L'esquer del canvi

Una pràctica comercial força vella i que funciona, a jutjar per la seva persistència, és la d’invitar als potencials consumidors a sessions publicitàries en sales d’hotel i restaurants, sense anunciar la naturalesa del producte que hom pretén vendre, i sota la promesa d’un regal pel simple fet d’assistir-hi, compri o no. Jo, la veritat, no hi vaig mai, malgrat que rebo invitacions d’aquestes en la meva bústia tan sovint, que si les acceptés tindria la casa plena de coberteries, pernils, polseres, litres i litres d’oli d’oliva, guants, abrics, aparells de ràdio, videojocs i un munt de coses més, la majoria inútils. A banda que sóc poc amic de la publicitat, que suporto però em molesta, no em veig acudint a una sessió d’aquestes i emportant-me el regal sense comprar res, encara que sigui per compromís. I si hi vaig i compro, serà per adquirir un producte que no necessito, a un preu que no em convé, i amb un regal que no m’interessa. No, gràcies. Comprenc que per vendre s’ha de fer de tot, però hi ha formes més sofisticades de convèncer-me. Això de l’esquer del regal és tan simple i descarat, que em faria vergonya caure-hi.

Però he de reconèixer que, malgrat la meva prevenció, el sistema funciona. Conec persones que no se’n perden cap i no compren mai res, i d’altres que van a totes i ho compren tot. Quan l’esquer és a l’aigua, sempre pica un peix. I en temporada de pesca, com en les rebaixes, hi ha ganes de comprar i de ser pescat. També quan s’apropen les eleccions l’ham és a punt i l’esquer preparat. Dues ofertes principals, el canvi i la continuïtat, i el demès són variacions. Crec que la continuïtat és l’oferta més clara. Ja em vist el que hi ha, ja ho hem provat durant quatre anys o més i sols es tracta de decidir si ens ha agradat o no. El producte és a la vista.

El canvi és una altra història. Per definició, és un producte diferent al de la continuïtat i, per tant, si l’escollim estem comprant quelcom diferent d’allò que hem tingut. Per a triar cal alguna cosa més que el propi canvi. El canvi per al canvi sols s’entén en una situació catastròfica, quan les coses no poden anar a pitjor. La veritat és que a l’apropar-se les eleccions se’n parla molt però no s’explica en què consisteix. És la mateixa estratègia comercial que he apuntat. No se’ns diu què comprarem, però se’ns promet el regal del canvi. Ja se sap que funciona, que la gent comprarà un matalàs d’aigua i s’emportarà un collaret per la dona i una cartera de cuir pel marit, sense ni preguntar-se si no dormia millor en el matalàs de llana de tota la vida, igual que votarà per l’oferta del canvi sense ni tan sols preguntar en què consisteix. Són maneres eficients de vendre el que d’altra forma no seria atractiu, i com he dit, quan poses l’esquer i tires l’ham, sempre hi ha un ciutadà que pica (perdó, un peix). Normalment el que acabes emportant-te no és el canvi sinó el recanvi, és a dir el mateix però d’un altre color. O sigui que, malgrat el regal, no vaig a aquestes sessions. Mai compro a cegues.