Raons per a no fumar

Fa 21 anys, 4 mesos i 6 dies que vaig deixar de fumar. Després de tan temps, crec que put afirmar amb una certa seguretat que estic del tot desenganxat i que, tret que em begui l’enteniment, no tornaré a recaure. És un tema que ja tenia oblidat, d’acostumat com estic a no fumar, i si ara en parlo és perquè, per fi, sembla que tots plegats comencem a agafar consciència de quin problema suposa el tabaquisme. Vint-i-un anys enrere una llei antitabac en aquest país semblava una utopia, no perquè els metges no portessin temps advertint dels efectes catastròfics del tabac sobre la salut humana, sinó perquè la societat en general no s’ho acabava de creure.

Mentiria si digués que em va ser fàcil deixar-ho. Em va costar, i molt. M’ho vaig passar malament durant força temps, i segurament que els meus amics i especialment la família recorden el mal humor del que vaig fer gala durant una bona temporada. Però sé de bona tinta, i en sóc la prova, com molts altres, que el tabac es pot deixar. O sigui que deixem-nos de romanços, que qui fuma és perquè vol. La voluntat mou muntanyes, si realment hi ha voluntat.

També he de dir que sóc tolerant amb els fumadors, que quan em trobo en un espai on es fuma ho aguanto amb estoïcisme i que no penso denunciar ningú perquè infringeixi aquesta llei que, tanmateix, crec que s’hauria de complir i fer complir. O sigui que, davant meu, qui vulgui fumar que fumi, però que sàpiga que no m’agrada. No m’agrada per la senzilla raó de que puc acceptar els vicis dels demès, sempre que no els hagi de compartir, i que si algú es vol suïcidar, a mi que no m’hi enredi. Que cadascú faci amb els seus pulmons el que vulgui, però els meus que els deixi tranquils.

En qualsevol cas, convé saber que hi ha raons poderoses per a deixar el tabac, i que en canvi no n’hi ha cap per a fumar, tret del gust o l’addicció. Trobareu en un article de la Sophia Blasco un seguit de recomanacions per a alliberar-se del tabac. Em quedo amb la primera, que és la que vaig posar en pràctica tal dia com avui, fa 21 anys, 4 mesos i 6 dies: llistar separadament els motius per a fumar i els motius per a deixar-ho.

Raons per a no fumar

1.- Perjudica la pròpia salut. A aquestes alçades ja no ho nega ningú.
2.- Perjudica la salut dels no fumadors. Tenim un vici i els obliguem a compartir-lo. Ens autolesionem i lesionem als demès, contra la seva voluntat.
3.- És una despesa econòmica important. Fins al dia abans de deixar-ho, jo fumava un promig de dos paquets diaris. Feu números.
4.- L’atenció mèdica que necessitarem tard o d’hora com a conseqüència del tabac comporta una gran despesa per a la sanitat pública, que pagarem tots, fumadors i no fumadors.
5.- El tabac no dona plaer, sols apaigava una necessitat.

N’hi deu haver més, per amb aquestes ja farem el fet.

Raons per a seguir fumant

1.- M’agrada, i com que m’agrada ho necessito.
2.- ..........

Ho confesso. Per més que m‘hi esforço no en trobo cap més. Em sembla que el balanç és prou significatiu. Encara que no vulguem donar el mateix pes a totes les raons d’un o altre sentit, l’únic que sóc capaç de contraposar a la meva salut i a la dels demès és el gust o la necessitat de tenir una cigarreta a les mans. I no podria dir sense avergonyir-me’n que el meu plaer m’interessa més que la meva salut o que la salut dels demès.

2 comentaris :: Raons per a no fumar

  1. Hola, estava passejant pel Bloc Des de la Mediterrània i he entrat al teu bloc per llegir aquest post sobre el fumar.
    Jo també vaig deixar de fumar farà més de 15 anys. El fet que no sigui capaç de dir-ho amb seguretat dona una idea que no va ser un trauma per a mi.
    M’ha cridat l’atenció el detall amb que quantifiques els anys, mesos i dies.
    Per sort. En a mi no em va costar deixar-ho. Imagino que vaig passar uns dies amb els nervis més de punta del que és normal però tret d’això res de res. Ja dic que crec que vaig tenir sort. Fumava més o menys 1 paquet al dia.
    No soc intransigent amb els fumadors, però el tabac ara (ja des de fa molt de temps), em molesta, més que el fum, l’olor a tabac al cabell, la roba o a l’aler d’algú.
    Quasi bé tothom a la llarga deixa de fumar i crec que el més assenyat és deixar-ho el més aviat possible.
    Jo seria incapaç de seguir el teu mètode. No soc tant disciplinat i tant reflexiu.
    Em costaria més deixar de prendre tallats (que no he deixat de fer-ho), que no pas el tabac.

  2. trt2009,

    M'ha estat fàcil calcular el temps que porto sense fumar perquè la data en que ho vaig deixar, l'1 de setembre de 1989, era una data que jo mateix m'havia imposat uns dies abans, i perquè ho vaig deixar de cop, sense passos intermigs. El mètode va ser brutal, però en realitat crec que cadascú ha de trobar el camí que li sigui millor. Conec gent que ho han deixat paulatinament i se n'ha sortit. Jo crec que en el meu cas, o ho feia de cop o no ho feia.

    Hi havia, a més, una motivació que no he explicat. La meva parella estava embarassada i, a banda de no voler perjudicar-la, em vaig plantejar com explicaria al meu fill que no havia de fumar, si em veia fer-ho. L'alternativa hauria estat no preocupar-me que ell també fumés.

Publica un comentari a l'entrada