nyap. Ho dic amb tots els respectes pels professionals que hi han intervingut, a algun dels quals conec i em consta la seva professionalitat.
Igualada té el mateix pla general d’ordenació des de 1986. En 24 anys el món i la ciutat han canviat considerablement. Fins i tot els més crítics reconeixen la necessitat d’elaborar un nou POUM que obeeixi no sols a les necessitats del present, sinó als reptes de futur, especialment a aquests, perquè per a trampejar l’urbanisme de cada dia ja en tenim prou amb la gestió urbanística i l’anar tirant.
La responsabilitat del disseny i la planificació de la Igualada del futur corresponen a l’Ajuntament, i especialment a les forces polítiques que ostenten actualment el govern municipal. Jo afegiria que és una responsabilitat i una obligació. Entenc que l’exercici d’aquesta responsabilitat comporta forçosament el judici de l’opinió pública i, en aquest sentit, és normal que no estigui exempt de crítiques, crítiques que cal que els governants entomin amb esperit constructiu i sense supèrbia.
Al contrari d’altres ciutats i pobles de Catalunya, la transformació d’Igualada difícilment pot venir pel seu creixement urbà, atès que el seu terme municipal és petit i està pràcticament exhaurit. La transformació urbanística s’ha de donar, per força, majoritàriament en espais urbans força consolidats, amb la qual cosa la incidència sobre el patrimoni particular és més evident i sovint més intensa. L’Entesa, en ple exercici de la responsabilitat que li correspon, ha confeccionat un POUM que obeeix a la seva visió de ciutat, a la seva forma d’entendre la Igualada del futur, sembla que menys industrial i més encarada als serveis i al caràcter residencial. Naturalment que tot això és força discutible.
A mi, per exemple, em sembla abusiva la delimitació d’alguns plans de millora urbana en àrees força consolidades per l’edificació i amb indústries en ple funcionament, sobretot perquè, per bons que siguin els objectius, difícilment s’arribaran a desenvolupar mai i, ara com ara, i es digui el que es digui, comporten una hipoteca “de facto” sobre les propietats i una càrrega molt important sobre el món industrial, ja massa baquetejat. Crec que, sense renunciar als seus objectius, l’Entesa hauria de ser molt més modesta a l’hora de fer projectes de futur. Un gran projecte pot ser que no passi del paper, si no hi ha qui el pagui. I la situació econòmica d’aquest país no és com per a tirar coets. Segurament que les coses milloraran, però res tornarà a ser igual que abans. Obrir carrers i avingudes, dissenyar grans àrees de servies, transformar barris sencers, tot això és molt maco, però el POUM hauria de ser tant la Igualada que volem com la que podem tenir. I no sembla que el POUM que s’ha exposat al públic vagi per aquest camí.
Dit això, afegiré que, si bé la responsabilitat del POUM és del govern de l’Entesa, aquesta hauria de tenir en compte també fins on pot arribar com a força de govern minoritària. Jo, per exemple, sé que no puc emprendre una carrera de 500 metres, perquè als cent ja m’hauran de reanimar, i per això no m’apunto mai a cap marató. L’Entesa, tenint en compte la feblesa del seu govern, hauria d’haver cercat el recolzament i la complicitat de la resta de forces polítiques de l’Ajuntament i, especialment, dels principals actors socials i econòmics de la ciutat. Un POUM que neix amb l’oposició frontal d’aquells que representen als empresaris i emprenedors de la ciutat neix coix, es miri com es miri.
Segurament que el recolzament polític de l’oposició no l’hauria obtingut. El POUM, com el pressupost o les ordenances, dóna molt per al joc polític i, a més, obeeix a visions de ciutat i de futur quasi sempre oposades. Però sí que, al menys, hauria pogut parlar amb els sectors més representatius de la societat civil. Ull!, no em refereixo als habituals del comentari crític i la desqualificació, no als anti-tot o als anti-Entesa, sinó als que tenen un interès ciutadà que va més enllà dels interessos polítics o de la crítica fàcil i sense fonament.
Bé, les coses han anat com han anat, i sols ha faltat que el PP traís de la forma més descarada el pacte de legislatura que l’uneix amb l’Entesa, perquè tot se n’hagi anat en orris. De tot plegat en sortiran algunes coses positives i moltes de negatives.
De les positives podem dir, si més no, que tenim l’oportunitat de repensar-nos el POUM i, per tant, de fer les coses millor. Això és com no dir res, però si hem de tornar a començar, pot ser que quan ho fem ho fem millor.
