El POUM, un episodi lamentable

La meva opinió sobre el POUM d’Igualada ja defenestrat és que era irrealitzable en molts dels seus aspectes, i a sobre acabaria perjudicant greument als propietaris. És a dir, que allà on hi havia d’haver, d’acord amb la llei, un repartiment just dels beneficis i les càrregues urbanístiques, sols hi hauria perjudicis, i això precisament impossibilitaria el desenvolupament d’un grapat de polígons d’actuació urbanística i de plans de millora urbana. Deixo de banda la concepció mateixa del futur de la ciutat com a centre bàsicament de serveis i residencial o industrial, perquè això obeeix a la filosofia política i urbanística diversa dels agents polítics i socials implicats. És discutible i com a tal mereix ser discutit.

Aclarit això, que el POUM difunt no m’agradava, aclareixo també, perquè aquesta és una ciutat en que tot s’ha d’aclarir per tal d’evitar confusions indesitjades, que no sóc “pro” ni “anti-Entesa”, que no sóc convergent, ni socialista, ni d’Iniciativa, ni del PP, ni d’ERC, ni de l’Esbart Dansaire de Montgat, si és que existeix, i que en tot cas se’m pot posar l’etiqueta que es vulgui, però sols serà això, una etiqueta.

A veure si som capaços de ser coherents. En paraules d’un dels representants de l’oposició al Consistori igualadí (CIU), després d’aprofundir-hi ha vist que aquest no és el POUM que la ciutat d’Igualada necessita i que el procés ha estat mancat de consens. Des d’ERC s’insisteix en el tema del consens, i des del PP ens diuen que el POUM no és viable ni econòmicament ni socialment, “és paper mullat”. Els grans obstacles per a l’aprovació del POUM són, pel que sembla, les actuacions urbanístiques previstes en el polígon i en el barri del rec. Sembla, doncs, que els partits polítics de la ciutat tenen raons “poderoses” per a forçar la retirada del POUM sense ni tant sols intentar modificar-lo. I ho deuen ser molt de poderoses per a retirar-lo sense més.

Un dels regidors de l’oposició em va dir, fa molt poc, que el POUM no té solució possible, que els canvis haurien de ser tant importants que sols es pot retirar per a fer-ne un de nou. Entesos, el POUM és un desastre i el retirem. Llàstima que d’això ens n’hem adonat fa quatre dies.

El 30 de desembre encara no era un desastre? El 30 de desembre no era prou bo ni prou dolent com per a que els que van decidir abstenir-se en l’aprovació inicial votessin a favor o en contra? El 30 de desembre, en canvi, era un bon pla, suficient per a que alguns dels que ara en forcen la retirada, votessin a favor de la seva aprovació? D’allò..., que per casualitat ens prenen per tontos? Mirin, els defectes del POUM no són sobrevinguts. Durant quasi dos mesos, des de l’aprovació inicial sense vots en contra, s’han dit un munt de coses, algunes veritats i algunes barbaritats, i a les coses que s’han dit, especialment a les barbaritats perquè són més fàcils de creure i tenen més ressò, obeeix el canvi de la postura dels partits de l’oposició, inclòs el PP. O això, o és que quan no es van oposar a l’aprovació inicial i van permetre que el pla tirés endavant no s’havien llegit el document. L’explicació del PP, de que van votar a favor per a donar l’oportunitat de pronunciar-se a la ciutadania, és tant ridícula que resulta fins i tot insultant. Excloc les actituds premeditades perquè, en general, no crec en les teories conspiratòries. Em sembla que tot plegat és més primari.

Deixem les coses clares. En aquesta història no hi ha dos bàndols, els que estan a favor i els que estan en contra del POUM, hi ha més actors:

1. Els directament afectats per les previsions del POUM, majoritàriament industrials, amb una preocupació legítima pel futur del seu patrimoni.
2. Els que sense ser directament afectats, es preocupen per un estil de ciutat que creuen necessari conservar. Hi incloc els que es decanten per la defensa del que veuen com a patrimoni arquitectònic amenaçat.
3. Els visionaris del territori, obsessionats amb el fantasma del totxo i que es creuen amenaçats per una horda d’especuladors sempre a l’aguait per a plantar blocs de pisos a tot arreu i convertir la Conca d’Òdena en una extensió de Bellvitge. Escoltant-los, un ja veu les excavadores arrasant el barri del rec des de Can Colapi fins a Vilanova del Camí, i el polígon des de Can Roca fins l’Hospital.
4. Els que, abans que res, qualifiquen els plans i les activitats en funció de si venen de l’Entesa o no. Tenen clar que tot el que vingui del Sr. Aymamí i el seu equip és pervers i perjudicial per als igualadins.
5. Els de l’Entesa, és clar, que estan a favor del POUM, sinó no l’haguessin redactat, i els que hi estan a favor sense ser de l’Entesa, que també n’hi ha.
6. Els que han començat l’any fent càlculs polítics, els suficients per a planejar i dur a terme el cop de mà contra l’Entesa, que no contra el POUM, perquè per a ells aquesta és una baralla política amb interessos electorals. Els interessos dels igualadins no semblen interessar-los gaire, tret que, com Sant Pau, hagin caigut del cavall tot just fa quatre dies, després de l’aprovació inicial del POUM. Aquests tenen seient al Consistori, i no precisament a la banda del govern.
7. La resta de ciutadans, que del POUM n’han sentit campanes però que ni saben què és ni els importa. Ho lamento sincerament, però crec que són majoria i no està bé que sigui així.

Mirin, potser és bo que el POUM no s’hagi aprovat com estava, però retirar-lo de la forma que s’ha fet és una irresponsabilitat de manual, encara que sigui sols pel que ha costat. No hi ha hagut consens en la seva elaboració, i segurament l’Entesa n’és la principal responsable, però des de l’oposició no s’ha donat cap oportunitat, ni una, al diàleg. El POUM, ja ho vaig dir i ho repeteixo, era perfectament modificable, fins i tot en profunditat, fins i tot donant-li una volta de mitjó. L’aprovació provisional es podia haver retardat tant com fes falta. Es podien haver recollit tantes al·legacions com fos necessari i es podia haver discutit abastament. I si tot això no donava resultat, la mateixa majoria que ha forçat la seva retirada podia tombar l’aprovació provisional. En definitiva, tot plegat ha estat un episodi lamentable.

Diuen ara els que es proclamen guanyadors d’aquest combat polític, que ja comencen a treballar en un POUM adequat, aquest sí, a les necessitats de la ciutat i amb el consens que es mereix. Suposo que per a aprovar-lo compten en guanyar les properes eleccions per majora absoluta, o pactar amb socis tant “fiables” com el PP igualadí. A no ser, és clar, que confiïn en tirar un POUM endavant encara que governin en minoria, i suposant, és clar, que l’Entesa, quan sigui a l’oposició, adopti una actitud més responsable que la seva, (i si se’m permet dir-ho, això també ho dubto). Em sembla que tardarem a veure un nou POUM.

Queda clar que no hi ha hagut cap ganes de reconduir la situació. Simplement, s’ha aprofitat l’oportunitat excel·lent d’assestar un cop polític formidable a l’Entesa. En tot aquesta història, hi ha qui ha defensat els seus interessos patrimonials i ha qui ha defensat els seus interessos polítics. El que es troba a faltar és algú que defensés els interessos de la ciutat.