Finalment algú ha posat seny i s’ha aclarit l’embolic de la capçalera de la manifestació. Ja era hora, perquè tot plegat semblava una invitació a que els que no ens casem amb cap partit polític ens quedéssim a casa. Ha de quedar clar que aquesta no és una manifestació per a fer política pura i dura, és a dir, per a cercar protagonisme i de passada restar vots al rival. O sigui que no ha de ser una manifestació de polítics sinó de ciutadans i ciutadanes. Benvinguts els polítics, és clar, però tot aquest sidral no s’ha muntat perquè ells es facin la foto amb una pancarta o amb una senyera, sinó perquè a la foto hi surti un milió de catalans emprenyats.
És a dir, que del que es tracta és de sortir a defensar la dignitat dels catalans i no la de CIU, ni del PSC, ni d’ERC, ni d’ICV, ni tant sols la d’Òmnium Cultural, i totes aquestes baralles de pati d’escola hi sobren i fan nosa. Repeteixo que s’ha posat seny i per tant s’ha posat fre al ridícul que tots plegats ja començàvem a fer.
He de dir, a més, que la polèmica no sols ha estat inoportuna, sinó també absurda. A fi de comptes, s’enfrontaven dues opcions perfectament vàlides i compatibles. D’una banda, un lema que compartim tots els que donem suport a aquest acte. D’un altre, la senyera, i ja m’explicaran com es pot trobar inoportú que el símbol nacional per excel·lència de Catalunya, encapçali la manifestació.
Alguns poden pensar que el lema divideix, perquè els suggereix proclames independentistes que no comparteixen, i aquesta no és una manifestació per la independència, encara que els més entusiastes del sobiranisme s’ho vulguin creure, o que s’ho pensin en el PP. Aquesta és una manifestació per la dignitat de Catalunya, i el lema “som una nació, nosaltres decidim” fa honor a aquest esperit, al de tots els catalans i no al d’una part.
D’altra banda, si el lema pot ser integrador, la senyera ho és sense dubte. Per tant, que comparteixin la capçalera de la manifestació és una solució perfecta, lògica, equilibrada i natural. Que per a decidir això hagin hagut de passar uns quants dies plens de retrets entre partits és lamentable.
És a dir, que del que es tracta és de sortir a defensar la dignitat dels catalans i no la de CIU, ni del PSC, ni d’ERC, ni d’ICV, ni tant sols la d’Òmnium Cultural, i totes aquestes baralles de pati d’escola hi sobren i fan nosa. Repeteixo que s’ha posat seny i per tant s’ha posat fre al ridícul que tots plegats ja començàvem a fer.
He de dir, a més, que la polèmica no sols ha estat inoportuna, sinó també absurda. A fi de comptes, s’enfrontaven dues opcions perfectament vàlides i compatibles. D’una banda, un lema que compartim tots els que donem suport a aquest acte. D’un altre, la senyera, i ja m’explicaran com es pot trobar inoportú que el símbol nacional per excel·lència de Catalunya, encapçali la manifestació.
Alguns poden pensar que el lema divideix, perquè els suggereix proclames independentistes que no comparteixen, i aquesta no és una manifestació per la independència, encara que els més entusiastes del sobiranisme s’ho vulguin creure, o que s’ho pensin en el PP. Aquesta és una manifestació per la dignitat de Catalunya, i el lema “som una nació, nosaltres decidim” fa honor a aquest esperit, al de tots els catalans i no al d’una part.
D’altra banda, si el lema pot ser integrador, la senyera ho és sense dubte. Per tant, que comparteixin la capçalera de la manifestació és una solució perfecta, lògica, equilibrada i natural. Que per a decidir això hagin hagut de passar uns quants dies plens de retrets entre partits és lamentable.
0 comentaris :: Una manifestació de ciutadans i ciutadanes
Publica un comentari a l'entrada