Té sentit la vaga general?

O molt m’equivoco, o poca gent es pren seriosament aquesta vaga general que s’apropa. És clar que jo mateix he repetit mil vegades que les sensacions quasi mai reflecteixen la realitat, o sigui que allò que a mi em sembla apatia i desinterès, pot ser que el dia 29 de setembre s’esdevingui en mobilització i es pari fins i tot l’alè, com deia en Felipe Gonzàlez d’una de les vagues generals que van suportar el seus governs.

El cas és que no sembla que es respirin aires de vaga general. Segurament que l’alè no es deturarà aquesta vegada, potser per fatalisme, potser per veritable desinterès, potser perquè a dia d’avui, en un país com el nostre, la vaga general no passa de ser una expressió de protesta, generalment sense conseqüències i sense utilitat reconeguda.

Queden lluny aquells temps en que les vagues generals tenien un caràcter prerrevolucionari que feia trontollar el sistema. I queda lluny també l’època en que una vaga general podia tombar un govern, tant lluny que a Espanya no ho hem vist des d’abans de la guerra civil. Fins i tot en Felipe Gonzàlez guanyava eleccions per golejada després que se li parés l’alè per una vaga.

En qualsevol cas, com que els temps no estan per a revolucions, i de revolucionaris sols en queda algun per testimoni, val més que ens preguntem què hi hem de fer en una vaga general i si ens fa cap falta. Que cadascú s’ho faci, que el dret de vaga és indiscutible, com també el dret a no fer vaga, però jo no me’n puc estar de fer algunes reflexions a l’hora de decidir si he de treballar o no el dia 29.

Evidentment la convocatòria es planteja com una vaga contra la reforma laboral aprovada i la reforma de les pensions prevista pel govern. El primer que em ve al cap és si aquestes reformes són o no necessàries, perquè si resulta que ho són, la vaga no tindria sentit. Altra cosa és que m’agradin o no, que no m’agraden, però no faria vaga pel fet que una llei o una norma no m’agradés. Si aquest fos motiu suficient, aquest país estaria en vaga contínuament.

Deixant de banda les causes de la crisi, sobre les quals hi ha molt a parlar, m’agradaria saber fins a quin punt els sindicats que han convocat la vaga creuen que hi ha alternatives menys oneroses laboralment i social per a reflotar l’economia. Segurament els caps pensants d’UGT i CCOO deuen tenir a mà aquestes alternatives i deuen estar en disposició d’explicar-les i proposar-les, sinó no s’entendria la seva oposició frontal a la reforma laboral i de les pensions, però constato que a dos dies de la vaga general, encara no les han fet públiques. Serà que no hi ha alternatives? I constato igualment que tampoc ho han fet les forces polítiques que donen suport a la vaga, potser perquè el seu interès no va més enllà de l’oportunisme polític. Jo no tinc la solució, és clar, i si tampoc me la donen els convocants de l’aturada, què se suposa que puc pretendre fent vaga? Que no es faci cap reforma? És això del què es tracta, de deixar-ho tot igual per a que res canviï?

Si resultés que no hi ha res a fer, la utilitat de la vaga general no passaria d’una simple rebequeria, i a mi personalment ja m’ha passat l’època de les ploraneres. Els atacs de plors, els de la canalla, passen sols i després tot segueix igual. Malgrat això, és cert que hi ha gent conscient d’aquesta situació, però que, simplement, el que volen és mostrar el seu descontentament. Estan en el seu dret. Saben que aquesta és una situació de no retorn, però volen que se sàpiga que estan emprenyats, que a aquesta situació no calia arribar-hi, i que algú en deu tenir la culpa, una culpa més gran que la dels treballadors. Repeteixo, una rebequeria totalment legítima però sense utilitat pràctica.

Al meu entendre, doncs, aquesta vaga:

1.- No és revolucionària, no pretén endegar cap revolta ni tombar cap govern, ni falta que fa. Els temps no estan per aquests atzucacs i els canvis es fan a les eleccions.

2.- No pretén tirar enrere la reforma laboral i de les pensions. Aquest és el valor nominal de la convocatòria, però el seu valor real és purament simbòlic. Els sindicats convocants es limiten a fer el seu paper, conscients de la seva inutilitat pràctica i sense aportar cap proposta de futur.

3.- El sentit de la vaga no va més enllà de la protesta.

A aquestes alçades, els lectors hauran deduït ja que no aniré a una vaga que sols serveix per a protestar, encara que sigui legítima. I és que si vull protestar, i sí que vull i ho faré, ja tinc el meu vot per a fer saber a qui calgui com n’estic d’emprenyat, cosa que a més em sembla més revolucionària i eficient.

Ja he dit el que penso en quan a la utilitat d’aquesta vaga general, però cal pensar també en les conseqüències. Estic d’acord en que les reformes contra les quals va adreçada obeeixen a una situació de crisi que no ha estat provocada majoritàriament pels treballadors. En resum, que paguem justos per pecadors. Dit això, i establert que al meu entendre la vaga no aturarà la reforma en curs, hauríem de ser conscients que aturar un país, si s’aconsegueix, té unes conseqüències principalment econòmiques que no fan altra cosa que empitjorar el substrat de crisi en el que es basen les reformes.

Fer vaga no és gratuït, i no ho dic perquè els treballadors en vaga no cobrin el seu salari, sinó perquè té conseqüències per a l’economia del país, és a dir, per la de tots els ciutadans. Si resulta que la vaga no ha d’aturar la reforma i a sobre empitjorem més, si es pot, la productivitat del país, estem fent el negoci del Robert de les cabres.

Francament, si resulta que m’emprenyo, faig una vaga que no ha de servir per res i a sobre he de causar un perjudici a l’economia nacional (és a dir, als treballadors, que a fi de comptes som qui paguem les crisis com aquesta), més val que me’n vagi a treballar, que alguna utilitat tindré. A no ser, és clar, que en les poques hores que manquen per a la vaga, els sindicats o els partits que els donen suport siguin capaços d’explicar per a que servirà, més enllà del fet que els líders sindicals puguin mantenir la ficció de seguir representant els interessos dels treballadors.