Conclusions personals (i transferibles) sobre les consultes

Cadascú hi dirà la seva. Jo, honestament, crec que de les consultes celebrades ahir en una colla de municipis sobre la independència, he de destacar el següent:

A.- Ha estat un èxit d’organització. És el que em sembla a la vista de com ha anat la jornada i de les informacions publicades. Naturalment que hi ha serrells. Segur que algunes coses haurien funcionat millor si s’hagués comptat amb el suport de les institucions. Un referèndum “oficial” o “legal” hauria garantit al 100 %, o quasi, tot el procés, però no seria honest si no reconegués que, havent comptat únicament amb el suport d’una part de la societat civil i la col·laboració desinteressada d’un gran nombre de voluntaris, s’ha arribat fins on es podia arribar materialment i en organització. Crec que, en general, és el mateix que es pot dir de les anteriors onades de consultes i segurament que de les properes.

El protocols i documents organitzatius per a dur a terme la consulta es poden trobar en aquest link que m’ha fet arribar un lector.

Vagi per endavant, doncs, la meva felicitació més sincera a tots aquells que hi han col·laborat.

B.- La participació ha estat baixa. Les darreres dades que he llegit parlen d’un 20,2 %, segons dades de la Coordinadora, lleugerament inferior a les anteriors consultes. Sembla que les tres consultes fetes fins ara donen una participació global del 22 %. En algunes poblacions s’ha superat aquest percentatge. A Igualada, per exemple, s’ha arribat al 23,3 %, i en alguns pobles de la comarca es depassa aquesta xifra amb escreix. En qualsevol cas, el percentatge global és el que és. Evidentment, es poden donar per bones si se’n té ganes, per exemple considerant que, vistos els mitjans de que es disposava, ja tenen mèrit, o comparant-les amb el que no és comparable. No seré jo qui els tregui valor, perquè en tenen, però la dada continua essent objectivament baixa. Tampoc serà per manca de publicitat. Estic d’acord en que, en general, els mitjans informatius no hi han ajudat gaire, però també està per veure si calia donar a aquestes consultes la rellevància informativa que semblaven pretendre els organitzadors. D’altra banda, fa tant temps que se’n parla, que dubto que hi hagués gaire gent que no sabés el què es votava ahir.

Aclarir també que la participació esperada per la pròpia organització era una mica més baixa de la que finalment s’ha produït, deixant de banda com interpretem uns i altres aquestes dades. En fi, que això de bones o dolentes, pel que fa a les dades de participació, depèn bastant del grau d’entusiasme del lector.

C.- Ahir no es decidia res,
sinó que es manifestava la voluntat de decidir. El que es va fer ahir, i en les anterior consultes, com es farà també en les properes, és posar en evidència que una part important del poble català aspira a que el seu país esdevingui, en un futur més proper que llunyà, independent. Catalunya decidirà, oi tant que sí!, el dia que sigui possible convocar un referèndum vinculant per a la independència. Que aquest dia tardi més o menys no depèn sols de la legalitat vigent, sinó també en una important mesura del fet que hi hagi signes evidents que la societat catalana està majoritàriament per la independència. Això ahir no es va fer evident, sinó tot el contrari. La d’ahir va ser una enquesta, com ho han estat les anteriors consultes i ho seran les següents. Una enquesta que, a més, rebaixa la voluntat independentista manifestada en anteriors enquestes més “formals” o “estadístiques”.

Per a deixar-ho clar: la participació d’ahir em sembla important i significativa de la voluntat d’una part del poble català que és evident que cal tenir en compte, però clarament insuficient. La jornada “electoral” ha estat, això sí, una caixa de ressonància formidable per a la causa sobiranista.

D.- Finalment, ha estat un procés indubtablement democràtic, dins les possibilitats, és clar, que donava la manca de suport oficial. Dic democràtic, en el sentit que no es coneixen incidents de cap mena ni pressions en un sentit o altre sobre els votants potencials, i que els procés de votació i recompte sembla que s’ha portat amb tot el rigor que les circumstàncies permetien. Té mèrit, a més, perquè la consulta ha estat organitzada exclusivament pels partidaris d’una sola de les opcions en litigi i la manipulació de les dades i del procés en general hauria estat fàcil si ho haguessin pretès.

Com a conclusió personal i perfectament transferible: per a mi el procés de les consultes ha estat un èxit en quan a organització, transparència i democràcia; eficaç en quan a divulgació i promoció de la causa sobiranista i, pel que fa als resultats, revelador de que, ara per ara, el poble català no està encara per la independència. Ja veurem més endavant.

0 comentaris :: Conclusions personals (i transferibles) sobre les consultes

Publica un comentari a l'entrada