Jo estic contra les corrides de toros

Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, una iniciativa legislativa popular ha passat el primer filtre i serà debatuda en el Parlament. Es tracta de la iniciativa que demana la prohibició total de les corrides a toros a Catalunya. Ja veurem com acaba, perquè una cosa és aconseguir que es discuteixi, i l’altre és que finalment sigui aprovada. La votació que ha permès que aquest tema tiri endavant ha estat força ajustada, i ara com ara tots els resultats estan oberts. D’altra banda, està per veure que finalment pugui ser aprovada o rebutjada abans que es dissolgui el Parlament. O sigui que ja veurem. Però, si més no, aquesta vegada el tema va en serio i alguns polítics han començat a mullar-se.

Passa a vegades que un creeu tenir les coses molt clares i li costa d’entendre postures diametralment oposades. Cal admetre que les idees cal raonar-les i, si cal, adonar-nos que estem equivocats. Per això faré un esforç i intentaré explicar amb mesura perquè estic a favor d’eradicar totalment del nostre país les corrides de toros. Entenc que hi ha força gent a favor de mantenir això que anomenen festa, i entre ells un nombre important de personatges més o menys públics. Entenc, doncs, que hi ha un ampli espectre social a favor de les corrides, i pot ser que jo estigui equivocat. Però heus aquí el que en penso de tot plegat, i si cal ja em contradireu.

Sobre el debat

És fals que, com diu una part de la dreta més espanyolista, es pretengui suprimir la festa dels toros per a separar-nos més d’Espanya. Això és barrejar la magnèsia amb el gimnàs. Són molts els catalans aficionats a les corrides de toros, i es pot dir que a Catalunya hi ha una tradició gens menyspreable en aquest sentit. I els que hi estem en contra hem deixat ben clar que no ens sembla bé infringir sofriment a un animal sols pel gust a l’espectacle. És cert que s’ha convertit al toro en una espècie de símbol d’allò que és genuïnament espanyol, i que a Catalunya s’ha intentat contrarestar amb el famós “burro català”, però això no té res a veure amb el toreig.

Que a Espanya se l’anomeni “festa nacional” no és motiu per a rebutjar els toros. El que a Espanya és nacional, aquí es podria quedar en festa. No és aquesta la qüestió, per molt que alguns mitjans de Madrid ho pintin com una manifestació més de la lluita identitària.

Per això considero que reduir aquest debat a l’eterna confrontació Espanya-Catalunya em sembla un disbarat i “pixar fora de test”.

La tradició justifica la pervivència del toreig?

Diuen els favorables a aquesta festa que es tracta d’una tradició molt arrelada al nostre país, que és un art, que importants artistes i intel·lectuals s’hi han referit al llarg de la història. Afegeixen que l’argument del sofriment animal és fals i hipòcrita, perquè als antitaurins no ens importa el que puguin sofrir els animals destinats a l’alimentació dels humans, ni estem en contra de la caça (jo podria dir que també estic en contra de la caça com a esport o entreteniment, però aquest seria un altre debat).

A mi el tema de la tradició em sembla totalment intranscendent. Les coses no són bones pel sol fet que siguin costum o tradició. En aquest país, i en tots, hi ha hagut llargues tradicions que afortunadament han estat suprimides. Sembla que a tots ens sembla una barbaritat que es pugui tirar un cabra des de dalt d’un campanar, i ho atribuïm al fet que això passi en algun poble perdut d’Extremadura, com si allà fossin uns bàrbars i aquí fóssim molt civilitzats. La mateixa cabra, sacrificada al mig d’una plaça per un senyor armat amb una espasa, després de fustigar-la una estona amb punxons i fer-la córrer per a que es cansi, resultaria un espectacle més civilitzat?

Fins a ple segle XIX en aquest país les execucions eren públiques i tenien lloc a la plaça del poble. I la gent anava a veure-les. És una tradició que afortunadament va ser suprimida, com la mateixa pena de mort, aquesta molt més tard.

Diuen que les tradicions són un reflex de l’ànima dels pobles. Espero que no sempre sigui així, perquè seria tant com reconèixer que al poble català sent plaer martiritzant un animal en públic.

Estan els intel·lectuals i artistes a favor del toreig?

És cert que un nombre important d’artistes i intel·lectuals espanyols, catalans i estrangers, han mostrat històricament el seu interès i admiració per la festa dels toros. Picasso, Goya, Hemingway, ...molts. Bé, és així i punt. Això no fa al toreig més bo o més acceptable. Sols ens diu que aquestes persones els agraden o els agradaven les corrides de toros. Igual que a un cert nombre d’intel·lectuals i artistes, també important, no els agraden. Per a mi Goya o Picasso eren uns grans pintors, i Hemingway un novel·lista excel·lent, però amb això no n’hi ha prou per a validar la festa dels toros.

Treure a col·lació aquestes persones, com si fossin els mestres que il·luminen la nostra vida, és absurd. Alguns dels que ens passen a Hemingway o Picasso per la cara per a fer-nos creure que hem de ser pro-toreig com ells, no ho farien per a mostrar-nos, per exemple, la seva cara antifeixista.

És que cal ser vegetarià per a ser antitaurí?

A veure, en aquest món hi ha gent vegetariana i gent que no ho és, i sobre el sofriment dels animals a les granges s’ha escrit molt. És propi de les contradiccions humanes apiadar-nos del pobre toro o estimar-se el gat, i no sentir cap remordiment per menjar-nos un pollastre.

En primer lloc, dir que el fet que matem pollastres per a menjar-los, no justifica per sí sol que matem toros per a divertir-nos. Ho sento, però no em sembla el mateix. Estic d’acord en que el tema vegetarià sí o no dóna per molt, però no puc posar al mateix nivell el sofriment com espectacle i l’alimentació de l’espècia humana. Potser algú em podria convèncer de que cal ser vegetarià, però ningú em podria fer passar per bo l’acte de divertir-me torturant un animal.

L’argument dels antitaurins

Al meu entendre, hi ha un únic argument per a estar en contra dels toros, i crec que és suficient. La majoria de nosaltres, fins i tot els que defensen la festa dels toros, hem ensenyat als nostres fills, de petits, que torturar animals no està bé. Simplement, és un acte que denota crueltat, una característica del gènere humà que històricament les societats han intentat mitigar fins on sigui possible. És que alguna religió defensa obertament la crueltat? És que en alguna escola s’ensenya o s’ha ensenyat mai que gaudir amb el sofriment dels animals és bo? Algú pot dir obertament, sense ser titllat de cruel i insensible, que el sofriment aliè el diverteix?

El torero serà molt valent, i pot convertir l’acte de matar al toro en tot un art, perquè això de l’art és el més subjectiu d’aquest món. Algú pot pensar que el fa “molt home”. I algú es pot emocionar gaudint de la destresa i elegància amb que mareja el toro fins matar-lo. Però tot plegat, l’espectacle en sí, es redueix a això, a veure com mor un toro, i a fer que tardi en morir, perquè així l’espectacle dura més.

Diguem-ne festa, diguem-ne espectacle, diguem-ne art, diguem-ne tradició, però no podem deixar de dir que, en el fons, tot això consisteix en fer sofrir un toro fins matar-lo, i com més sofreixi, més art, més espectacle, més tradició. Té alguna altra finalitat la festa? És que algú favorable als toros n’ha esgrimit mai cap altra?

Quina és, doncs, la base moral del toreig? En té alguna? Que m’ho expliquin.