Diuen que suprimiran als jubilats

Després de passar la ITV anual d'aquest cos (in)humà que arrossego amunt i avall des de fa 53 anys, constato que, com era d’esperar, el cap, el tronc i les extremitats segueixen units i són al seu lloc, que el pes continua anomenant-se sobrepès, que les tares de naixement encara hi són (i hi seran per sempre), que la vista i l’oïda no han millorat i, si més no, han envellit una mica més, i que, en general, tot segueix el seu curs, la qual cosa, per sí sola, ja és d’agrair, vist el panorama.

Vist que el ritme d’envelliment és el previst i habitual a l’espècie humana en els països desenvolupats, suposo que arribaré a l’edat de jubilació en un estat suficient de conservació que em permeti, si més no, viatjar amb l’Inserso, jugar a la petanca, ballar molt, anar al cafè, veure les obres municipals i criticar a l’Ajuntament. O no, perquè he sentit a dir que, ja que no gosa suprimir les pensions, el govern ha optat per a suprimir als jubilats.

Sí, que m’ho ha dit una persona d’aquelles que sempre estan ben informades, llegeixen molt el diari i saben de lletra. Es veu que això de retardar l’edat de jubilació és per a que hi hagi menys jubilats, que els que quedin cobrin la pensió durant menys temps i que una part dels que ara cobren continuïn pagant. M’ho ha dit així el meu conegut, i també que hi ha un pla diabòlic del govern per anar retardant la jubilació progressivament, de forma que, d’aquí un temps, sols es puguin jubilar aquells que arribin als 90 anys.

Es veu que més enllà dels 90 enfilar-se a una bastida o traginar les bombones de butà amunt i avall es veu com difícil i complicat. I els que treballem en tasques més sedentàries tampoc ens hi veurem per a escatir què caram hi posa en aquesta lletra tant menuda de la pantalla. És més, més enllà dels 90 durarem quatre dies, si hi arribem, i sortirem baratets.

Home, ara com ara i seguint un ritme pausat de degradació, potser sí que hi arribaré als 90, i amb sort podré cobrar la primera paga de la jubilació, no sé la segona. El que sí que està clar és que, de rendir, rendiré poc, encara que vaja, tampoc gastaré gaire. I a Benidorm hi sortiran perdent, perquè els quatre que quedin per a viatjar amb l’Inserso em sembla a mi que ja no estaran per aquestes mogudes.

De tota manera, un altre amic que sap de números m’ha dit que, si la cosa segueix com ara, d’aquí un temps no hi haurà diners per a pagar les pensions a tots els jubilats, amb la qual cosa podria ser que plegués als 65 sense cobrar un duro.

Jo, que sóc optimista i m’han ensenyat a confiar en els que manen, penso que segurament es tracta d’un alarmisme exagerat, que en el fons no tenen intenció de treure ni pensions ni jubilats, i que el que hem de fer és treballar més i millor sense fer preguntes, que el que després ens donin benvingut serà.

Però per si de cas, el que sí que demanaré és que, a la feina, em donin una lupa per a veure la pantalla (que això més que lletres semblen formigues!), una cadira de rodes, un vas per a la dentadura i una estona per a prendre les píndoles. No és demanar massa, si amb això l’estat s’estalvia la meva jubilació. Ah!, i que si em moro a mig redactar un informe, me’l paguin sencer. Això seria un detall.


P.D.

Que diu un altre amic, que sap tant de lletres com de números, que per què perdo el temps en escriure aquestes xorrades, si en política hi ha tantes coses de que parlar. Mira, amic meu, passa que hi ha coses que quan hi penso em venen tantes ganes de riure que no em puc concentrar, i jo sóc molt seriós, saps?