De les negatives se’n poden esmentar unes quantes. La primera, que Igualada seguirà amb el Pla general de 1986. I això suposa que no s’haurà donat resposta a cap de les necessitats i reptes de futur que el POUM havia de resoldre. Si el pla de 1986 té mancances i és obsolet, ho seguirà essent, al menys, fins que Igualada no estigui en disposició d’aprovar un nou POUM amb tranquil·litat, i per això poden caldre unes eleccions i qui sap si més temps.
Un altre aspecte negatiu és que Igualada i el seu Ajuntament han emprat en aquest tema molt esforç en temps i diners. Un POUM no es fa en quatre mesos i no es paga com si res. Què toca ara, llençar la feina feta?
I la política com queda? Al marge de la qualitat i els defectes del POUM, ha saltat pels aires la relació de confiança entre l’equip de l’Entesa i el seu soci de legislatura, el PP. No pot ser d’altra manera. Del paper d’aquest, per no utilitzar altres qualificatius, es pot dir que, si més no, ha estat certament innoble i irresponsable. Un no es llença frívolament a la tramitació d’un POUM pensant que pot canviar d’opinió quan li vingui en gana. Això sols es pot fer als concursos de la tele. Com quedarà ara el pacte de govern? Existeix encara? Si se’m permet dir-ho, falta seriositat i solvència.
També m’agradaria dir que, si hi ha ganes, el POUM es pot reconduir sense necessitat de desfer tot el camí. Caldria que es posessin d’acord les forces polítiques de l’Ajuntament, pensant més en els interessos de la ciutat a llarg termini que en els interessos electorals immediats. El POUM admet, en aquest estadi de la seva tramitació, les modificacions que calguin, sols falta voluntat política per a emprendre-les, i aquí no hi hauria de jugar sols l’Entesa, perquè és clar que ella sola no hi pot fer res. No parlo sols del PP, que també, sinó de CIU i/o d’ERC. Encara s’hi és a temps, però per a molts la campanya anti-POUM ha esdevingut una campanya anti-Entesa, i l’únic que sembla importar és la derrota sense pal·liatius en que han sumit el govern de la ciutat. Del que s’ha de tractar, ho hauríem de tenir clar, és de fer un POUM adient a les necessitats del municipi, no d’impedir qualsevol mena de planejament.
Mentre uns s’entesten en ballar sobre la tomba del POUM i riuen les desgràcies de l’Entesa, la ciutat es queda on està, amb un urbanisme obsolet, uns barris degradats, un planejament inadaptat a les circumstàncies actuals i a la pròpia Llei d’urbanisme i, el que és pitjor, sense un rumb definit de creixement urbanístic, econòmic i social. Això si, la bufetada per a l’Entesa ha estat espectacular.
Si d’això es tractava, si el que importa és que l’Ajuntament no es surti amb la seva, sempre estarem igual. Els anti-Entesa d’avui seran els anti-CIU de demà, no en tinc cap dubte. Sempre hi ha algú disposat a pervertir políticament qualsevol debat.
Quedi clar, abans de res, que les crítiques al pla poden ser molt justes i raonades, però que es formulin en veu molt alta sols vol dir que els que les profereixen criden molt, no que siguin molts. I quedi clar, també i per a evitar malentesos, que tant el pla com la forma com s’està portant la seva gestació em semblen un nyap. Ho dic amb tots els respectes pels professionals que hi han intervingut, a algun dels quals conec i em consta la seva professionalitat.
Igualada té el mateix pla general d’ordenació des de 1986. En 24 anys el món i la ciutat han canviat considerablement. Fins i tot els més crítics reconeixen la necessitat d’elaborar un nou POUM que obeeixi no sols a les necessitats del present, sinó als reptes de futur, especialment a aquests, perquè per a trampejar l’urbanisme de cada dia ja en tenim prou amb la gestió urbanística i l’anar tirant.
La responsabilitat del disseny i la planificació de la Igualada del futur corresponen a l’Ajuntament, i especialment a les forces polítiques que ostenten actualment el govern municipal. Jo afegiria que és una responsabilitat i una obligació. Entenc que l’exercici d’aquesta responsabilitat comporta forçosament el judici de l’opinió pública i, en aquest sentit, és normal que no estigui exempt de crítiques, crítiques que cal que els governants entomin amb esperit constructiu i sense supèrbia.
Al contrari d’altres ciutats i pobles de Catalunya, la transformació d’Igualada difícilment pot venir pel seu creixement urbà, atès que el seu terme municipal és petit i està pràcticament exhaurit. La transformació urbanística s’ha de donar, per força, majoritàriament en espais urbans força consolidats, amb la qual cosa la incidència sobre el patrimoni particular és més evident i sovint més intensa. L’Entesa, en ple exercici de la responsabilitat que li correspon, ha confeccionat un POUM que obeeix a la seva visió de ciutat, a la seva forma d’entendre la Igualada del futur, sembla que menys industrial i més encarada als serveis i al caràcter residencial. Naturalment que tot això és força discutible.
