El POUM i algunes formes de fer el ridícul

No opinaré sobre les qualitats i els defectes del POUM que, de moment, s’està tramitant a Igualada, perquè ja se n’han dit moltes de coses, algunes a favor i moltes en contra, algunes serioses i d’altres no, i no estic segur d’encertar-la. Però del que sí opinaré és de l’espectacle penós que s’està donant i el ridícul que el nostre ajuntament està a punt de fer sobre aquest assumpte.

Igualada compta en l’actualitat amb un Pla General aprovat l’any 1986. Fa molt temps i és hora de renovar-lo per a encarar els reptes del segle XXI. No crec que hi hagi massa discussió en aquest punt. El que passa és que hi ha coses que si no es poden fer no s’han ni de començar, i el POUM és una d’elles.

Els grups que formen l’Entesa, com a forces polítiques que tenen encomanada la gestió dels interessos municipals, estan en el seu dret d’endegar un planejament que respongui a la seva visió de municipi i de futur, naturalment amb el màxim consens possible, sense que el consens suposi “demanar permís” a cadascun dels igualadins, tal com alguns semblen entendre el consens. No es tracta de donar a aquest tema un tractament assembleari, però sí de saber amb quin suport es compta per a tirar endavant la transformació de la ciutat i si aquest és suficient. I no sols suport polític, també el suport dels agents econòmics i socials, o el d’aquest ens tan difós que alguns anomenen “societat civil”. No es pot obtenir la unanimitat, perquè és totalment impossible, sobre tot quan alguns aprofiten aquest tema per a desgastar el govern municipal sense ni tant sols mirar-se el projecte de POUM, però sí que cal tenir en compte que un POUM contra tothom no pot anar enlloc.

Vist que el PP va votar a favor en l’aprovació inicial, entenc que fins ara ha estat partidari d’aquest POUM. No es pot entendre d’altra manera, tenint en compte que el seu vot és imprescindible per a que el planejament tiri endavant, atesa la correlació de forces en el Consistori. Sembla que la reacció d’una part de la ciutadania, ara, l’empeny a canviar d’opinió. De savis és rectificar, però en aquest assumpte denota una absoluta manca de seriositat. L’aprovació d’un POUM no és el mateix que l’aprovació d’un projecte d’obres o la d’una ordenança. El POUM és un instrument que, de gust o per força, condicionarà durant una colla d’anys l’aprofitament urbanístic de tot el terme municipal d’Igualada, un instrument decisiu per a les expectatives econòmiques dels igualadins. Alguns en sofriran les conseqüències i altres en gaudiran.

Si el POUM és tan desastrós com per a retirar-lo, ja ho era el dia que es va aprovar inicialment. Si és així, ja no s’havia d’haver aprovat. Si més no, no l’haurien d’haver aprovat aquells que ara se’n penedeixen. I si el motiu per a retirar-lo no és altre que el rebuig d’una part de la ciutadania, és que el que prima en algun grup polític, més que els interessos de la ciutat, són els interessos electorals.

Tot plegat, un bon ridícul si es té en compte que:

1. Ha quedat demostrat que els socis de l’Entesa no són de fiar i la deixen abandonada així que pinten bastos. Amb amics com aquests, no calen enemics.
2. Començar a tramitar un POUM i desdir-se’n tot just aprovat inicialment és el mateix que enderrocar i no saber reconstruir.
3. Al govern s’hi és per a governar o no s’hi és. Allò que no es té prou força per a tirar endavant no s’ha ni de començar, i allò que s’ha començat s’ha d’acabar, amb les correccions que siguin necessàries. Altrament, esdevé un govern impotent.
4. Amb tota aquesta història s’han entretingut un seguit de recursos del municipi (humans, econòmics), s’ha molestat molta gent, s’han aixecat angoixes i expectatives i, finalment, s’ha perdut el temps de forma descarada. El que no s’ha fet, evidentment, són amistats.

Ja tornarem a començar un altre dia. Veurem quin govern ho farà i amb quin suport comptarà, però un ridícul com aquest és difícil que el tornem a fer.