El dia que vingui el Papa

El dia que vingui el Papa m’ho perdré. Em sap greu, perquè una visita com aquesta no la tenim cada dia en aquest país, però noi, jo sóc de casa, m’agrada la tranquil·litat i les visites se’m fan pesades. Podria trucar-lo i explicar-li que no el podré atendre, que aquell dia tinc un compromís i millor que ho deixem per una altra ocasió. Podria dir-li, per exemple, que tinc una comunió, o un casament, dels religiosos, és clar. No serviria un funeral anunciat amb tanta antelació, però potser sí unes noces d’argent. M’ha agradat la raó que dóna Mossèn Ballarin per no rebre al Papa: el diumenge, els capellans treballen. Com els cambrers o els venedors de diaris, posem pel cas, però no els funcionaris del meu ram. Llàstima. En qualsevol cas, el papamòbil no passarà pel carrer de casa meva. Si hi passés, podria sortir al balcó per a veure la desfilada sense massa molèsties, a no ser, és clar, que algú me’l llogués per un preu prou temptador.

És clar que no seré jo qui qüestioni la necessitat o l’oportunitat de la seva visita, mentre no li hagi d’obrir la porta de casa. És un cap d’estat, i és costum entre els governs de tots els països fer-se visites de compliment de quan en quan, encara que es tracti d’un estat que no arriba al quilòmetre quadrat de superfície. Ara que això no vol dir res. Tractant-se d’un cap d’estat, se l’ha d’atendre igual de bé que si es tractés del mateix president del Kirguizistan. Per això, quan ens visita l’Honorable President de la República Kirguisa, que per descomptat tothom coneix, encara que jo no sé com es diu ni quina cara fa, i amb prou feines sé on té el país, li deparem tantes atencions com al Papa de Roma, el fem desfilar pels carrers de la ciutat per a que sigui aclamat per tothom, destinem a la seva protecció tots els recursos que facin falta, l’hi organitzem una visita guiada a la Sagrada Família i a Santiago de Compostela i, en fi, fem el gasto necessari. O això crec.

Ah!, que no? Que no és això? Que no ve com a cap d’estat sinó com a líder religiós? Així doncs, la cosa és ben diferent. Ja em semblava a mi que tanta pompa no era l’habitual d’un cap d’estat! A veure, si és la visita d’un líder religiós, i si, per tant, ens ve a veure en qualitat de cap de l’església catòlica, aleshores podem restar de tot el gasto i la parafernàlia la que correspon a un cap d’estat, i sumar-hi la que correspon a un líder religiós. Ara sí. Ara tenim que la seva visita té exactament la mateixa pompa i circumstància que la del Gran Mufti del Cairo o la del Gran Rabí de Jerusalem. És clar, quan aquests personatges visiten Espanya també ho retransmet la tele, els passegem per la sinagoga de Barcelona o de Madrid, o per les mesquites de l’extraradi, els rep el Rei i el President suplica una audiència de cinc minuts, es destinen milers de policies a la seva protecció, es lloguen balcons i cadires i les multituds surten al carrer per a aclamar-los. Perquè aquest és un estat laic i aconfessional, i per descomptat que no fem diferències.

Que tampoc? Aleshores què? Voleu dir que es tracta de negoci? No ho crec. Els carteristes segurament tindran el seu dia, i segurament es repartiran moltes estampetes, però com a negoci no em sembla gran cosa i en canvi hi veig molta despesa. He sentit a dir per una veu autoritzada de l’església que la visita del Papa portarà beneficis a tothom, “especialment espirituals”. Vaja! Haver començat per aquí! Però si els bisbes d’aquest país ja ens ho han dit tot! Què passa, que ens envien el seu cap per a veure si els fem més cas? No sé, em sembla que els gasto ens el podríem estalviar. Si, per exemple, entre tots li pagàvem un taxi i el portàvem a donar un volt per Can Tunis o l’hi organitzàvem una visita a alguns pisos de lloguer del Raval, em consta que el rebrien bé i amb menys despesa se’n trauria més profit de la visita. I si canviàvem Compostela i la Sagrada Família per unes postals, i aprofitàvem el temps per a portar-lo a Madrid a parlar amb la gent de Las Barranquillas, potser fins i tot s’arremangaria més i predicaria menys.

Però això que dic no està bé. Quan tenim invitats a casa bé que ho endrecem tot i no els ensenyem pas ni l’armari de les escombres ni els llits per fer. Per això jo no el tindré a casa. Massa feina, però si passa pel davant aviseu-me, que llogaré el balcó.