Perdut en un llibre

Un llibre és com un camí que emprenem pel gust de passejar. Importa el camí en sí mateix, el passeig, l’estona que avancem en companyia de la nostra fantasia, els somnis que configuren el paisatge, les sorpreses que ens deparen els revolts, les obagues i les praderies assolellades. Un tomb per la imaginació i per la vida. Pas a pas, paraula a paraula, el plaer de la lectura es fon amb el plaer de la vida. A vegades és un camí llarg, com el que m’he regalat per Sant Jordi, les 1337 pàgines de Contrallum, de Thomas Pynchon, o breu com un corriol a la vora d’un camp de margarides: Te deix amor la mar com a penyora, una joia de Carme Riera que em captivà ja fa trenta anys.

M’han dit que hi ha persones que no llegeixen. M’han dit, ho he llegit, que hi ha persones que no estimen els llibres. Sé que hi ha persones que no viuen, que no parlen, que no llegeixen, que estimen la foscor i el camí pla, recte, ras i curt, en el que mai es poden perdre. A la primera pàgina del meu llibre de Sant Jordi, una cita de Thelonious Monk: "Sempre és de nit; sinó, no necessitaríem la llum". Al fer camí, m’agrada veure l’entorn, les persones, les flors, els riures i els plors. Agafat a les lletres i amb la llum de la imaginació, fer camí per les pàgines d’un llibre és viure més enllà de la mateixa existència, i així sé que no llegir és no viure.

El llibre és l’únic camí on perdre’s és un avantatge.