Un setmanari satíric dels anys 1977 o 1978, crec que s’anomenava “El Món”, tenia el costum de publicar notícies de Madrid en una secció titulada “Notícies de l’estranger”. Sempre em va fer gràcia. No puc deixar de pensar-hi aquests dies, quan llegeixo i escolto algunes de les barbaritats que a la villa de Madrid s’escriuen i es diuen sobre Catalunya i els catalans. I no n’hi ha per menys. Talment sembla que parlin d’un altre país, d’una colla d’irreductibles que esclavitzem els que no pensen com nosaltres, d’uns aprofitats que espoliem la resta de ciutadans de l’estat (sí, nosaltres a ells!), d’una dictadura en un racó d’Espanya que obliga als bons espanyols a parlar en una llengua estranya. Voldria pensar que no parlen de nosaltres, sinó de gent d’un altre país, o potser d’un altre planeta. Però no hi ha dubte de a qui es refereixen quan algun locutor rabiós esmenta els “nazis catalans” i els “jueus espanyols”.
Tot això no ens hauria d’importar, perquè en el fons sabem que a Espanya no tothom ens veu igual, i perquè pensant que els espanyols són uns feixistes ens posaríem exactament al mateix nivell que aquests quatre xarlatans que maten el temps insultant-nos a les tertúlies radiofòniques. Però molesta que fins i tot un text tant moderat com el de l’editorial conjunt dels famosos “12 diaris catalans”, que ho és prou com per a que pugui ser assumit per una gran majoria de catalans, pels que són independentistes i pels que no ho som, un text que defensa per sobre de tot la dignitat de tots els catalans, siguin qui siguin i pensin com pensin, hagi estat atacat i escarnit com si d’una ofensa a tots els espanyols es tractés. D’aquest missatge de dignitat en diuen ofensa i “pressió intolerable” i dels seus exabruptes i insults en diuen defensa de la nació espanyola. Doncs quin favor més pobre li fan a aquesta nació espanyola!
Per això penso en aquell vell setmanari satíric, perquè, en el fons, crec que aquests brams i aquesta ràbia no venen de Madrid, sinó de l’estranger, o de l’estratosfera, o de la quarta dimensió.
Tot això no ens hauria d’importar, perquè en el fons sabem que a Espanya no tothom ens veu igual, i perquè pensant que els espanyols són uns feixistes ens posaríem exactament al mateix nivell que aquests quatre xarlatans que maten el temps insultant-nos a les tertúlies radiofòniques. Però molesta que fins i tot un text tant moderat com el de l’editorial conjunt dels famosos “12 diaris catalans”, que ho és prou com per a que pugui ser assumit per una gran majoria de catalans, pels que són independentistes i pels que no ho som, un text que defensa per sobre de tot la dignitat de tots els catalans, siguin qui siguin i pensin com pensin, hagi estat atacat i escarnit com si d’una ofensa a tots els espanyols es tractés. D’aquest missatge de dignitat en diuen ofensa i “pressió intolerable” i dels seus exabruptes i insults en diuen defensa de la nació espanyola. Doncs quin favor més pobre li fan a aquesta nació espanyola!
Per això penso en aquell vell setmanari satíric, perquè, en el fons, crec que aquests brams i aquesta ràbia no venen de Madrid, sinó de l’estranger, o de l’estratosfera, o de la quarta dimensió.
0 comentaris :: Bramen des de Madrid
Publica un comentari a l'entrada