Oficialment les candidatures a l’Ajuntament d’Igualada ja tenen nom i cognoms, una vegada que la Junta Electoral de Zona les va publicar ahir al Butlletí Oficial de la Província, per bé que de forma provisional, subjectes a les reclamacions o rectificacions d’errors que es puguin produir fins al 24 d’abril. Són vuit les llistes que es presenten:
Això no és possible amb la llei electoral actual, i s’ha de reconèixer que, en cas que ho fos, tindria també els seus inconvenients. Si les persones apareixen en llistes diverses, és perquè són diversos els projectes de ciutat. Si resulta que les persones que jo considero més idònies per a accedir al govern de la ciutat tenen projectes de ciutat diferents, la tria es fa més difícil. Què ha de prevaldre, el projecte o el polític que el proposa? Al meu entendre el projecte. Entenc per això que, mal que em pesi, m’he de decantar més per una candidatura que no per un candidat. En el fons es tracta de triar, que per això són les eleccions, i de reconèixer que les alternatives, quan existeixen, també són vàlides.
Dit això, no me’n puc estar de dir que, al meu entendre, hi ha menys projectes de ciutat que llistes electorals. Naturalment que cadascú té les seves prioritats a l’hora de valorar el futur d’Igualada. Les meves són el creixement econòmic de la ciutat, la represa de l’activitat industrial i comercial, la millora dels serveis, la continuïtat de la transformació urbanística, l’activitat cultural, la seguretat i, en definitiva, que Igualada sigui un bon lloc per viure. No demano res que no demanin tots, però no em sembla un projecte de ciutat, sinó de poble, de país, el mantenir la independència de Catalunya com a únic tret definidor del programa de govern de la ciutat. Igualada és alguna cosa més que ideologia. En aquest sentit, a les llistes presentades hi ha dues classes d’independentisme: el que aspira a governar Igualada amb un projecte de ciutat, i el que no pensa en gestionar la ciutat sinó en proclamar la independència. És la independència un objectiu prou important i compartit com per a que tingui el seu paper a les institucions catalanes i el recolzament popular que mereixi, però no defineix el model de ciutat sobre el que ara cal pronunciar-se.
Tampoc no em sembla un model de ciutat el que s’aguanta sols en un eslògan, “primer els de casa”. En primer lloc perquè no puc compartir la legitimitat democràtica de valors com la xenofòbia, la discriminació i el racisme. En segon lloc, perquè una Igualada que no sigui de tots no pot ser la Igualada dels demòcrates. En tercer lloc perquè un model excloent no és, en propietat, un model de ciutat, és a dir, un model de convivència que, per definició, ha de ser integrador.
I em sembla molt respectable l’esperit de rebel·lia que inspira una llista presentada per a donar veu al vot al blanc, encara que comporti una contradicció lògica insalvable: la de defensar el vot en blanc votant a una candidatura concreta. No és probable que obtinguin representació, però en el cas hipotètic que traguessin algun regidor, cal suposar que no ocuparia el seu escó. Repeteixo que com a protesta contra el sistema i els seus gestors no està malament, però per descomptat que no és un projecte de ciutat. En qualsevol cas, em sembla a mi que el descontentament amb els polítics i la política queda prou de manifest en la magnitud de l’abstenció i no crec que els resultats d’aquesta llista en blanc passin d’anecdòtics. (Ull!, sóc molt dolent fent prediccions! quasi mai les encerto).
De tot el que queda, crec que, si més no, es pot dir que és suficient per a reflexionar-hi i escollir.
- Solidaritat Catalana per la Independència (SI)
- Iniciativa per Catalunya Verds–Esquerra Unida i Alternativa Entesa (ICV-EUiA-E)
- Esquerra Republicana de Catalunya–Reagrupament–Acord Municipal (Esquerra– Reagrupament–AM)
- Plataforma per Catalunya (PxC)
- Partit dels Socialistes de Catalunya–Progrés Municipal (PM)
- Partido Popular / Partit Popular (PP)
- Escons en Blanc–Ciudadanos en Blanco (Eb-CenB)
- Convergència i Unió (CIU)
Això no és possible amb la llei electoral actual, i s’ha de reconèixer que, en cas que ho fos, tindria també els seus inconvenients. Si les persones apareixen en llistes diverses, és perquè són diversos els projectes de ciutat. Si resulta que les persones que jo considero més idònies per a accedir al govern de la ciutat tenen projectes de ciutat diferents, la tria es fa més difícil. Què ha de prevaldre, el projecte o el polític que el proposa? Al meu entendre el projecte. Entenc per això que, mal que em pesi, m’he de decantar més per una candidatura que no per un candidat. En el fons es tracta de triar, que per això són les eleccions, i de reconèixer que les alternatives, quan existeixen, també són vàlides.
Dit això, no me’n puc estar de dir que, al meu entendre, hi ha menys projectes de ciutat que llistes electorals. Naturalment que cadascú té les seves prioritats a l’hora de valorar el futur d’Igualada. Les meves són el creixement econòmic de la ciutat, la represa de l’activitat industrial i comercial, la millora dels serveis, la continuïtat de la transformació urbanística, l’activitat cultural, la seguretat i, en definitiva, que Igualada sigui un bon lloc per viure. No demano res que no demanin tots, però no em sembla un projecte de ciutat, sinó de poble, de país, el mantenir la independència de Catalunya com a únic tret definidor del programa de govern de la ciutat. Igualada és alguna cosa més que ideologia. En aquest sentit, a les llistes presentades hi ha dues classes d’independentisme: el que aspira a governar Igualada amb un projecte de ciutat, i el que no pensa en gestionar la ciutat sinó en proclamar la independència. És la independència un objectiu prou important i compartit com per a que tingui el seu paper a les institucions catalanes i el recolzament popular que mereixi, però no defineix el model de ciutat sobre el que ara cal pronunciar-se.
Tampoc no em sembla un model de ciutat el que s’aguanta sols en un eslògan, “primer els de casa”. En primer lloc perquè no puc compartir la legitimitat democràtica de valors com la xenofòbia, la discriminació i el racisme. En segon lloc, perquè una Igualada que no sigui de tots no pot ser la Igualada dels demòcrates. En tercer lloc perquè un model excloent no és, en propietat, un model de ciutat, és a dir, un model de convivència que, per definició, ha de ser integrador.
I em sembla molt respectable l’esperit de rebel·lia que inspira una llista presentada per a donar veu al vot al blanc, encara que comporti una contradicció lògica insalvable: la de defensar el vot en blanc votant a una candidatura concreta. No és probable que obtinguin representació, però en el cas hipotètic que traguessin algun regidor, cal suposar que no ocuparia el seu escó. Repeteixo que com a protesta contra el sistema i els seus gestors no està malament, però per descomptat que no és un projecte de ciutat. En qualsevol cas, em sembla a mi que el descontentament amb els polítics i la política queda prou de manifest en la magnitud de l’abstenció i no crec que els resultats d’aquesta llista en blanc passin d’anecdòtics. (Ull!, sóc molt dolent fent prediccions! quasi mai les encerto).
De tot el que queda, crec que, si més no, es pot dir que és suficient per a reflexionar-hi i escollir.
0 comentaris :: Llistes, projectes i candidats
Publica un comentari a l'entrada