Com a un més dels elements que contindrà la futura Llei integral per a la igualtat de tracte i la no discriminació que el govern espanyol està preparant i que presumiblement arribarà al Congrés d’aquí uns mesos, s’ha filtrat que establirà la prohibició que les escoles que practiquin la segregació de sexes rebin diner públic, vetant així el concert per aquelles escoles privades que segueixen línees separades per a nens i nenes. No serà, segur, un tema pacífic, tant pel que fa a l’autonomia dels pares per a escollir el tipus d’educació com pel conflicte competencial amb la Generalitat de Catalunya que probablement es desencadenarà.
Com no podia ser d’altra forma, són els sectors més confessionals els primers que aixequen la veu, ja que les escoles on es practica la separació de sexes són totes elles d’orientació religiosa. No hauria de resultar estrany, doncs, que en Duran i Lleida, s’entén que en nom d’Unió Democràtica de Catalunya, hagi estat dels primers en fer-se sentir. El que sobta és que la seva protesta hagi estat per a dir que treure el concert a aquestes escoles seria inconstitucional, un tema el de la constitucionalitat de les normes que darrerament semblava reservat al PP, que ha establert el recurs d’inconstitucionalitat com a sistema habitual de combat contra qualsevol llei aprovada per un govern que no sigui del seu color.
En tot cas, seria convenient que el polític democristià, i amb ell els qui vulguin sustentar aquest argument, concretés més el seu advertiment i expliqués quins preceptes constitucionals seran presumptament conculcats en cas que s’aprovi aquest aspecte concret de la llei. A risc de ser agosarat i de fer prediccions sobre el que un altre pot dir en un futur, he de suposar que el primer que es passarà per la cara del govern és l’article 27 de la Constitució, del que transcric les parts que em semblen més significatives en relació amb aquest assumpte:
“1.- Todos tienen el derecho a la educación. Se reconoce la libertad de enseñanza.
3.- Los poderes públicos garantizan el derecho que asiste a los padres para que sus hijos reciban la formación religiosa y moral que esté de acuerdo con sus propias convicciones.
9.- Los poderes públicos ayudarán a los centros docentes que reúnan los requisitos que la ley establezca.”
Començant la casa per la teulada, diré que l’apartat novè d’aquest article legitima als poders públics per a retirar el concert a les escoles que no reuneixin els requisits establerts per la llei. Pel que fa als apartats 1 i 3, està clar que el dret a l’educació és universal i que el dret dels pares a triar l’educació religiosa i moral que creguin convenient per als seus fills ha de ser garantit pels poders públics. És a dir, al meu entendre seria inconstitucional que es prohibís per llei l’ensenyament religiós i/o la formació separada de nens i nenes a l’escola privada. M’ho sembla, encara que no comparteixi els principis que inspiren l’ensenyament segregat. Altra cosa és que aquest hagi de ser finançat amb diner públic.
És molt clar el principi constitucional d’igualtat recollit a l’article 14 de la Constitució: “Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social”.
Un principi que podem posar en relació amb el recollit a l’article 9.2: “Corresponde a los poderes públicos promover las condiciones para que la libertad y la igualdad del individuo y de los grupos en que se integran sean reales y efectivas; remover los obstáculos que impidan o dificulten su plenitud y facilitar la participación de todos los ciudadanos en la vida política, económica, cultural y social”.
Recordar també el contingut de l’article 44.1 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya: “Els poders públics han de garantir la qualitat del sistema d’ensenyament i han d’impulsar una formació humana, científica i tècnica de l’alumnat basada en els valors socials d’igualtat, solidaritat, llibertat, pluralisme, responsabilitat cívica i els altres que fonamenten la convivència democràtica.” Aquesta formació difícilment es podrà basar en els valors socials d’igualtat, si és impartida separadament per a nens i nenes.
