Amics i seguidors

Confesso que això de tenir “amics” i ser “admirador” o “seguidor” d’algú en el Facebook em produeix una certa incomoditat. No per ser qui són aquests “amics” o aquestes persones “admirades” o “seguides”, sinó perquè l’amistat o l’admiració, com jo les he entès sempre, són una cosa molt diferent.

Fa uns dies el Saül Gordillo publicava al seu bloc un apunt sobre el “top ten” dels catalans amb més amics al Facebook, amb un llistat de 24 persones que tenen entre 5.000 i 2.375 amics. Com es pot veure, la facilitat per a fer amics en el Facebook és, per a algunes persones, extraordinària. I cal tenir en compte que 5.000 és la xifra màxima que admet aquesta xarxa social. De fet, amb poc esforç, hom hi pot aconseguir en un temps raonable una quantitat important d’amics.

Passa que a les xarxes socials els terme “amic” té un sentit bastant diferent del que es dóna a aquesta paraula a la vida real, en la relació amb les persones que coneixem. No crec que l’Artur Mas, que és la persona que encapçalava la llista del Saül Gordillo, tingui 5.000 amics en el sentit tradicional del terme. Jo mateix sóc un dels seus “amics feisbuquians”, o “seguidors” (no ho sé ben bé), i dono fe que no conec personalment a aquest senyor, ni ell em coneix a mi, ni sento un afecte especial per ell, ni tampoc un desafecte específic, tret de l’interès per a conèixer les seves aportacions o la seva activitat. El diccionari de l’Enciclopèdia Catalana defineix l’amistat com un “lligam afectuós entre dues persones, afecció d'una persona envers una altra enfora dels lligams de la sang i de l'amor sexual”. Naturalment que aquesta definició també val per a algunes amistats verdaderes que hom pugui tenir en el Facebook, a més de a la vida real, però a partir d’un cert nombre, deixa de ser vàlida forçosament.

Ve a compte la cosa de l’anunci escampat als quatre vents que el President Montilla ja és al Facebook i té no sé quants seguidors (1.616 a dia d’avui). La primera reacció que vaig tenir, al saber-ho, va ser apuntar-me a la festa. Si resulta que entre els “amics”, “admirats” o “seguits” (ja m’he perdut amb aquests termes) hi tinc polítics de varis partits, de dretes i d’esquerres, nacionalistes i no nacionalistes, perquè no hi hauria de tenir en Montilla? És una forma com una altra de conèixer diferents punts de vista de l’actualitat.

Però la incomoditat ve d’aquí, de definir-me com a seguidor de Montilla, o de l’Artur Mas, o de l’Alícia Sánchez Camacho, o de dir-me amic de persones a les que no conec de res. Em queda clar, a mi, que l’amistat i l’admiració signifiquen coses diferents en una xarxa social que en les relacions personals. I entenc, per tant, com de ben segur ho deuen entendre aquests personatges públics, que molts dels “amics” i “seguidors” que tenen al Facebook no són ni amics ni votants.

1 comentaris :: Amics i seguidors

  1. Crec que el que ens passa a tots plegats Octavi, és que ens hem posat en això de les xarxes socials sense haver-nos prés ni un parell de minuts per saber com funcionava.

    A mi em passa el mateix que a tú, tinc una pila d'amistats, 545 i a la majoria no les conec. De tant en tant faig endreça i ho vaig reconduint, les xarxes socials tenen sentit si reprodueixen a les que tenim a la vida real, crec jo vaja i això no ho sabem fer bé encare.

    Salut i €

Publica un comentari a l'entrada