Ja sé que el què vol la majoria és normalment el què s’ha de fer. És un principi bàsic de la democràcia que de cap manera pot ser obviat. Però altra cosa és que el què vulgui la majoria sigui sempre el millor, i no em refereixo a la política, encara que també hi podríem dir alguna cosa. Em refereixo específicament a la programació televisiva que, permeteu-me que ho digui clarament, és majoritàriament un fàstic. I si em refereixo al què vol la majoria, és perquè sempre es fa servir com a gran argument per a defensar la teleescombraria, la gran audiència que té entre el públic.
Doncs mira, "Gran Hermano", "La noria", el nosequè d’Ana Rosa o el diari de la Patrícia tindran molta audiència, però no deixen de ser autèntiques porqueries, encara que se les miri el 100 per 100 de l’audiència. I estic disposat a passar per pedant, excèntric, cregut o el què vulgueu, però se me’n fot que tinguin èxit. Penso, senzillament, que la gran audiència d’aquests programes no fa bona la programació, sinó dolents als espectadors.
A mi que em perdonin, però m’agradaria saber quin interès pot tenir la vida sentimental de personatges com la Belen Esteban o la cunyada del germà de la núvia de l’ex del fill de la marquesa d’Alba. I a sobre es barallen en públic! Però el que ja és escandalós és que, en un programa com la Noria, que és un més d’aquests que esmento, muntin cada dissabte una espècie de debat pseudopolític entre periodistes de dreta i d’esquerres per a donar serietat al programa, quan no paren d’interrompre’s, insultar-se i escridassar-se tota l’estona. És francament penós i diu molt sobre la mena de personatges que hi participen.
I ara que ja m’he esbravat, aprofitant que l’Ebre passa per Valladolid, el cos em demana de dir-ne una altra que no té a veure amb la televisió, però sí amb el periodisme, digital en aquest cas. Fa uns dies vaig publicar en aquest bloc un text sobre el que jo penso dels comentaris que els lectors solen publicar en els diaris digitals i deia, entre d’altres coses, que normalment no aporten res de nou i solen tenir un to crispat. Doncs mira, pensant en això de la tele, em costa de no creure que, en certa manera, la secció dedicada als comentaris en aquest tipus de premsa s’assembla cada vegada més al tipus de debats que munta la Noria. És clar que aquí no hi ha possibilitat d’interrompre al contrari, però un darrera l’altre no paren d’escopir retrets, insinuacions sobre la militància política dels oponents i tota mena d’exabruptes, sovint sobre res que tingui a veure amb la notícia que es comenta.
Una altra diferència important és que, si assimilem diari amb programa, el primer és molt millor. Vull dir que el diari, en general, conserva intacta la seva qualitat, el que no funciona són els "debats", és a dir, els comentaris. I un gran avantatge del diari digital sobre la tele, és que pots llegir la notícia i oblidar-te dels comentaristes.
Doncs mira, "Gran Hermano", "La noria", el nosequè d’Ana Rosa o el diari de la Patrícia tindran molta audiència, però no deixen de ser autèntiques porqueries, encara que se les miri el 100 per 100 de l’audiència. I estic disposat a passar per pedant, excèntric, cregut o el què vulgueu, però se me’n fot que tinguin èxit. Penso, senzillament, que la gran audiència d’aquests programes no fa bona la programació, sinó dolents als espectadors.
A mi que em perdonin, però m’agradaria saber quin interès pot tenir la vida sentimental de personatges com la Belen Esteban o la cunyada del germà de la núvia de l’ex del fill de la marquesa d’Alba. I a sobre es barallen en públic! Però el que ja és escandalós és que, en un programa com la Noria, que és un més d’aquests que esmento, muntin cada dissabte una espècie de debat pseudopolític entre periodistes de dreta i d’esquerres per a donar serietat al programa, quan no paren d’interrompre’s, insultar-se i escridassar-se tota l’estona. És francament penós i diu molt sobre la mena de personatges que hi participen.
I ara que ja m’he esbravat, aprofitant que l’Ebre passa per Valladolid, el cos em demana de dir-ne una altra que no té a veure amb la televisió, però sí amb el periodisme, digital en aquest cas. Fa uns dies vaig publicar en aquest bloc un text sobre el que jo penso dels comentaris que els lectors solen publicar en els diaris digitals i deia, entre d’altres coses, que normalment no aporten res de nou i solen tenir un to crispat. Doncs mira, pensant en això de la tele, em costa de no creure que, en certa manera, la secció dedicada als comentaris en aquest tipus de premsa s’assembla cada vegada més al tipus de debats que munta la Noria. És clar que aquí no hi ha possibilitat d’interrompre al contrari, però un darrera l’altre no paren d’escopir retrets, insinuacions sobre la militància política dels oponents i tota mena d’exabruptes, sovint sobre res que tingui a veure amb la notícia que es comenta.
Una altra diferència important és que, si assimilem diari amb programa, el primer és molt millor. Vull dir que el diari, en general, conserva intacta la seva qualitat, el que no funciona són els "debats", és a dir, els comentaris. I un gran avantatge del diari digital sobre la tele, és que pots llegir la notícia i oblidar-te dels comentaristes.
0 comentaris :: Teleescombraria
Publica un comentari a l'entrada