És obligació dels poders públics vetllar per la igualtat de tot ordre, un principi constitucional que inspira la formulació dels drets recollits a l’articulat de la Carta Magna. Per això dic que si els poders públics poden tolerar la segregació en l’àmbit de l’ensenyament i l’educació estrictament privats, el que no poden fer de cap manera és donar-hi suport i col·laborar en el seu manteniment, amb càrrec a un finançament que correspon a l’ensenyament i l’educació en igualtat per a tots els ciutadans. En qualsevol cas, si els principis d’igualtat i no discriminació són vàlids per a evitar la segregació a l’ensenyament públic, també ho haurien de ser en l’ensenyament privat finançat amb fons públics.
Igualtat, al menys, en el que és estrictament ensenyament, doncs no és assumible que en funció del seu sexe les persones rebin uns coneixements o altres. I si reben els mateixos, quin sentit té la seva separació? O sigui que entrem directament en el camp de l’educació, aquest que la flamant Consellera d’Ensenyament (flamant per recent nomenada, no perquè sigui nova en la matèria) assegura que pertany a l’àmbit privat, familiar, i no al de les escoles, en les quals no s’ha de delegar l’educació, ja que és quelcom que no els correspon (no és casual el canvi de denominació del Departament). Si agaféssim les seves paraules al peu de la lletra, l’ensenyament segregat acabaria de perdre tot el seu sentit, encara que, evidentment, la Consellera no va per aquest camí, sinó pel contrari.
L’única raó en que es sustenta la segregació per sexes a l’escola és la presumpció que les nenes i els nens han de ser educats de forma diferent. Està per veure quantes persones, en el fons, ho creuen això. Si l’educació és un tema bàsicament familiar, i són les famílies qui de fet escullen portar als seus fills i filles a escoles segregades, forçosament hi ha una contradicció amb l’evidència que, en el si de la família, a la llar, nens i nenes, nois i noies, no estan separats. Caldria viure en un convent per a que això fos possible. És clar que a casa seva cadascú fa el que bonament pot, però el finançament públic de formacions morals diferents per a cada sexe no té coartada.
Serà que l’ensenyament moral que els i les alumnes reben a l’escola no ha de ser el mateix per als nens que per a les nenes? És que hi ha morals diferents segons el sexe? Que potser tenen assignatures diferents, igual que en el franquisme, Formación del Espíritu Nacional per als nens, Hogar per a les nenes?
Com no podia ser d’altra forma, són els sectors més confessionals els primers que aixequen la veu, ja que les escoles on es practica la separació de sexes són totes elles d’orientació religiosa. No hauria de resultar estrany, doncs, que en Duran i Lleida, s’entén que en nom d’Unió Democràtica de Catalunya, hagi estat dels primers en fer-se sentir. El que sobta és que la seva protesta hagi estat per a dir que treure el concert a aquestes escoles seria inconstitucional, un tema el de la constitucionalitat de les normes que darrerament semblava reservat al PP, que ha establert el recurs d’inconstitucionalitat com a sistema habitual de combat contra qualsevol llei aprovada per un govern que no sigui del seu color.
En tot cas, seria convenient que el polític democristià, i amb ell els qui vulguin sustentar aquest argument, concretés més el seu advertiment i expliqués quins preceptes constitucionals seran presumptament conculcats en cas que s’aprovi aquest aspecte concret de la llei. A risc de ser agosarat i de fer prediccions sobre el que un altre pot dir en un futur, he de suposar que el primer que es passarà per la cara del govern és l’article 27 de la Constitució, del que transcric les parts que em semblen més significatives en relació amb aquest assumpte:
“1.- Todos tienen el derecho a la educación. Se reconoce la libertad de enseñanza.
3.- Los poderes públicos garantizan el derecho que asiste a los padres para que sus hijos reciban la formación religiosa y moral que esté de acuerdo con sus propias convicciones.
9.- Los poderes públicos ayudarán a los centros docentes que reúnan los requisitos que la ley establezca.”
