Passada ja la jornada de consultes sobre la independència en diversos pobles de Catalunya, endego una molt personal reflexió sobre les dades que els mitjans informatius van proporcionant, i em fixo especialment en el següent:
a) El sí ha guanyat aclaparadorament sobre el no, segons publica avui TV3 en el seu informatiu digital: 94,71% de vots favorables, 3,53% de vots en contra, 1,76% de vots en blanc i 0,34% de vots nuls.
Efectivament, no quadra, però la diferència és tant minsa que entenc que es tracta d’un error. Sobre aquestes dades, repeteixo el que vaig dir (o volia dir) en el post d’ahir mateix: era previsible que sols votessin els partidaris de la independència, i així ha estat.
b) La participació ha estat molt baixa, del 27,5% segons les fonts indicades.
Que aquesta dada es pugui considerar o no un èxit depèn del grau d’entusiasme dels promotors, que no és poc. Això considerant que s’ha deixat votar als majors de 16 anys i formulant la hipòtesi que el jovent, en general, està més motivat per a la independència. En qualsevol consulta, ja sigui una elecció o un referèndum, una abstenció tant elevada hauria estat considerada una dada nefasta, fins al punt de posar en qüestió la pròpia efectivitat dels resultats. Se’m dirà que l’abstenció és un fenomen que en els darrers anys no ha parat de créixer, i que en el referèndum per l’estatut també va ser molt baixa (però no tant). Totalment d’acord, però això no desvirtua el fet que sols un 27,5% de les persones que tenien l’oportunitat de votar es van prendre la molèstia d’acudir a les urnes. Si la consulta hagués estat vinculant, ni de lluny aquests resultats legitimarien la independència de Catalunya.
Entenc que si els promotors consideren aquest resultat un èxit, és que n’esperaven molt poc de la consulta, o que sobrevaloren la importància del percentatge de vots obtingut.
Posada en relació la dada de l’abstenció amb el fet que sols han votat, en general, els partidaris de la independència, podríem arribar a la conclusió que sols el 27,5% dels catalans estan per la independència de Catalunya, una xifra encara més baixa que les que surten en els diferents sondejos celebrats fins ara. Aquí es podrà dir, també, que potser una part dels favorables a la independència no ha anat a votar. No se m’acudeixin causes significatives que ho justifiquin, però tot és possible. Algú es creu que això hagi passat fins al punt de variar a la baixa la participació de forma significativa?
c) Sembla que, en general, la participació ha estat més alta en els pobles petits que en les poblacions més grans.
Cal tenir en compte que la majoria de la població de Catalunya es concentra en les poblacions grans, i especialment a les comarques barceloneses. En el cas que la consulta s’hagués fet a totes les poblacions de Catalunya, no seria gens descabellat pensar que l’abstenció augmentaria en les grans poblacions i la seva àrea metropolitana, i el percentatge total de participació podria haver baixat força. Són especulacions, ho admeto, però sembla força probable.
Vistes aquestes dades, sorprèn i força que els promotors no parin de qualificar el resultat de les consultes com un gran èxit i una “festa de la democràcia”. Deixant la retòrica de banda, i sense posar en dubte el caràcter democràtic de les votacions, cal molt d’entusiasme per no adonar-se de la dimensió d’aquests resultats.
I encara cal més entusiasme per, a sobre, considerar que aquests resultats avalen la convocatòria de noves consultes o, i ja és el summum, l’exigència d’un referèndum vinculant per al 25 d’abril. És que en quatre mesos els catalans haurem canviat tant que haurem donat la volta al marcador i ja serem majoritàriament partidaris de la independència? O és que es vol convocar un referèndum per a perdre’l?
És significatiu també que just l’endemà de les consultes, els promotors ja s’estiguin tirant els plats pel cap, i que s’apunti la intenció de crear una nova força política de caire independentista (una altra!), cosa que sembla que no és ben vista per una altra part dels promotors. De fet, vistos els resultats de la consulta, dividir encara més el vot sobiranista, que ja ho està prou entre ERC, Reagrupament, les CUP (que no sé ben bé si qualificar d’opció política) i una part dels electors de CIU, és com rematar la faena i convertir en quasi testimonial l’opció independentista. La qual cosa porta, a més, a formular-nos una pregunta que, en el fons, rau en gran part dels temors que la independència alimenta: estem disposats a deixar el país en mans dels que, ara per ara, promouen la independència de Catalunya? Són aquests els polítics que volem per a governar una Catalunya independent? Volem sortir del foc per a caure a les brases?
En tot plegat una cosa sembla clara: ja veurem el dia de demà, però avui els catalans tenim coses en què pensar que ens amoïnen més que la independència.
a) El sí ha guanyat aclaparadorament sobre el no, segons publica avui TV3 en el seu informatiu digital: 94,71% de vots favorables, 3,53% de vots en contra, 1,76% de vots en blanc i 0,34% de vots nuls.
