L'adéu de Jordi Aymamí

No seria bo que per costum els candidats que perden les eleccions abandonessin el càrrec i deixessin penjat el seu equip. Com a principi general, el que es presenta a les eleccions ho fa per a estar-hi a les dures i a les madures. Dit això, no es pot generalitzar per a desqualificar l’actitud de tots els que pleguen després d’una desfeta electoral. No és el mateix presentar-se per primer cop i fracassar, que perdre el càrrec. Si en Marc Castells hagués plegat fa quatre anys, després de perdre les seves primeres eleccions a l’alcaldia d’Igualada, hauria estat difícil d’entendre. La majoria hauríem pensat que d’això se’n diu no saber perdre. No va ser així, afortunadament, i quatre anys més tard ha reeixit en el seu esforç.

El que no em sembla gens reprovable, sinó tot el contrari, és l’abandó de Jordi Aymamí al front del grup socialista a l’Ajuntament d’Igualada. Si no erro en les meves dades, el que encara és alcalde socialista d’Igualada –deixarà de ser-ho el dia 11 de juny- porta molts anys a l’Ajuntament, 15 com a alcalde i alguns com a regidor a l’oposició. Al llarg d’aquests anys, des que ostenta la màxima responsabilitat en el govern municipal, ha deixat en la ciutat una empremta indeleble. No agrada a tothom, evidentment, però no crec que ningú pugui negar la transformació que ha experimentat la ciutat en tots aquests anys.

Llums i ombres, naturalment. La transformació és evident, però el judici que ens mereix és variable, com no podia ser menys. Són molts els retrets que es poden fer a la seva gestió. Sobretot en els darrers anys, alguns assumptes han esdevingut especialment polèmics: POUM, zones blaves, finances municipals..... Polèmics significa exactament això, que han aixecat polèmica, sens perjudici de la valoració positiva o negativa que en fem. La valoració que jo en faig és que, malgrat tot, ha estat el millor alcalde de la democràcia. Llums i ombres, com he dit, però saldo positiu. En qualsevol cas, no és un polític que deixi indiferent.

Que ara plegui em sembla força coherent. El vot ciutadà ha decidit clarament que el seu projecte s’esgotava el dia 22 de maig. No és que no hagi obtingut prou vots per a governar, és que ha perdut els que necessitava per a seguir i més. No oblidem també que la seva era una aposta força personal. Ara mateix, el projecte socialista era ell mateix, la cara, els ulls i el bigoti de Progrés Municipal. En gran mesura no s’ha votat a favor o en contra del PSC, sinó de l’Aymamí. La seva derrota ha estat reconeguda de forma elegant, clara i democràtica per l’interessat, que ha entès a la perfecció el missatge dels igualadins: l’era Aymamí s’ha acabat. Per bé o per mal, però ja és història.

No és, doncs, un acte de covardia, com amb certa crueltat li han etzibat alguns, ni deixa penjat ningú. És una forma de reconèixer que el seu temps ha acabat i d’apartar-se per a no fer nosa. Ni més ni menys, una sortida digna i honorable. Temps hi haurà per a valorar la seva gestió, però si més no la seva renúncia mereix el reconeixement dels demòcrates. No hi ha gaire polítics que acceptin la crua realitat de la derrota.

Afortunadament els igualadins participem majoritàriament de l’esperit pacífic i democràtic de l’anomenat “oasi català”. L’oasi igualadí no està per estridències. Tenim, per sort, tendència a defugir la demagògia, llevat d’algun element singular. He de dir que em va resultar agradable llegir una piulada del futur alcalde d’Igualada agraint al Jordi Aymamí la seva feina al davant de l’Ajuntament durant tots aquests anys. Espero que aquest reconeixement adquireixi la rellevància que mereix. Per a que una nova etapa comenci bé, és molt recomanable tancar l’anterior amb elegància i reconèixer, uns i altres, que les coses es fan més bé o més malament, però sempre en favor de la ciutat i desinteressadament. Si més no, sembla que a Igualada les formes es mantenen.

Diria, doncs, que el que toca és acomiadar Jordi Aymamí amb el reconeixement que mereix i encoratjar Marc Castells per a que treballi per Igualada amb el mateix esforç i dedicació, sinó més. I deixar-nos estar de partidismes. L’Aymamí ha estat un bon Alcalde i en Castells pot ser millor.