A mi, per exemple, em sembla abusiva la delimitació d’alguns plans de millora urbana en àrees força consolidades per l’edificació i amb indústries en ple funcionament, sobretot perquè, per bons que siguin els objectius, difícilment s’arribaran a desenvolupar mai i, ara com ara, i es digui el que es digui, comporten una hipoteca “de facto” sobre les propietats i una càrrega molt important sobre el món industrial, ja massa baquetejat. Crec que, sense renunciar als seus objectius, l’Entesa hauria de ser molt més modesta a l’hora de fer projectes de futur. Un gran projecte pot ser que no passi del paper, si no hi ha qui el pagui. I la situació econòmica d’aquest país no és com per a tirar coets. Segurament que les coses milloraran, però res tornarà a ser igual que abans. Obrir carrers i avingudes, dissenyar grans àrees de servies, transformar barris sencers, tot això és molt maco, però el POUM hauria de ser tant la Igualada que volem com la que podem tenir. I no sembla que el POUM que s’ha exposat al públic vagi per aquest camí.
Dit això, afegiré que, si bé la responsabilitat del POUM és del govern de l’Entesa, aquesta hauria de tenir en compte també fins on pot arribar com a força de govern minoritària. Jo, per exemple, sé que no puc emprendre una carrera de 500 metres, perquè als cent ja m’hauran de reanimar, i per això no m’apunto mai a cap marató. L’Entesa, tenint en compte la feblesa del seu govern, hauria d’haver cercat el recolzament i la complicitat de la resta de forces polítiques de l’Ajuntament i, especialment, dels principals actors socials i econòmics de la ciutat. Un POUM que neix amb l’oposició frontal d’aquells que representen als empresaris i emprenedors de la ciutat neix coix, es miri com es miri.
Segurament que el recolzament polític de l’oposició no l’hauria obtingut. El POUM, com el pressupost o les ordenances, dóna molt per al joc polític i, a més, obeeix a visions de ciutat i de futur quasi sempre oposades. Però sí que, al menys, hauria pogut parlar amb els sectors més representatius de la societat civil. Ull!, no em refereixo als habituals del comentari crític i la desqualificació, no als anti-tot o als anti-Entesa, sinó als que tenen un interès ciutadà que va més enllà dels interessos polítics o de la crítica fàcil i sense fonament.
Bé, les coses han anat com han anat, i sols ha faltat que el PP traís de la forma més descarada el pacte de legislatura que l’uneix amb l’Entesa, perquè tot se n’hagi anat en orris. De tot plegat en sortiran algunes coses positives i moltes de negatives.
De les positives podem dir, si més no, que tenim l’oportunitat de repensar-nos el POUM i, per tant, de fer les coses millor. Això és com no dir res, però si hem de tornar a començar, pot ser que quan ho fem ho fem millor.
De les negatives se’n poden esmentar unes quantes. La primera, que Igualada seguirà amb el Pla general de 1986. I això suposa que no s’haurà donat resposta a cap de les necessitats i reptes de futur que el POUM havia de resoldre. Si el pla de 1986 té mancances i és obsolet, ho seguirà essent, al menys, fins que Igualada no estigui en disposició d’aprovar un nou POUM amb tranquil·litat, i per això poden caldre unes eleccions i qui sap si més temps.
Un altre aspecte negatiu és que Igualada i el seu Ajuntament han emprat en aquest tema molt esforç en temps i diners. Un POUM no es fa en quatre mesos i no es paga com si res. Què toca ara, llençar la feina feta?
I la política com queda? Al marge de la qualitat i els defectes del POUM, ha saltat pels aires la relació de confiança entre l’equip de l’Entesa i el seu soci de legislatura, el PP. No pot ser d’altra manera. Del paper d’aquest, per no utilitzar altres qualificatius, es pot dir que, si més no, ha estat certament innoble i irresponsable. Un no es llença frívolament a la tramitació d’un POUM pensant que pot canviar d’opinió quan li vingui en gana. Això sols es pot fer als concursos de la tele. Com quedarà ara el pacte de govern? Existeix encara? Si se’m permet dir-ho, falta seriositat i solvència.
