El miratge de les veus amigues

La il·lusió del que creu saber el que pensa la majoria dels seus conciutadans és tan fútil com insensata. No és casualitat que el que pensen coincideixi amb el que pensen alguns dels demès. És qüestió del punt de vista, de mirar-se on la imatge retornada és més agradable. Perquè així com el mirall del bany retorna la crua realitat de bon matí, acabats de llevar, el de l’opinió publicada i els fòrums amics produeix miratges i alguns deliris.

Sempre he desconfiat del polític que esmenta la voluntat del poble per referir-se a la pròpia voluntat. El que tenen els governants és un vot de confiança renovable o revocable cada quatre anys per acord exprés de les parts, i un mandat per actuar en benefici de la comunitat segons el seu lleial saber i entendre, però de cap manera són infalibles ni gaudeixen de la confiança absoluta dels ciutadans. Queda prou clar que quan aquests se senten traïts revoquen el seu vot de confiança en un procés democràtic electoral.

D’igual manera el que, ignorant que la majoria és silenciosa, pensa que guanyarà unes eleccions perquè els partidaris del seu projecte es prodiguen en comentaris i declaracions, es pot endur un desengany si no s’ho treballa més enllà de les veus amigues. Confondre el joc polític amb la voluntat dels ciutadans no porta enlloc, o com a molt a l’error. Els acords que es prenen en un Consistori o en un Parlament són indubtablement democràtics i legítims quan els adopten uns representants legítimament i democràticament elegits, però és una simple presumpció que responguin a la voluntat majoritària dels representats. Això es veurà a l’hora de votar.

El POUM prematurament desaparegut d’Igualada pot ser molt bo o molt dolent, pot ser un document tècnicament impecable però força inoportú des d’una perspectiva econòmica i social. O pot ser perfecte. Tan se val el que digui l’Institut d’Estudis Catalans, encara que resulti agradable a les oïdes dels seus defensors. Però tant se val també que alguns assegurin que els igualadins l’han rebutjat clarament. Això últim està per veure, perquè als igualadins no els ha preguntat ningú què en pensaven. En qualsevol cas les eleccions municipals poden ser un bon indicador de l’opinió dels igualadins sobre aquest tema, si les forces polítiques que es presenten es decideixen a formular un projecte de ciutat.

D’aquest projecte de ciutat, el que sigui, no en parlen mai les veus amigues, i al que sols escolta el que vol sentir li pot semblar que no cal. Als que ens pensem força el vot abans d’emetre’l sí que ens interessa. Ja falta poc per a les eleccions. Hi haurà temps de parlar de projectes, o tot seran adhesions inquebrantables a un o altre?