Dijous va morir una nena de tres anys en un hospital de Tenerife, i immediatament va ser detingut el company sentimental de la mare, un noi de 23 anys que va ser qui va portar la nena a un centre d’atenció sanitària. El metge que la va atendre en primer lloc va considerar que hi havia seriosos indicis de maltractament i va avisar la policia. La fotografia del noi emmanillat va sortir publicada a tots els mitjans de comunicació i una onada d’indignació s’ha estès per tot el país, com és habitual en aquesta mena de crims. A la majoria ens costa d’admetre que algú pugui maltractar una criatura fins matar-la.
Però resulta que el noi és innocent. Ho ha revelat l’autòpsia, que ha posat de manifest que la mort es deu a una caiguda accidental soferta uns dies abans i que sembla que no va ser atesa com era necessari pels metges que la van visitar el primer dia. Algun dia haurem de fer examen de consciència, perquè com molt encertadament ha dit la Pilar Rahola aquest diumenge en la seva columna de La Vanguardia, la maldat és una trampa mortal, sempre aconsegueix extreure de nosaltres el pitjor que portem a dins. I mentre crèiem culpable al noi d’un crim atroç, hem desitjat el pitjor per ell, que es morís, que pagués eternament pel seu crim, o que sofrís tant o més el que la mare de la noia devia sofrir.
Són les contradiccions d’aquesta mena de dret natural que ens hem autoimposat per a fer possible la vida en societat. El cor ens mena a aplicar la llei del Talió, però el cap i la consciència ens diuen que la justícia no és això, i que el sofriment no s’apaga amb més sofriment.
Però fent examen de consciència, els mitjans s’haurien de plantejar què estan fent a l’hora d’informar sobre aquests fets, perquè no és el mateix el dret a la informació que la informació sense dret. Declarar un culpable prematur i exhibir-lo a les masses rabioses dóna audiència i ven diaris, però no informa. És espectacle morbós sense cap relació amb la informació. I considerem una vegada més les pròpies contradiccions, perquè els mitjans ens donen el que el nostre cor demana, no el que sap el nostre cap.
Però resulta que el noi és innocent. Ho ha revelat l’autòpsia, que ha posat de manifest que la mort es deu a una caiguda accidental soferta uns dies abans i que sembla que no va ser atesa com era necessari pels metges que la van visitar el primer dia. Algun dia haurem de fer examen de consciència, perquè com molt encertadament ha dit la Pilar Rahola aquest diumenge en la seva columna de La Vanguardia, la maldat és una trampa mortal, sempre aconsegueix extreure de nosaltres el pitjor que portem a dins. I mentre crèiem culpable al noi d’un crim atroç, hem desitjat el pitjor per ell, que es morís, que pagués eternament pel seu crim, o que sofrís tant o més el que la mare de la noia devia sofrir.
Són les contradiccions d’aquesta mena de dret natural que ens hem autoimposat per a fer possible la vida en societat. El cor ens mena a aplicar la llei del Talió, però el cap i la consciència ens diuen que la justícia no és això, i que el sofriment no s’apaga amb més sofriment.
Però fent examen de consciència, els mitjans s’haurien de plantejar què estan fent a l’hora d’informar sobre aquests fets, perquè no és el mateix el dret a la informació que la informació sense dret. Declarar un culpable prematur i exhibir-lo a les masses rabioses dóna audiència i ven diaris, però no informa. És espectacle morbós sense cap relació amb la informació. I considerem una vegada més les pròpies contradiccions, perquè els mitjans ens donen el que el nostre cor demana, no el que sap el nostre cap.
0 comentaris :: Condemna precipitada
Publica un comentari a l'entrada