Què interessa, què importa

Aquest diumenge ha estat un dia d’entrevistes als diaris per als principals dirigents dels partits polítics catalans. Montilla a El País, l’Artur Mas a El Periódico i en Puigcercós a l’Avui, han parlat del rumb que al seu entendre ha d’emprendre Catalunya en la propera legislatura, el primer d’ells defensant una certa continuïtat i, si de cas, una millora de l’encaix de Catalunya dins l’estat espanyol, el darrer apostant per la independència, i el convergent, com sempre, per l’una i l’altra. O m’ho sembla a mi, o aquesta campanya electoral que ja fa temps que dura no tindrà altre debat que les diverses formes d’entendre el dret a l’autodeterminació del poble català. És a dir, que es parla i es parlarà d’independència, federalisme, espanyolisme, centralisme, d’escolanets i de concelebrants, es repartiran carnets de catalanitat i diplomes de responsabilitat, es parlarà de la nació i de la nacionalitat, dels símbols i les essències, de víctimes i botxins (en sentit figurat, és clar), de sobirania i de solidaritat.... I no es parlarà de l’economia ni de l’atur, de l’urbanisme ni del medi ambient, de la sanitat o de l’educació, de la justícia i els seus problemes, ni de moltes altres coses.

I també es parlarà especialment, ja se’n parla, de pactes, aliances, coalicions i potencials tripartits. De política pura i dura, bàsicament. No és que tot això no interessi. Interessa i molt, perquè a fi de comptes són els polítics qui prenen les decisions en darrera instància. Però voldria puntualitzar que no és el mateix el que importa que el que interessa. Interessa la política, interessa com entenem la identitat catalana, la seva expressió i la seva realització, però importa l’immediat, el més proper al ciutadà. Importa l’economia, el preu de les coses, el treball, l’educació dels nostres fills, el seu futur...

Importen moltes coses que no s’esmenten en les entrevistes dels tres polítics que he citat, als quals voldria fer present una perogrullada que, per simple, no sembla que es tingui en compte: interessa el que és interessant, però el que importa és el que és important. El vot el demanen ells però el dóna el ciutadà, i és el que importa al ciutadà el que, en darrer moment, decidirà el govern de Catalunya. Ignorar-ho porta a la desafecció i, de forma immediata, a l'abstenció.