Començant la casa per la teulada, diré que l’apartat novè d’aquest article legitima als poders públics per a retirar el concert a les escoles que no reuneixin els requisits establerts per la llei. Pel que fa als apartats 1 i 3, està clar que el dret a l’educació és universal i que el dret dels pares a triar l’educació religiosa i moral que creguin convenient per als seus fills ha de ser garantit pels poders públics. És a dir, al meu entendre seria inconstitucional que es prohibís per llei l’ensenyament religiós i/o la formació separada de nens i nenes a l’escola privada. M’ho sembla, encara que no comparteixi els principis que inspiren l’ensenyament segregat. Altra cosa és que aquest hagi de ser finançat amb diner públic.
És molt clar el principi constitucional d’igualtat recollit a l’article 14 de la Constitució: “Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social”.
Un principi que podem posar en relació amb el recollit a l’article 9.2: “Corresponde a los poderes públicos promover las condiciones para que la libertad y la igualdad del individuo y de los grupos en que se integran sean reales y efectivas; remover los obstáculos que impidan o dificulten su plenitud y facilitar la participación de todos los ciudadanos en la vida política, económica, cultural y social”.
Recordar també el contingut de l’article 44.1 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya: “Els poders públics han de garantir la qualitat del sistema d’ensenyament i han d’impulsar una formació humana, científica i tècnica de l’alumnat basada en els valors socials d’igualtat, solidaritat, llibertat, pluralisme, responsabilitat cívica i els altres que fonamenten la convivència democràtica.” Aquesta formació difícilment es podrà basar en els valors socials d’igualtat, si és impartida separadament per a nens i nenes.
És obligació dels poders públics vetllar per la igualtat de tot ordre, un principi constitucional que inspira la formulació dels drets recollits a l’articulat de la Carta Magna. Per això dic que si els poders públics poden tolerar la segregació en l’àmbit de l’ensenyament i l’educació estrictament privats, el que no poden fer de cap manera és donar-hi suport i col·laborar en el seu manteniment, amb càrrec a un finançament que correspon a l’ensenyament i l’educació en igualtat per a tots els ciutadans. En qualsevol cas, si els principis d’igualtat i no discriminació són vàlids per a evitar la segregació a l’ensenyament públic, també ho haurien de ser en l’ensenyament privat finançat amb fons públics.
Igualtat, al menys, en el que és estrictament ensenyament, doncs no és assumible que en funció del seu sexe les persones rebin uns coneixements o altres. I si reben els mateixos, quin sentit té la seva separació? O sigui que entrem directament en el camp de l’educació, aquest que la flamant Consellera d’Ensenyament (flamant per recent nomenada, no perquè sigui nova en la matèria) assegura que pertany a l’àmbit privat, familiar, i no al de les escoles, en les quals no s’ha de delegar l’educació, ja que és quelcom que no els correspon (no és casual el canvi de denominació del Departament). Si agaféssim les seves paraules al peu de la lletra, l’ensenyament segregat acabaria de perdre tot el seu sentit, encara que, evidentment, la Consellera no va per aquest camí, sinó pel contrari.
L’única raó en que es sustenta la segregació per sexes a l’escola és la presumpció que les nenes i els nens han de ser educats de forma diferent. Està per veure quantes persones, en el fons, ho creuen això. Si l’educació és un tema bàsicament familiar, i són les famílies qui de fet escullen portar als seus fills i filles a escoles segregades, forçosament hi ha una contradicció amb l’evidència que, en el si de la família, a la llar, nens i nenes, nois i noies, no estan separats. Caldria viure en un convent per a que això fos possible. És clar que a casa seva cadascú fa el que bonament pot, però el finançament públic de formacions morals diferents per a cada sexe no té coartada.
Serà que l’ensenyament moral que els i les alumnes reben a l’escola no ha de ser el mateix per als nens que per a les nenes? És que hi ha morals diferents segons el sexe? Que potser tenen assignatures diferents, igual que en el franquisme, Formación del Espíritu Nacional per als nens, Hogar per a les nenes?
0 comentaris :: El finançament públic de la segregació educativa
Publica un comentari a l'entrada