La lògica del vot d'investidura

L’única raó per la qual trobaria justificat que el PSC votés en contra de la investidura de Mas seria que aquest anunciés en el seu discurs davant la cambra, l’adopció de mesures no previstes en el seu programa i que, a més el contradiguessin greument. Estic segur que tothom comprèn que, vistos els resultats electorals, el President de Catalunya durant els propers quatre anys ha de ser l’Artur Mas, i la força política que governi el país Convergència i Unió. Ho dic sense ser convergent, ni socialista, ni res que vingui al cas, sinó sols un ciutadà que ha votat i prou. És una qüestió de lògica i sensatesa. No hi ha una alternativa viable.

Assumida l’evidència per tots els partits parlamentaris, quin sentit té retardar la investidura presidencial? Assumir que ha de governar qui ha guanyat clarament les eleccions no significa renunciar al propi programa, ni molt menys. La investidura no és altra cosa que la formalització de l’encàrrec que les urnes han fet prèviament. Políticament i èticament, és inevitable. Després ja vindrà l’hora de fer oposició, que per això hi són els parlaments.

Hom pot entendre que a les forces polítiques més allunyades de la centralitat política els vingui més costa amunt, i acabin votant en contra tant en primera com en segona votació, potser perquè, en el fons, no creuen que el seu vot sigui decisiu.

A mi em sembla que una vegada coneguda la voluntat dels electors i constatada la impossibilitat de formar majories alternatives, els parlamentaris s’haurien de limitar a ratificar i complir el mandat de les urnes. Tots sense excepció, però més que ningú els partits que formen la majoria de la cambra i que es troben més propers al centre polític: CIU, el PSC i el PP.

Quan es parla de la crisi i l’economia es repeteix constantment la importància d’assolir una imatge que aparenti confiança dins els mercats internacionals. Jo entenc que en política també importa la imatge, i que d’ella se’n deriva la confiança. Començar la legislatura sense aparentar una certa dosi d’unitat no és un bon començament per a la política catalana, tant mancada darrerament de confiança. Per això entenc que, si més no en el seu inici, convé donar una imatge d’unitat i sensatesa. I repeteixo que després vindrà el moment de fer oposició, que per descomptat serà necessària. D’altra banda, un vot contrari tant en primera com en segona votació, quin rèdit polític aportaria? Jo, com a ciutadà, no n’hi trobo cap.

0 comentaris :: La lògica del vot d'investidura

Publica un comentari a l'entrada