La validesa de les consultes

És probable que un dia hi hagi en aquest país un referèndum de veritat per a la independència, una convocatòria a tot el poble català per a que decideixi lliurement sobre el seu futur dins o fora d’Espanya. Aquell dia ens hi jugarem molt i caldrà que tots ens mullem, a favor o en contra. Serà un dia en que la decisió de com volem que sigui el nostre país serà de tots els catalans, no sols dels que defensen una opció determinada. Serà un dia en que una consulta serà per això, per a consultar, no per a ratificar res.

Vagi per endavant que el dret a l’autodeterminació dels pobles és un dret universal i és lícita l’exigència de fer possible el seu exercici. És un dret que pot i ha de ser exigit dels estats, en especial dels estats plurinacionals com l’espanyol, en el ben entès que el dret a decidir ho és en dos sentits, en el de la independència i en el de la integració. Per això, objectivament, una consulta, o moltes, sobre la independència en una colla de pobles de Catalunya és lícita i legítima. Altra cosa és que sigui vàlida.

No tinc cap dubte, i assumeixo el risc d’equivocar-me, que el resultat de les consultes sobiranistes convocades per avui i per a dies propers serà aclaparadorament a favor del sí a la independència. No pot ser d’altra forma, quan han estat les entitats sobiranistes qui les han convocat, mobilitzant a tots els partidaris de la independència. Hi ha hagut una mobilització general de mitjans i organitzacions sobiranistes a favor de la participació, que venint de qui ve cal entendre com a mobilització a favor del sí, i cap moviment significatiu en contra, si exceptuem el numeret de la Falange i les declaracions, ben poques, d’algun personatge públic del PSC, del PP o de Ciutadans. Considero doncs, que acudiran a votar massivament la majoria de partidaris de la independència i que, en canvi, no s’acostarà per les urnes quasi ningú dels que votaria en contra o s’abstindria en un referèndum vinculant.

Al meu mode d’entendre les coses, això no és una consulta sinó una crida als propis partidaris, feta per una part de l’espectre polític, per a que ratifiqui la seva voluntat independentista. En aquest sentit, també al meu mode d’entendre, té el mateix valor objectiu que un míting polític, al que generalment acudeixin únicament els partidaris del partit convocant. I també crec que té molt de símbol i un fort element passional, esperonat a més pels exabruptes anticatalans que han proferit algunes veus públiques espanyoles.

En aquestes condicions les consultes convocades per les entitats sobiranistes són, repeteixo, lícites i legítimes, però no són vàlides. Qui s’abstingui avui de votar haurà deixat d’acudir a un acte polític convocat per una o vàries organitzacions polítiques. Ull, doncs, a l’hora d’avaluar l’abstenció. En primer lloc, perquè molts dels que avui ens abstenim votarem quan se’ns consulti de veritat, i per tant el tema no ens és indiferent. En segon lloc, perquè en un assumpte de tanta transcendència com la independència no s’hi val allò de que qui calla atorga; és un pas decisiu i irreversible que exigeix una voluntat expressa i decidida. I en darrer lloc, perquè en un assumpte d’aquest calat la majoria per la independència no pot ser sols numèrica. Cal una majoria social i política clara i significativa. Existiria aquesta majoria amb un, diguem, 55% dels votants a favor de la independència?

El parany, ara mateix, està en creure’ns els resultats d’aquestes consultes.