Generar o regenerar, aquesta és la qüestió

Quan en un hospital o en alguna instal·lació pública important se’n va la llum, es posa en marxa de forma automàtica el generador. Es una previsió elemental que, a més, ja ve recollida en la normativa d’obligat compliment d’alguns equipaments i instal·lacions que no poden quedar-se a les fosques sense provocar als usuaris un greu perjudici. Sembla obvi, però per si algú no ho té clar, direm que un generador “genera”, en aquest cas electricitat. És a dir, genera allò que ha començat a faltar. Potser seria més correcte dir-ne “regenerador”, ja que, de fet, no genera res de nou.

Sembla que a la política, com també allà on medren els que són polítics sense voler o els que volen ser-ho sense poder, aquest concepte té significats quelcom diferents. Cada vegada que les aigües de la política baixen brutes, i déu n’hi do com baixen darrerament! surt algú amb ganes de “regenerar” la política o, més concretament, la “classe política”. Deixant de banda que salvadors de la pàtria sempre n’hi ha hagut i sempre n’hi haurà, amb més o menys fortuna, convindria aclarir alguns conceptes.

“Regenerar” és tornar a generar allò que ja es tenia. En aquest cas, el que regenera la “classe política” o la política en general, el que fa és obtenir un resultat que ja tenia i que creu haver perdut. És a dir, que si el que passa és que creuen que la classe política és corrupta, després de la regeneració obtindran una nova classe política, tant o més corrupta que la primera. “No!”, em diu un amic meu que assegura que cal canviar el sistema, “els vells partits s’han esfondrat en el bassal de la corrupció, la ineficiència i el sectarisme. Cal canviar-los per una alternativa nova i regeneradora”. Però no podem sortir de la paradoxa. Si del que es tracta és de crear una classe política nova, la farem de nou com són totes les classes polítiques, un reflex del bo i el dolent de les persones i dels grups socials, potser perquè som com som, i no ho podem canviar, o potser perquè, de fet, els polítics, en general, no són tan dolents, fins i tot pot ser que siguin bons, encara que no ho siguin per a tothom. I realment, hi ha constància històrica que en algun moment de la humanitat s’hagi produït una regeneració com la pretesa?

Per això algunes iniciatives que pretenen regenerar la vida política queden en res. En aquest aspecte és un exercici interessant observar la darrera enquesta electoral relativa a Catalunya que varen publicar els medis. S’hi preveu un canvi de govern i quasi res d’una pretesa alternativa regeneracionista. Certament que la distribució de colors variarà en el Parlament i és probable que el govern canviï de mans, però la classe política catalana seguirà essent la mateixa.

D’altres iniciatives “regeneracionistes”, ben al contrari, assoleixen un cert èxit, desgraciadament. “Com que desgraciadament?”, brama el meu amic. Home, doncs és que els que triomfen, de fet, no regeneren, sinó que generen un nou estat de coses, el triomf de l’excentricitat quan té caràcter benigne; l’esclat del racisme, la xenofòbia, la demagògia, un feixisme rampant i una corrupció que multiplica per quatre la d’abans, quan s’expressa en tota la seva malignitat. Això, evidentment, no és regenerar, és generar un nou espectre social que, en el fons, la majoria detestem o detestarem.

Destruir el que és vell acostuma a ser fàcil. El missatge demagògic que tots els polítics són iguals i que el sistema no funciona és tan barat de vendre com absolutament fals. Imbuïts d’una passió justiciera i demolidora, no ens costaria gaire d’esfondrar el vell sistema de partits. Quan anéssim a “regenerar”, qui quedaria per a tirar del carro? Els piròmans de llengua fàcil i raonament impossible? Els de la plataforma anti-no-se-què? Els racistes de PxC? Algun salvador de la pàtria triomfaria, per a desgràcia d’aquest país.

Ara com ara, canviar el sistema resulta tan revolucionari com suïcida. Res treu, però, que el sistema es pugui millorar, i per aquí sí que cal empènyer. Empènyer als de sempre, perquè empènyer a certs personatges que estan esperant amb fruïció la seva alternativa és com contractar la guineu per a que vigili les gallines.