On para el Sisco ?

Probablement ningú devia estar segur que a la tomba de Pere II el Gran hi haguessin encara les despulles del monarca, tenint en compte que al segle XIX, amb l’abandó dels monestirs, totes les tombes reials, o quasi, van ser saquejades, i a hores d’ara les restes dels reis de Catalunya es troben barrejades i repartides en tombes diverses, sense saber qui es qui. O sigui que per cosa del morbo i una mica de ciència, s’ha decidit fer una ullada a l’interior del sarcòfag mitjançant una petita càmera introduïda per un orifici practicat a aquest efecte.

Resulta que sí que hi ha algú allà a dins, i sembla que hi és des d’un bon principi, o sigui que es tractaria del gran Pere II, únic rei afortunat de la Corona d’Aragó que ha aconseguit arribar més o menys sencer als nostres dies. Ara s’ha decidit que s’obriria la tapa i s’estudiaria el cos. Així sabrem de què va morir sa majestat, quines malalties tenia i algunes altres dades físiques que ens donaran una idea de com era i com vivia un home, no varis sinó un de sol, al segle XIII, un home que per cert no devia menjar el mateix ni viure igual que els seus súbdits, com és costum en les monarquies, si més no en les d’aquella època.

Més enllà de la curiositat científica, és bo de saber que, malgrat consultes, editorials i dignitats diverses, el rei no s’ha aixecat de la seva tomba per a fer la guitza als bons espanyols i aixecar en armes als catalans rebels. No hi ha fantasma que cavalqui per les terres de ponent combatent als sarraïns i a l’invasor castellà. Ens ho farem solets, com sempre, sense l’ajuda del més enllà.

Però és bona cosa això de comprovar, de quan en quan, si alguns continuen al seu lloc. Hi ha calaixos que a vegades s’han de mirar, perquè dóna la impressió que algunes coses que s’hi guardaven volten altra cop fent de les seves. Per exemple, algú ha pensat en fer una ullada a la tomba del Sisco? Sí, la d’aquell senyor baixet que, més que amb una corona, governà amb l’espadot i mà de ferro aquest país durant molts anys. En Franco, vaja, per aquella gent que no el va conèixer ni de lluny. Vist el que s’escriu i es diu en alguns mitjans de comunicació de les espanyes, hi ha raons fundades per a témer que el Caudillo cavalca de nou per la meseta.

A les pel·lícules de vampirs, les d’abans al menys, era costum que es comprovés si el mort era en el seu lloc cada vegada que una donzella apareixia mossegada i dessagnada. Ho arreglaven ràpid. Cop d’estaca i a un altre cosa, que tal dia farà un any. I total, sempre podrem dir que és la curiositat científica el que ens ha portat de moure la pesada llosa del Valle de los Caídos. Què menjava el Sisco? Feia exercici? Combregava sovint? I d’hàbits sexuals, com anava?

Ara que si això no és factible perquè resulta massa car, al menys canviem els rams de flors dels vells falangistes per unes bones tires d’all o, per assegurar el tret, unes urnes, una senyera, uns vots, una mica de democràcia. Amb això sí que no s’aixecarà!