Efectivament, no quadra, però la diferència és tant minsa que entenc que es tracta d’un error. Sobre aquestes dades, repeteixo el que vaig dir (o volia dir) en el post d’ahir mateix: era previsible que sols votessin els partidaris de la independència, i així ha estat.
b) La participació ha estat molt baixa, del 27,5% segons les fonts indicades.
Que aquesta dada es pugui considerar o no un èxit depèn del grau d’entusiasme dels promotors, que no és poc. Això considerant que s’ha deixat votar als majors de 16 anys i formulant la hipòtesi que el jovent, en general, està més motivat per a la independència. En qualsevol consulta, ja sigui una elecció o un referèndum, una abstenció tant elevada hauria estat considerada una dada nefasta, fins al punt de posar en qüestió la pròpia efectivitat dels resultats. Se’m dirà que l’abstenció és un fenomen que en els darrers anys no ha parat de créixer, i que en el referèndum per l’estatut també va ser molt baixa (però no tant). Totalment d’acord, però això no desvirtua el fet que sols un 27,5% de les persones que tenien l’oportunitat de votar es van prendre la molèstia d’acudir a les urnes. Si la consulta hagués estat vinculant, ni de lluny aquests resultats legitimarien la independència de Catalunya.
Entenc que si els promotors consideren aquest resultat un èxit, és que n’esperaven molt poc de la consulta, o que sobrevaloren la importància del percentatge de vots obtingut.
Posada en relació la dada de l’abstenció amb el fet que sols han votat, en general, els partidaris de la independència, podríem arribar a la conclusió que sols el 27,5% dels catalans estan per la independència de Catalunya, una xifra encara més baixa que les que surten en els diferents sondejos celebrats fins ara. Aquí es podrà dir, també, que potser una part dels favorables a la independència no ha anat a votar. No se m’acudeixin causes significatives que ho justifiquin, però tot és possible. Algú es creu que això hagi passat fins al punt de variar a la baixa la participació de forma significativa?
c) Sembla que, en general, la participació ha estat més alta en els pobles petits que en les poblacions més grans.
Cal tenir en compte que la majoria de la població de Catalunya es concentra en les poblacions grans, i especialment a les comarques barceloneses. En el cas que la consulta s’hagués fet a totes les poblacions de Catalunya, no seria gens descabellat pensar que l’abstenció augmentaria en les grans poblacions i la seva àrea metropolitana, i el percentatge total de participació podria haver baixat força. Són especulacions, ho admeto, però sembla força probable.
Vistes aquestes dades, sorprèn i força que els promotors no parin de qualificar el resultat de les consultes com un gran èxit i una “festa de la democràcia”. Deixant la retòrica de banda, i sense posar en dubte el caràcter democràtic de les votacions, cal molt d’entusiasme per no adonar-se de la dimensió d’aquests resultats.
I encara cal més entusiasme per, a sobre, considerar que aquests resultats avalen la convocatòria de noves consultes o, i ja és el summum, l’exigència d’un referèndum vinculant per al 25 d’abril. És que en quatre mesos els catalans haurem canviat tant que haurem donat la volta al marcador i ja serem majoritàriament partidaris de la independència? O és que es vol convocar un referèndum per a perdre’l?
És significatiu també que just l’endemà de les consultes, els promotors ja s’estiguin tirant els plats pel cap, i que s’apunti la intenció de crear una nova força política de caire independentista (una altra!), cosa que sembla que no és ben vista per una altra part dels promotors. De fet, vistos els resultats de la consulta, dividir encara més el vot sobiranista, que ja ho està prou entre ERC, Reagrupament, les CUP (que no sé ben bé si qualificar d’opció política) i una part dels electors de CIU, és com rematar la faena i convertir en quasi testimonial l’opció independentista. La qual cosa porta, a més, a formular-nos una pregunta que, en el fons, rau en gran part dels temors que la independència alimenta: estem disposats a deixar el país en mans dels que, ara per ara, promouen la independència de Catalunya? Són aquests els polítics que volem per a governar una Catalunya independent? Volem sortir del foc per a caure a les brases?
En tot plegat una cosa sembla clara: ja veurem el dia de demà, però avui els catalans tenim coses en què pensar que ens amoïnen més que la independència.
Hola,
Com molt be dius, es questió de visions, els resultats en participació no son tant menyspreables com tu dius, si comparem amb altres eleccions, per exemple les europees amb un 37,54% d'assitència, d'aquests un 35,86% dels electors van votar, sent en definitiva un 13,46% de l'electorat catala que va votar a la força guanyadora, molt inferior al que dones com a nefast en l'article, 27,5%, ja se que faltaria veure que passaria en les grans urbes i si fós oficial, però amb dades a la mà el resultat no es tan dolent com el pintes. Si vols calculem amb eleccions amb mes percentatge de vots i també serà superior el percentatge del si que el del partit majoritari a Catalunya. Altres conjetures, son conjetures que com a tals no se saben del cert.
Anònim
15 de desembre del 2009, a les 11:35