Propostes, honestedat, experiència...

Si hagués d’escollir una persona per a que ocupés un càrrec de responsabilitat en una empresa meva (és una hipòtesi, jo no sóc empresari), cercaria al millor dels candidats per a que fes la millor de les feines. Per a triar bé, m’hi hauria d’esforçar. Segurament necessitaria l’ajut d’un professional que tirés endavant el procés de selecció, encara que al final la darrera paraula seria la meva. I com que jo no sóc aquest professional ni aquest empresari, francament no sé en quins aspectes hauria de centrar l’examen dels candidats. Ja hi ha gent que entén d’aquestes coses, però en qualsevol cas no crec equivocar-me gaire si dic que algunes coses són evidents fins i tot per a profans com jo.

Per començar, caldria que la persona en qüestió tingués un bon coneixement de la matèria en la que hauria de treballar. Per exemple, si necessito un director comercial, no aniré a cercar un professor d’institut. I és evident que un bon contable ha de saber de comptabilitat.

Hi ha altres coses que també tindria en compte en el procés de selecció. Crec que l’entrevista és important, i voldria conèixer les seves expectatives professionals, la seva capacitat per a afrontar els problemes i escometre la solució, i la seva opinió o el seu punt de vista sobre l’activitat de l’empresa, els objectius que s’ha de marcar i l’estratègia per aconseguir-los.

El que no admetria és que no fos honest i en lloc de respondre a aquestes qüestions, es centrés en dir-me tot el que fa malament la meva empresa, o tot allò en que s’equivoquen els meus gestors, perquè el que va malament ja ho sé i per això cerco algú que m’ho solucioni. És a dir, exigiria propostes i solucions, no problemes. Altrament, sols em podria convèncer d’acomiadar els actuals gestors, però no de contractar-lo a ell.

I crec que és força normal exigir experiència, que potser no és necessària en les feines més bàsiques, però que creix en necessitat a mesura que augmenta la responsabilitat. És a dir, que sentint-ho molt pels recent llicenciats, cercaria per a dirigir la meva empresa algú que ja portés temps fent-ho amb èxit a d’altres empreses.

Experiència i honestedat, doncs, però també bones propostes, és clar. Aquí és on més em podria equivocar, però si més no haurien de ser propostes concretes, realistes i assenyades. Per descomptat que descartaria qualsevol candidat que no aportés propostes.

Evidentment, no hi ha garantia de contractar al directiu perfecte, i em puc equivocar tant que em porti a la ruïna, però el risc és més alt com més alt és el desinterès i la lleugeresa a l’hora de seleccionar.

Si prenc totes aquestes precaucions per a escollir a la persona que ha de pilotar la meva empresa, per què no ho hauria de fer també per a escollir qui ha de gestionar i decidir la prestació dels serveis públics, que m’afecten; la inversió en equipaments, que també m’afecta; les prestacions socials, que m’afecten o em poden afectar, i tants aspectes de la meva vida i de la dels meus conciutadans? Perquè no hauria d’exigir experiència, honestedat i propostes als que volen ser presidents, alcaldes, diputats o regidors? Perquè no hauria de descartar al candidat que no formula propostes? Perquè no hauria de descartar al que es limita a atacar a l’adversari sense aportar res? Perquè hauria de fer fora al que precisament té més experiència, si també aporta tot el demès? I ja posats a fer, perquè no hauria d’escollir al que és capaç de superar la manca d’experiència amb propostes concretes, realistes i assenyades?

Degut a la meva manca de perícia en la selecció de candidats, sóc escèptic i desconfiat. Demano per això que qui vulgui treballar d’alcalde de la meva ciutat s’hi esforci una mica en convèncer-me. Estic disposat a estudiar propostes, avaluar honestedat i experiència i votar en conseqüència. I també estic disposat a equivocar-me, com sempre.