Sobre el deute de la Generalitat amb Igualada

Una vegada més, els problemes de la ciutat es ventilen al fanguissar de la política, un mode de fer en el que sempre pren mal algú i mai hi guanyem els igualadins. El PSC d’Igualada interpel·la al govern de la ciutat per a que reclami al de la Generalitat el pagament de 2,5 milions d’euros, quantitat que es deu en concepte de serveis que la ciutat presta per compte de la Generalitat, i el Sr. Alcalde respon que això ja ho hauria d’haver reclamat el mateix PSC quan estava al govern d’Igualada, afegint que la culpa és del govern de Madrid, que no paga a la Generalitat els 759 milions d’euros que l’Estat deu a Catalunya. Entre mig s’hi barreja fins i tot el pacte fiscal que no arriba.

Jo confesso que l’estil de la política per la política, on els temes s’allarguen per camins que no porten enlloc que no sigui a la polèmica estèril, em cansa cada dia més. No sóc tan innocent com per creure que el PSC no té motivacions polítiques per a fer aquest requeriment, i és veritat que aquests diners o una quantitat semblant ja es devien fa un any o més, sense que consti que llavors es reclamessin. Però als que no ens dediquem a la política ni a la polèmica el que ens importa és el fet objectiu que la Generalitat té un deute important amb Igualada, que contribueix en més o menys mesura a incrementar les dificultats econòmiques per les que passen les arques municipals des de fa temps. El que interessa és que si el deute existeix, se’n reclami el pagament, i si uns o altres són oportunistes, doncs mirin, ja s’ho faran, però els interessos de la ciutat no haurien d’esperar a que abans es ventilessin els interessos polítics.

Al final, tot són excuses. Té excuses el govern central per a evitar el pagament del deute que té amb Catalunya, en té la Generalitat per a no pagar als Ajuntaments, i en tenen aquests per a no complir amb els seus proveïdors. Una cadena d’excuses de Madrid a Igualada passant per la Plaça Sant Jaume. Fora de la política, en diem excuses de mal pagador.

És evident que la crisi ha agreujat aquesta situació, però la morositat de la Generalitat a l’hora de pagar als ajuntaments pels serveis no municipals que aquests presten, o per a fer front a les inversions cofinançades amb els ajuntaments que aquests han d’avançar a l’espera que la Generalitat pagui la seva part, no és cosa d’ara ni de fa un any. Els ajuntaments han patit aquesta situació amb el govern del tripartit i l’estan patint amb el de CIU, i tanmateix sembla que ara tot depèn dels 759 milions d’euros que l’estat deu a Catalunya. Més d’un alcalde deu desitjar que el dia que l’estat afluixi la mosca, pagui directament als ajuntaments sense passar per la Generalitat.

O sigui que valdria més estar-nos de discutir sobre qui és més malgastador, més morós o més oportunista, i cenyir-nos al tema. La Generalitat ens deu 2,5 milions d’euros? Doncs reclamem-los o no els cobrarem. I si des del govern de la ciutat s’estima que no s’han de reclamar ara, que expliqui el perquè. Port haver-hi motius vàlids per a no fer-ho, però si no s’expliquen, és com si no existissin.

0 comentaris :: Sobre el deute de la Generalitat amb Igualada

Publica un comentari a l'entrada