El que crec que està passant

Fa un parell de dies vaig escriure en aquest bloc el que no era més que una molt breu reflexió sobre el que, al meu entendre, està passant a la comarca. Eren unes idees breus i apressades, que mereixen ser explicades, a risc de trepitjar algun ull de poll, tot s’ha de dir. Malgrat aquest risc, intentaré ser clar.

Ja va essent hora que reconeguem que aquesta és una comarca deprimida econòmicament. Sols cal veure el rànquing de l’atur a Catalunya per a adonar-se’n, i no sols les darreres dades. Estem en aquesta situació des de fa anys, abans que la crisi comencés. Doctors té l’església per a cercar-ne les causes, però crida l’atenció que, mentre que en altres llocs es treballa per a sortir de la crisi i per a la creació d’oportunitats, a la comarca de l’Anoia, i especialment a la Conca d’Òdena, sembla que fem el camí contrari. Aquí les oportunitats són vistes com amenaces i els canvis com agressions.

És real això, o sols una imatge distorsionada de la realitat, afavorida per algun mitjà de comunicació? És aquesta la postura majoritària de la població de la Conca? Aquest territori és objecte, des de fa un temps, d’una sèrie de plans i de projectes d’inversió de diversa envergadura, que es podrien materialitzar a mig o llarg termini, i d’algun a més curt termini o, fins i tot, ja en funcionament, com el Parcmotor de Castellolí.

Ningú té l’obligació d’acceptar-ho tot, però crida l’atenció que quan se’ns tira una corda per a sortir del pou, la rebutgem. Per això cal plantejar-se d’una vegada la veritable dimensió d’aquest rebuig. Se m’acudeixen algunes preguntes bàsiques:

a) Quantes persones són contràries a la construcció d’un polígon industrial al nord de la Conca d’Òdena, o a la construcció d’un aeroport corporatiu, o a que l’eix transversal ferroviari passi per la comarca? Segurament la pregunta podria ser més llarga, però com exemple ja val.
b) Què volen aquestes persones?
c) Qui són aquestes persones?

No és fàcil contestar-ho. Si jutgem per les opinions que podem llegir a la premsa, pot donar la impressió que totes aquestes actuacions reben un rebuig majoritari. És més, amb les ulleres de batre i mirant en una sola direcció, hom podria pensar que la comarca de l’Anoia està rebent les pitjors agressions mediambientals de Catalunya i part de l’estranger, que els polítics són tots corruptes i que la població hi està majoritàriament en contra. És el què passa quan un mitjà informatiu “informa” en una sola direcció.

Jo, per a respondre a la primera pregunta, diria el següent:

1. Disposen d’un mitjà informatiu exclusivament al seu servei, que no sent la necessitat de contrastar les informacions. Amb aquest mitjà i amb ganes es fan sentir molt, però això no els fa més nombrosos.
2. Quatre que criden molt són exactament això, quatre que criden molt, com ja vaig dir a l’entrada anterior. No se’ls ha de sobrevalorar pel fet que insisteixin en la seva campanya.

Pel què fa a la segona de les preguntes, també és difícil fer afirmacions sobre la voluntat de les persones. Com en la presumpció d’innocència, cal suposar a totes elles un cert interès per la conservació del territori i el benestar i el progrés dels seus habitants. És evident que això no ho entenem tots igual. El primer que observo és que, a l’hora de defensar el territori, sovint s’obliden de les persones, i jo crec que el territori és quelcom més que les terres i la natura.

Si del que es tracta és de defensar uns suposats valors mediambientals i ecològics, haurien de començar per a concretar-los, perquè, pel que sembla, la cosa es redueix a l’afirmació generalista que un polígon industrial o un aeroport corporatiu són una agressió per al medi ambient, que és tant com dir que aquestes infraestructures i instal·lacions no poden ser enlloc del món. No pot ser més evident la visió estreta i restrictiva del territori, que exclou les persones i el desenvolupament econòmic i social.

Per això, la segona pregunta sols es pot respondre indirectament. El que no volen aquestes persones, diguin el que diguin, és el progrés del territori. I això és tant com dir que no volen que la comarca o la Conca d’Òdena surtin del pou de la depressió econòmica. Ho sento per l’ull de poll.

La tercera pregunta, qui són aquestes persones, requereix una resposta cautelosa. No diré noms i cognoms. Algunes es mouen pels seus interessos legítims i, a més, per un fort afany de protagonisme. Donar la cara està bé i és meritori que no se n’amaguin. D’altres no senten la necessitat de fer-se notar, i els seus interessos són igualment legítims, probablement més. El que no entenen alguns dels primers, els que donen la cara, és que la cara que donen sols és la seva. Es representen ells sols. Quedi això clar, perquè si en són conscients té mèrit i és digne d’elogi, però si creuen representar algú aleshores es un error molt greu.

Jo entenc que, des que varen tenir la seva primera oportunitat amb el Pla Director de la Conca d’Òdena, sempre han estat els mateixos. Són perseverants, segurament que imbuïts del deure sagrat de treure’ns a tots d’algun error i fer que vegem les coses com ells. Tant sagrat deu ser aquest deure, que sembla que tot s’hi valgui, fins i tot mentir. Amb tots els respectes, jo d’això en dic fanatisme.

I sols faltaria que, a sobre de ser una comarca deprimida econòmicament, passéssim per fanàtics! Algú invertiria a l’Anoia amb aquest panorama? Heus aquí la qüestió final. Un observador de fora de la comarca podria preguntar-se què està passant a l’Anoia, que ens queixem del que no tenim i ho rebutgem quan ens ho ofereixen.

Una resposta, la que exposo a títol personal, és que la voluntat majoritària d’aquest territori està pel progrés econòmic i social, i que un grup reduït de persones, en el que es barregen el fanatisme d’alguns amb les idees clares d’altres, l’afany de protagonisme d’un pocs amb els interessos legítim d’altres, promouen una visió distorsionada de les necessitats del territori i una oposició destructiva a qualsevol oportunitat de progrés, vingui d’on vingui i sigui com sigui. Ja va essent hora que els demès hi diguem la nostra.

I ho sento per l’ull de poll.