També m’agradaria dir que, si hi ha ganes, el POUM es pot reconduir sense necessitat de desfer tot el camí. Caldria que es posessin d’acord les forces polítiques de l’Ajuntament, pensant més en els interessos de la ciutat a llarg termini que en els interessos electorals immediats. El POUM admet, en aquest estadi de la seva tramitació, les modificacions que calguin, sols falta voluntat política per a emprendre-les, i aquí no hi hauria de jugar sols l’Entesa, perquè és clar que ella sola no hi pot fer res. No parlo sols del PP, que també, sinó de CIU i/o d’ERC. Encara s’hi és a temps, però per a molts la campanya anti-POUM ha esdevingut una campanya anti-Entesa, i l’únic que sembla importar és la derrota sense pal·liatius en que han sumit el govern de la ciutat. Del que s’ha de tractar, ho hauríem de tenir clar, és de fer un POUM adient a les necessitats del municipi, no d’impedir qualsevol mena de planejament.
Mentre uns s’entesten en ballar sobre la tomba del POUM i riuen les desgràcies de l’Entesa, la ciutat es queda on està, amb un urbanisme obsolet, uns barris degradats, un planejament inadaptat a les circumstàncies actuals i a la pròpia Llei d’urbanisme i, el que és pitjor, sense un rumb definit de creixement urbanístic, econòmic i social. Això si, la bufetada per a l’Entesa ha estat espectacular.
Si d’això es tractava, si el que importa és que l’Ajuntament no es surti amb la seva, sempre estarem igual. Els anti-Entesa d’avui seran els anti-CIU de demà, no en tinc cap dubte. Sempre hi ha algú disposat a pervertir políticament qualsevol debat.
Bon dia Octavi,
Molt bones reflexions com sempre. Les llegeixo, les rumio i en el fons les comparteixo, perquè són molt de sentit comú.
Únicament comentar, que els d'Entesa – i no és res anti- Entesa – sinó simplement una constatació - han treballat des de el 2006 d'amagat. Haig de suposar que ni els del PPc, participaven en la elaboració del POUM, sinó la traïció encara seria mes greu.
És molt difícil que la gent de l'oposició que han tingut només dos mesos per entendre l'impacte que significava aquest nou POUM i ells no en són experts, ni tan sols afectats, i la gent realment afectada de la societat civil només 45 dies, per avalar tot el que significava per ells tan en sentit econòmic, com en el de model de ciutat, demanar que arribin ara a un acord, encara que es donin 60 dies més, es un període molt curt en comparació al que han tingut els seus promotors.
Si les coses s'haguessin fet d'una manera raonada des de el principi de la ma i amb col·laboració de tots plegats, ens haguéssim estalviat molts diners, molt temps i molts mal de caps.
Encara que la ciutat i en això estem completament d'acord, necessita un nou plantejament urbanístic, el model, de cap de les maneres ha de ser monocolor.
Per no allargar-me més, i el que es més important, la memòria econòmica, que com dic jo, eren quatre fulls mal escrits i la meitat per dir que l'Ajuntament no te un duro, per tant tot recau en les espatlles del afectats, ho trobo diabòlic.
L'Ajuntament no ha guardat res en temps de les vaques grosses i ara que venen les flaques, que ho paguin els demés. Per aquest viatge no es necessitava motxilla.
Per tant aquest exercici de sentit comú que demanes, esta condemnat a quedar en bones paraules, el que havia de haver donat exemple de sentit comú, no l'ha donat i ara per desgracia de tots plegats no el seguirà ningú.
Del posicionament del PPc, haig d'entendre que algú els hi ha recordat que es deuen als empresaris i emprenedors i no a fer polítiques socials de la maneta dels verds, com fins ara. Amb les coses de menjar no es juga, encara que pels seus presumptes socis de govern sigui una traïció del més alt grau, es clar que de tant pactar junts, potser s'havien oblidat a quin model de societat representava cadascú. ERC i CiU en aquest cas han fet el que havien de fer, el que els hi ha demanat la gent i per suposat que s'estan aprofitant d'un regal que no esperaven. Coses de la política!
Una abraçada i fins un altre.
Josep M. Torras Payerol
17 de febrer del 2010, a les 8:05Amic Josep M,
Està clar que aquest POUM va començar amb mal peu i mal enfocat. Si ens posem a repartir culpes, l'Entesa no en sortirà ben parada, però ara la situació és la que és, i em sembla que faria falta molta responsabilitat per part de tothom per a reconduir aquest tema per a no deixar Igualada sense POUM durant uns anys més, començant per l'Entesa i acabant per a la resta de partits del Consistori. No sóc gens optimista. Si es retira el POUM en el Ple tal com proposa el PP, sense mirar d'arreglar entre tots el que tenim, no sols no tindrem un mal POUM, és que no en tindrem cap.
Crec que, amb ganes, totes les forces polítiques podriem reconduir aquest tema.
Gràcies pel teu comentari, Josep M.
Octavi
17 de febrer del 2010, a les 21:21