Les cuixes i els antiespanyols, al diccionari

Acabo de llegir una estupenda notícia a El Periódico d’avui. La Real Academia Española, la que “limpia, fija y da esplendor” a l’idioma castellà, acaba d’incorporar al Diccionario de la Real Academia Española, entre d’altres, tres paraules llargament esperades: “muslamen”, “abducir” i “antiespañol”. Vegem com les defineix:

Muslamen: 1. m. coloq. Esp. Muslos de una persona, especialmente los de mujer.

Abducir: 1. tr. Alejar un miembro o una región del cuerpo del plano medio que divide imaginariamente el organismo en dos partes simétricas.
2. tr. Dicho de una supuesta criatura extraterrestre: Apoderarse de alguien.
MORF. U. m. en la voz pasiva.
3. tr. Dicho de una persona o de una creación humana: Suscitar en alguien una poderosa atracción. Conseguía abducir a los lectores con sus novelas.

Antiespañol, la: 1. adj. Contrario a todo lo relacionado con España. Apl. a pers., u. t. c. s.

La primera és important perquè és prou coneguda l’estimació que al món ibèric en general, i en particular a les espanyes, es té d’aquesta part tant noble del cos humà, especialment del de la dóna, com sàviament indica el diccionari. Han corregut en aquest país rierols de tinta i una riuada de babes, especialment masculines, enaltint l’elegància, l’estilisme, el suau contorn, el...deixonses de les cuixes.... Se n’ha parlat tant, se n’han fet tant bones pel·lícules (per quilos, als anys setanta) per a recordar al Cine de Barrio... Hi ha tant mascle ibèric que ho donaria tot per a “limpiar, fijar y dar esplendor” a un bon muslamen, tant abduït per aquests móns de Déu, que ja tocava que la paraula de marres entrés per la porta gran a l’idioma de Cervantes.

I parlant d’abduïts, havent-n’hi tants com n’hi ha, també és de justícia que s’incloguin al diccionari. El contrari seria ignorar un fenomen social de dimensions considerables, el de tots aquells que veuen el que no hi ha, escolten el que no s’ha dit i creuen en el que no existeix. Deixem de banda al govern. Em referia als que, des de la meseta y aledaños han descobert la veritable cara dels catalans, els que oprimim al poble (llegeixi’s castellanoparlants), prohibim les tradicions més nostrades (matar bèsties i tot això) i volem apoderar-nos dels diners dels bons espanyols. Com a extraterrestres que som, ens hem fet un estatut i hem abolit els toros, ves quina cosa aquests visitants! I hem abduït al govern de les espanyes, al de Catalunya, al d’Andorra la Vella i al de l’escala de casa meva, fins a dominar tots els nivells del poder. Ens endurem una bona part de les riqueses dels espanyols i cap terrícola ho podrà impedir!

I conseqüents com són els il·lustres acadèmics, han conclòs que la paraula que no podia faltar era antiespañol, que d’això sí que n’hi ha per aquestes terres. L’estrany és que no l’hagin posat com a sinònim de traïdor, però tot arribarà. La Real Acadèmia té els seus temps, com el Tribunal Constitucional, i a la t encara no hi ha arribat.

El que em pregunto és si no hi haurien d’incloure també el terme anticatalán, perquè mira que d’anticatalans a les espanyes n’hi deuen haver més que antiespanyols al Principat. Ara que, potser han estat tots abduïts per unes bones cuixes i no se n’adonen.